Torno a dedicar-me avui als valents dels nord que durant tantíssim temps han patit repressió i que han sabut resistir-la i sobreviure: el poble Sami.

Si seguiu el blog ja sabreu que la seva situació a Rússia, on són una minoria absoluta que no arriba als dos mils, és prou crítica. Rússia no ha atorgat a la seva llengua caràcter oficial i per molt que ara intentin salvar-la, les generacions joves no la parlen i per tant serà un miracle que sobrevisqui. Però de tots els països on hi viuen Samis, Suècia, Finlàndia i Noruega, la majoria viu en aquest darrer país i aquí sí que tres de les llengües Sami són oficials.

Avui vull dedicar el post a la situació dels Sami que viuen a Noruega. Comencem per la llengua que és un bon indicador de la salut d’un poble. De les tres llengües oficials Samis a Noruega, la Nordsamisk és la més estesa. La parlen entre vint mil i trenta mil persones i la majoria viuen a Noruega tot i que també es parla al nord de Finlàndia i Suècia. A més del Nordsamisk, les altres dues llengües oficials són el Lulesamisk  amb dos mil parlants i el sørsamisk, el Sami del sud amb cinc cents parlants. Aquesta darrera llengua està considerada en perill de desaparició segons la llista de l’UNESCO.

El caràcter oficial d’aquestes llengües vol dir que els ciutadans Sami tenen accés a documentació oficial en la seva llengua i que els nens poden rebre classes en ella a l’escola primària i secundària. Les llengües oficials a Noruega van tenir la seva versió escrita a partir del 1980.

Però el Sami a Noruega no només es pot aprendre a l’escola sinó que hi ha un seguit d’institucions i de centres de formació i programes universitaris per aprendre aquestes llengües Sami. Això pot ajudar i molt a la seva supervivència en un futur si els joves hi tenen interès i sembla que hi ha una part important de la joventut que la vol aprendre. La persecució i discriminació lingüística de les llengües Sami a Noruega va tenir lloc del 1850 al 1950. Sortosament ara es troben en una època d’auge degut a l’interès que han despertat.

La població Sami a Noruega es concentra al nord i les dues ciutats més poblades i amb una major concentració de població Sami són Guovdageaidnu/Kautokeino i Kárášjohka/Karasjok. Són municipis d’uns tres mil habitants cadascun.

Per tal de participar de la seva cultura i mantenir-la viva, a Noruega a la primavera hi ha un festival de cultura Sami que s’ha tornat molt popular també entre els turistes.

Però si bé la llengua gaudeix d’un cert reconeixement i està protegida, el que realment és una amenaça per la població Sami de Noruega és la pèrdua de terres on mantenir els ramats de rens. Al nord de Noruega s’estan construint carreteres i s’estan posant molins de vent que impliquen que els Samis han de reduir la superfície en la què pasturen els rens. Noruega també aposta per l’energia hidràulica però les instal·lacions fan perillar també els espais naturals on habiten els Samis.

Uns tres mil Samis encara viuen de l’explotació de rens i ho fan als municipis que he citat anteriorment. La resta dels prop de trenta-set mil Samis tenen feines en el sector dels serveis i de la indústria i també una part d’ells es dediquen a elaborar i comercialitzar productes artesanals que han adaptat i modernitzat.

Contràriament al que passa a Rússia on encara hi ha una part de la població Sami que manté les creences precristianes i paganes i practica rituals animistes, a Noruega ningú practica l’antiga religió obertament perquè molt probablement ja ha desaparegut. Tampoc hi ha Samis a Noruega que visquin en habitatges típics Sami que a Noruega s’anomenen “lavvo”. Només es fan servir quan els que cuiden dels remats es desplacen d’un cantó a l’altre per fer pasturar els rens. També hi ha gent que té les “lavvo” al jardí i les fa servir per fumar-hi el peix o carn.

La gastronomia Sami de Noruega fa servir molta carn de ren però s’han adaptat molts plats per tal de fer-los amb vedella. El “biđus” és un plat molt típic de la cuina Sami i comú a Suècia, Noruega i Finlàndia. És un estofat de carn de ren i cor de ren amb patates, cebes, pastanaga. Aquest plat es menja molt en cerimònies i dies festius especials com bodes i comunions.

El típic cant Sami s’anomena “yoik” i abans no s’acompanyava de cap instrument. Durant el procés de cristianització es va prohibir aquesta forma de cant igual que es van cremar i confiscar els tambors sagrats per practicar rituals. Avui dia el “yoik” torna a estar de moda i hi ha fins i tot concursos televisius per triar el millor cantant. Si teniu temps us recomano que cerqueu vídeos on es canti “yoik”, les veus són fantàstiques i la melodia fascinant. Si algú composa un “yoik” aquesta persona pot decidir a qui li pertany i si li regala el “yoik” a algú altre, ningú pot fer servir la cançó perquè ja té un propietari o propietària.

El que està clar és que en cada país en què hi ha població Sami s’hi preserva quelcom. El problema és que s’haurà de viatjar per Rússia, Finlàndia, Suècia i Noruega per arribar a conèixer a fons la cultura d’aquest poble a qui se li van imposar unes fronteres que no els eren naturals i que els han fragmentat part de la seva identitat. Tant de bo aquest poble tan pacífic que no va saber fer mai guerra, pugui seguir preservant el seu patrimoni cultural durant moltíssim temps.

Pel que fa a mi, la primera vegada que vaig sentir a parlar dels Samis i els problemes que tenien va ser exactament fa vint-i-nou anys quan jo feia de cambrera a Tossa de Mar. Resulta que vaig tenir durant unes setmanes dos clients noruecs que venien cada dia a fer una cervesa al bar. Amb un d’ells vaig establir-hi una relació entranyable i es veu que en el fons aquell estiu a Tossa li devia quedar ben marcat a la memòria perquè va estar durant anys buscant-me fins que gràcies a Facebook em va retrobar. El Mikkel pertany a la meva simfonia d’amistats amb qui em comunico gràcies al mòbil i que fan que em senti part d’un món que va molt més enllà del nostre país. Quan vaig decidir fer la meva exposició del curs de rus sobre la cultura dels Sami, el vaig contactar perquè volia esbrinar quines diferències hi havia entre els Samis de Rússia i els de Noruega. El Mikkel em va donar el telèfon de la seva germana Marit que ha estat enormement amable i pacient per explicar-me la situació del seu poble a Noruega. Gràcies a ells dos pel seu ajut i al Mikkel per la seva tenacitat i pels seus missatges que em fan sentir internacional fins i tot quan les finances i l’energia no em permeten agafar l’avió.