Em vull centrar avui en paraules especials en alemany. Les dues primeres no són positives però em semblen originals i les següents són paraules especialment boniques.
I és que en aquest moment ens cal positivisme perquè el món està que crema amb Rússia que sembla que vol provocar una reacció d’Europa i Israel fent una barbaritat que moltíssims països condemnen sense poder parar-li els peus. Per tot això hem de mantenir la calma i omplir-nos d’espais nets de males companyies i intentar en la mida del que sigui possible transmetre bones sensacions als demés. I de vegades una manera òptima de fer-ho és a través de les paraules. La tria de temes i paraules pot canviar molt la percepció que la gent tingui de nosaltres i el seu estat d’ànim.
Anem ara a per les paraules. Sempre em va semblar curiós que per a designar una persona desagradable, una d’aquelles que es vol evitar els alemanys tinguessin el concepte “Kotzbrocken” que literalment seria un fragment de vòmit. Sona tan horrorós com és i el terme provoca una imatge mental desagradable similar a les persones designades amb el terme. Un típic exemple de “Kotzbrocken” seria el primer examinador de cotxe que vaig tenir el “no plaer” de conèixer. L’aspecte de l’home ja era en si repel·lent però la seva manera d’actuar el fan mereixedor de l’apel·latiu “Kotzbrocken”. Jo vaig pujar dues vegades al pràctic. La primera vaig suspendre amb aquest examinador. De fet vam suspendre tots aquell dia, seria que el bon home ens va posar nerviosos. I tenia la manera ideal de fer-ho. Recordo que quan el vam veure venir cap al cotxe amb que ens havíem d’examinar tots el vam saludar amb un “buenos días” i la seva resposta a la seva salutació va ser “buenos días lo serà para ustedes”. Jo penso que allí ens va descol·locar. El següent comentari desagradable el va fer quan jo ja havia acabat l’examen i el meu company que s’examinava portava el cotxe. Jo vaig haver de seure al seu costat darrere i la sensació d’incomoditat era absoluta. Com si la seva ànima negra contaminés l’aire que respiràvem dintre el vehicle. Doncs bé. En un pas zebra el meu company va reaccionar massa tard i va frenar i parar el cotxe amb un retard que el va fer acabar de suspendre l’examen. La vianant que travessava el pas zebra era una dona de mitjana edat. El comentari de l’examinador va ser “no sé como se puede ver a esta mujer tan tarde con lo hortera que va vestida”. Un amor d’home vaja, un exemple clar del que els alemanys anomenen “Kotzbrocken” o “Ekelpaket” que vol dir paquet de fàstic. L’altra segona i darrera paraula negativa d’avui és “Schleimmbeutel” sac de mucositat. L’he sentit fer servir quan algú és molt llagoter i fa la pilota però en realitat es pot fer servir per a designar a qualsevol persona desagradable.
I per avui acabo ja amb les paraules negatives i passo a les positives. La primera que m’agrada molt és “Augenstern” que vol dir estrella dels ulls. Es fa servir per designar l’espurna que veiem en uns ulls que ens resulten bonics o bé a una persona que ens agrada especialment. I quelcom que és bonic de veure i que també podem utilitzar per persones és “Augenweide”. La traducció literal potser no us semblarà poètica perquè és la pastura dels ulls. La “Weide” alemanya és el terreny verd i amb abundor d’aliment pel bestiar on pasturen els ramats. Té un sentit molt positiu. I per tant la pastura dels ulls és un lloc on els ulls reposen i es refereix a un lloc idíl·lic. D’una manera molt similar, quelcom que atrau la nostra vista és un “Blickfang” una paraula composta de “Blick” vista i “Fang” del verb “fangen” de pescar o caçar, és quelcom que caça i capta la nostra vista. Un quadre bonic pot ser un “Blickfang” per exemple.
Als adolescents que són aquells éssers que transiten entre la infància i l’època adulta se’ls anomena en alemany “Backfish” que seria el peix per acabar de coure. I si un infant és entremaliat i viu se l’anomena en alemany “Dreikäsehoch”. Aquest concepte us l’he de traduir lexema a lexema perquè veieu la complexitat del mot. El nen o nena que és un “Dreikäsehoch” és un infant amb l’alçada de tres formatges, és a dir un nap buf que no aixeca un pam de terra però que es fa notar pel seu comportament.
Una de les meves paraules favorites és “Heimeligkeit” que designa al sentiment de familiaritat i de confort que et causa allò amb que et sents segura. El lexema principal és “Heim” que significa llar, casa i és que a casa, per regla general, ens hi sentim bé i còmodes. I és que com diuen els angloparlants “home, sweet home”.
En alemany una “Knalltüte” és algú que no mesura els seus actes ni les conseqüències d’aquests, un cabra boja. El substantiu està format per “Knall” que és una explosió o un espetec i “Tüte” bossa. S’anomena també “Knalltüte” a un paper plegat de tal forma que en moure’l de manera contundent fa un soroll similar a una petita explosió. Per a les persones que no estan centrades també tenim en alemany el “Knallkopf” cap d’explosió. Nosaltres l’anomenaríem cap de trons.
Si tenim una perspectiva de que quelcom millori en alemany en diem “Lichtblick” una vista de llum. A mi m’agradaria tenir-ne un en el terreny de la política internacional per ser sincera.
La següent paraula és un sinònim de “Faulenzerei” de fer el gallòfol i m’agrada especialment perquè hi ha poques paraules en alemany que s’escriuen amb dues “ges” és “Müβiggang”, él “Müβiggang” és el no fer res, el que els italians anomenen “dolce far niente” que a mi em sembla no dolç sinó avorrit. Conversar amb els amics en un ambient relaxat és el màxim “dolce far niente” que aguanta bé el meu esperit inquiet.
El darrer terme d’avui em sembla especialment bonic. L’hauré d’explicar també a partir dels seus lexemes perquè el primer ens és també desconegut. El mot és “Sandkastenliebe” amor de sorral. I què és un sorral en aquest sentit? Un sorral és un petit parc amb sorra que es troba per tot arreu a Alemanya per permetre que els nens juguin amb pales, rasclets i potinegin amb sorra que els agrada molt. El sorral d’aquest tipus s’anomena “Sandkasten” que literalment és la caixa de sorra. I el “Liebe” que en alemany és femení és l’amor. L’amor de sorral o “Sandkastenliebe” designa aquella tendresa i relació d’afecte que s’estableix entre els nins que juguen de petits al mateix sorral.
I per avui ja hem acabat. Us desitjo moltes “Augenweiden” i molts “Licktblicke”, períodes de “Müβiggang” i que no us creueu cap “Kotzbroken”, cap “Schleimbeutel” ni cap “Knalltüte”.

La fotografia d’avui és de casa meva amb el Safrà i el Sugus, el lloc on sento allò del que he parlat abans “Heimeligkeit”.