Justament quan la setmana passada estava escrivint el post per aquesta se’m va acudir que tard o d’hora hauria de fer un post íntegrament sobre paraules que s’utilitzen en alemany per a designar afectuosament a les persones que ens són més properes com la nostra parella o els fills. I és que l’alemany tan tècnic i precís com és no té una paraula exacta per a designar el company o companya sentimental. Aquí veureu que nosaltres els catalans també hem tingut fases amb modes per designar a la nostra mitja taronja. En temps passats que poden correspondre a l’època dels meus avis es passava de festejar amb un pretendent a que aquest fos el promès i després el marit. Els meus pares van estar festejant dos anys i als anys cinquanta o seixanta potser es parlava del “novio” o “novia” emprant el terme castellà que no només s’utilitza per als futurs marits i mullers en el moment del casori sinó als integrants d’una relació més o menys estable. Quan jo era petita encara es parlava de que aquest o aquella ja tenia “novio” o “novia” però aquest concepte va quedar obsolet en algun moment determinat. Dels anys noranta fins el dos mil o dos mil i pocs recordo que va sorgir un nou concepte que es va fer servir durant molt de temps: “el company o companya sentimental”. Suposo que el terme català “xicot” i “xicota” està molt bé però a mida que la societat evolucionava i es formaven parelles noves de major edat “xicot” o “xicota” semblava una mica incongruent. Semblava estrany presentar a la família la persona amb qui estaves als quaranta amb el qualificatiu “xicot” o “xicota” que escau només als més joves. I d’allí que vagi sorgir el terme “company o companya sentimental” que a mi encara em sembla encertat.
D’ençà un temps hem substituït en el nostre llenguatge aquest terme pel de “parella”. Presentem aquell amic o amiga amb qui compartim intimitat com a “parella”. Aquesta paraula té una avantatge inconfusible i és que no especifica el sexe del qui has triat.
Els meus alumnes i alumnas d’alemany queden sempre força planxats quan els hi dic que el terme usual per designar la parella en alemany és exactament igual que per designar un amic o una amiga. Així doncs el teu company sentimental a Alemanya és el “Freund” i la companya “Freundin” i només se sap si es tracta d’una amistat o quelcom més íntim si hi afegeixes el “mein” o “meine”. No és el mateix parlar d’un amic que del meu amic. Amb això ja queda clar. Tanmateix no convenç molt a l’alumnat. Els anglesos són un pèl més específics perquè afegeixen el “boy” o “girl” davant del “friend” i amb això ja s’indica que l’estatus és especial. No obstant l’alemany també té possibilitats per expressar una relació estable i seriosa que no ha arribat encara a legalitzar-se en forma de contracte matrimonial. Entre el “Freund” i el “Freundin” i el “Ehemann” marit o “Gatte” i la “Ehefrau” o “Gattin” hi ha un pas intermedi que es pot designar. Per cert, “Ehemann” i “Ehefrau” volen dir home per matrimoni i la dona per matrimoni. La paraula “Gatte” i “Gattin”, que ja ha caigut en desús, prové del germànic occidental “ga-gadön” que és el camarada o company/companya. És a dir que aquesta forma més antiquada posava més èmfasi en el component d’amistat i complicitat entre els membres de la parella que la més actual. Tornem però al pas intermedi. Com ja us he dit entre “Freund-in” i “Ehemann i Ehefrau” hi havia un altre mot que és “Lebensgefährter” o “Lebensgefährtin” que vol dir el company o companya de vida. A mi és un concepte i un mot que sempre m’ha abellit força i que es torna a fer servir i no només a Alemanya. Ara per exemple ja fa unes setmanes una amiga va publicar una comentari a les xarxes socials amb una foto del seu marit on demanava als companys i coneguts que si veien al seu “company de vida” que li felicitessin l’aniversari. Sembla doncs que ara per molt que hi hagi un paper que hagi legalitzat una relació, hi ha gent que prefereix anomenar el “marit” company de vida. I és que al marit t’hi vincules a través dels papers però al company de vida el tries cada dia.
Tornem però a l’alemany i als alemanys perquè durant els anys noranta i més enllà i tot, van decidir reciclar i modificar el terme “Lebensgefährter” o “Lebensgefärtin” i afegir-hi al mig “Abschnitt” que no és res més que “fagment” o període. D’aquesta manera el “Lebensgefährter” es va convertir en “Lebensabschnittsgefährter” en company del fragment de vida. Tot té una interpretació però certament aquest “Abschnitt” al mig sembla que confereix al terme un caràcter de temporalitat inequívoc. La teva parella no es prendrà igual que l’anomenis “Lebensgefährter” que no pas “Lebensabschnittsgefährter” que sembla que pressuposa que només t’acompanyarà uns determinats anys de la teva vida.
Que les relacions poden o no durar ho sabem tots. No obstant el concepte de “Lebensabschnittsgefährter” no ha triomfat gaire perquè sembla que poses data de caducitat a la relació. A internet es poden trobar comentaris al respecte. Algú per exemple va preguntar públicament com s’ho prendrien els altres si la teva parella et presenta com a “Lebensabschnittsgefährter”. La majoria va respondre que llavors ells presentarien el company com a “futur ex-parella” o “futur exmarit”. Per això mateix, perquè pensar tant en el que pot o no ser el final de la relació ja és un gerro d’aigua freda.
Per designar la parella els francesos tenen el seu “copain” i “copine”, és a dir company o companya. I els russos també tenen unes quantes paraules per designar la parella que encara no ha esdevingut oficial però emprar-ne una o una altra depèn de l’edat del que la utilitza i del context en què la fem servir. La traducció literal del “Freund” i “Freundin” alemanys seria “друг” (drug) amic i el femení “подруга” (padruga). Però aquí no està clara que la relació entre les dues persones sigui d’intimitat. Si les persones que parlen són joves llavors potser fan servir “пaрен” (paren) que vol dir només “noi” i l’equivalent femení de noia que és “девушка” pronunciat (debushka) Hi afegeixen el possessiu meu o meva i avall. I alguns també l’anomenen “паpтнёр” (partnior) que és el “partner” en el sentit de soci. Sona molt comercial ho sé. I si parlem del món literari o poètic, els russos també fan servir el que seria en anglès el “darling”, “любимый” (liubimi) que és literalment el meu preferit o més estimat i el femení “любимая”,(liubimaia) la meva preferida. Per quan ja han formalitzat les relacions amb un contracte matrimonial en tota regla hi ha el “муж” (mush) marit i “жена” (shenà) muller o un pèl més anacrònic i passat de moda com el “Gatte” tenim el “супруг” (suprug) i la “Gattin” “супругa” (suprugra).
El que em sembla és que ni el francès, ni l’anglès ni el rus han estat capaços d’un grau d’exactitud i de dosi extrema de realitat com l’alemany amb el seu „Lebensabschnittsgefährter“ o „Lebensabschnittsgefährtin“. La paraula mateix ja pot espantar a qualsevol aspirant d’aprenent a alemany, o qualsevol futur company de vida no us sembla?

La fotografia és d’una estàtua que es pot veure a peu de l’Albertsbrücke de Dresden. Bona setmana!