Hem tingut un principi de maig mogut amb l’elecció d’un nou Papa i un escenari internacional en què cada cop queda més clar que Rússia anirà a la seva i Europa no està prou unida per parar-li els peus. No m’acabo d’acostumar al nou ordre del món i tot i que sempre he vist interessos en tots els moviments dels EEUU, que ara hagi volgut deixar de fer “d’àngel de la guarda” trastoca una mica la percepció de l’equilibri mundial. Veurem ara si la treva que demana Ucraïna es durà a terme o no. A Putin principalment li interessava poder celebrar el 9 de maig a Rússia amb una mínima tranquil·litat. No sé si ho sabíeu però en acabar la segona guerra mundial no hi havia ni una sola família a aquest immens país que no hagués perdut algun membre a les files. Per això per a ells el 9 de maig que commemora la capitulació de Hitler del 8 és el dia de la victòria, una festa nacional que celebren amb tots els ets i uts i sobre tot desfilades militars quilomètriques.
Però no us penseu que només celebren la victòria sobre els nazis els russos, a Anglaterra també se celebra. És un trist capítol de la història d’aquest bell país que m’ha fet trencar-me la closca molt sovint. No puc entendre com tot un poble va ser capaç de deixar-se endur pels discursos eixelebrats d’un personatge foll que s’alimentava principalment de patates i pervitín. Que hi hagi bojos al món no m’estranya, però que el vagi seguir tota una nació fa por encara ara.
I tanmateix segueixo pensant en Alemanya com a un país increïble amb gent endreçada, treballadora i amant de la natura. El seu és un idioma que convida a la lògica i al pensament racional i això ho fa que l’Alemany sigui una llengua tan poc ambigua, gens desendreçada amb una fonètica relativament fàcil comparada a la de l’anglès i a més rica en expressions acolorides que reflecteixen el caràcter més enjogassat de la seva gent.
Avui us porto de nou diverses expressions alemanyes i les seves equivalents franceses. Si s’escau també us en donaré les homòlogues en anglès, català o castellà.
La primera ja us l’havia comentada en un post anterior i és la de “travailler pour le roi de Prusse” treballar pel rei de Prússia. Es veu que es va fer famós per no pagar gaire bé als seus soldats. Quan penquem per pocs diners llavors en alemany diem “für Gotteslohn arbeiten” treballar pel sou de déu, és a dir que déu t’ho paga, però és clar, com que directament no baixa amb diners a la terra doncs cal esperar la recompensa en una altra vida. En aquests casos els anglesos diuen que treballen per cacauets “to work for peanuts”.
També en un post anterior us vaig comentar que hi ha una locució en francès per designar quan un es desmaia, és la de “tomber dans les pommes” caure a les pomes. Doncs en alemany la seva homòloga és molt curiosa “aus den Latschen kippen” caure de les xancles. I una de molt positiva és la que és fa servir quan el cor batega ràpidament i amb força per nervis, emoció o enamorament. En aquests casos els francesos diuen “avoir le coeur qui bat la chamade”. Aquí hem d’entendre que “la chamade” era originàriament un toc amb trompeta que tocaven els soldats quan volien indicar que estaven disposats a rendir-se. Per expressar el mateix els alemanys diuen que “das Herz schlägt bis zum Hals” que vol dir que el cor batega fins la gola. És una descripció molt física i real del que passa quan estem nerviosos o alterats encara que sigui per un motiu positiu.
Us ha passat mai de trobar alguna persona que presta una atenció excessiva a detalls sense importància? Un d’aquells que no acaben la feina perquè es perden en la perfecció o que es passen el dia acabant de millorar foteses? Una persona així és un “Haarspalter” que seria el que parteix o divideix el cabell en dos, una feina de molta precisió i paciència que no porta enlloc. I em demano si aquesta manera de designar aquesta gent no té a veure amb la locució francesa “couper le cheveux en quatre” és a dir tallar el cabell en quatre, ser un perepunyetes o un puntimirat. Pel mateix tipus de persona els alemanys tenen també dues paraules més “Erbesenzähler” el que compta els cigrons i en versió menys fina i delicada “Krümelkacker” que literalment és el que caga molles. Doncs bé en francès si som perepunyetes diem que “ on coupe le cheveux en quatre”, i amb un significat proper també que “on cherche midi à 14 heures” que un cerca el migdia a les dues. I com que la llengua sempre permet anar cap amunt i elevar-se o baixar fins més avall i ser més directe parlant, doncs els francesos també tenen la versió menys fina de la mateixa expressió amb el seu “enculer les mouches” que literalment vol dir donar pel sac a les mosques. Bé i ja suposo que entendreu que empro “sac” en lloc de “cul” tot i que donar pel sac i donar pel cul és exactament el mateix ja que aquest “sac” és una deformació de la paraula àrab “sas” que no designa res més que el cul.
I si seguiu el blog ja fa unes setmanes us vaig parlar de que quan una persona s’ofèn fàcilment llavors diem en alemany que és una “beleidigte Leberwurst” una salsitxa de fetge ofesa. L’origen d’aquesta locució ja us la vaig explicar. Avui em toca només dir-vos que la mateixa idea l’expressen els francesos amb el seu “être une soupe au lait” ser una sopa de llet.
I per acabar tres expressions més que altrament no us les podreu aprendre totes. Aprofito que ja vaig comentar en un post anterior que quan algú té molta sort o ha nascut amb la flor al cul —renoi quantes vegades ha sortit aquesta part del cos al meu post i encara en sortirà una més!— en alemany s’anomena a la persona “Glückspilz” bolet de la sort. Doncs en francès llavors direm que la persona “est en vernís” que l’han envernissada o bé diem “avoir le cul bordé en noilles” els “noilles” són com uns espaguetis i l’expressió vol dir tenir el cul brodat amb espaguetis.
La darrera locució m’abelleix especialment perquè en alemany la vaig fer servir molt durant els meus anys per allà. Com que com a estudiant havia signat un pacte i no tenia permès treballar més d’unes hores determinades, doncs sovint els diners que tenia eren justos per tot i per això arribar a final de mes i poder pagar totes les despeses era difícil. Però quan s’aconsegueix amb pocs recursos es diu en alemany “über die Runden kommen” arribar a les rodones. Suposo que es refereix a fer caçar les dues bandes d’un fil i ho dedueixo perquè l’expressió francesa i l’anglesa són similars. En francès és “joindre les deux bouts” que és ajuntar les dues puntes d’alguna cosa, calc exacte de l’anglès —o potser és a l’inrevés—“to make ends meet”. Aquestes expressions s’empren quan es vol dir que es té diners suficients per afrontar totes les despeses però que no sobren en absolut. Una situació a la que estic molt acostumada però que m’ha ajudat a saber valorar el que realment compta en aquesta vida i a ser feliç amb coses que no impliquen gastar diners. Com escriure el blog, aprendre idiomes, anar en bici per la platja i escriure.
Us desitjo una bona setmana i que continueu gaudint d’aquesta primavera que tant em recorda a les primaveres de quan era petita amb tota la seva inestabilitat. Les dues primeres imatges d’avui corresponen a Alemanya i les dues següents a França.