Ja hem arribat a meitat de maig, qui ho diria oi? I el curs està pràcticament dat i beneït. Els alumnes ja fa setmanes que estan mig de vacances perquè, de fet, des de setmana santa que ja només han tornat a mig gas. I nosaltres docents ens hem cansat també una mica de posar el doble d’energia per tal de motivar-nos a que facin la meitat de la feina de principi de curs. No sé pas com podrem donar tots els continguts necessaris el proper curs si s’han reduït hores lectives i els continguts els han d’impartir, teòricament, les empreses on els alumnes facin pràctiques. Això ja us ho vaig mig explicar en un altre post.

No obstant, ara ja tinc la feina per la resta del curs programada i la setmana vinent tinc dos forats que em permetran tornar a respirar una mica. O sigui que com diuen els alemanys ara ja tot “läuft wie am Schnürchen” és a dir que va com en un cordill. Si us sembla estranya aquesta expressió us he de tranquil·litzar perquè a mi també se’m fa curiosa. És però d’ús comú igual que la seva homòloga “läuft wie geschmiert” que vol dir que una cosa va com untada. Aquesta potser s’entén més perquè si untem mantega o oli en algun lloc, les coses llisten i funcionen millor. Per exemple si untem oli als engranatges de la bicicleta.

Com haureu imaginat aquest segon dijous en què jo ja he encetat nova dècada us vull tornar a portar expressions i locucions alemanyes que a mi em semblen interessants. La següent s’utilitza quan volem afalagar a algú. Llavors en alemany diem “Honig ums Maul schmieren”, i de nou ens trobem amb el verb “schmieren” que tant fem servir per quan diem untar el pa, com per lubrificar algun mecanisme. “Honig ums Maul schmieren” vol dir literalment untar mel a la boca d’un animal. I és que els alemanys tenen una paraula per designar la boca humana que és “Mund” i la dels animals “Maul”. I parlant de “Mäuler” que és el plural de boques d’animal en alemany, ells també tenen el refrany castellà “a caballo regalado, no le mires el dentado” o “no le mires el diente” en la versió que no rima. Doncs els alemanys diuen “ einem geschenkten Gaul, schaut man nicht ins Maul”. El “Gaul” en alemany és el rossí en català. I per si no ho sabíeu, el rossí és un cavall que es considera de segona. A mi particularment no m’agrada parlar d’animals de primera o segona perquè considero que tots els animals són valuosos per ser éssers vius amb emocions.

Ja sabeu que a mi els animals m’agraden molt i que tinc dos gats, els Safrà i el Sugus que són part de la meva família i a qui cuido i que m’endolceixen el dia a dia. Arribar a casa i que vinguin corrents a saludar-me em tranquil·litza. Amb ells faig el que els alemanys anomenen “auf Händen tragen” portar a les mans. Aquesta expressió vol dir tractar a algú amb moltíssima cura. I seguint amb aquesta part del cos, les mans, us vull portar una altra expressió, la de “die Faden in der Hand halten” és a dir aguantar els fils a les mans. La imatge mental que ens ha de venir és la d’un artista que mou els fils de les marionetes i vol dir tenir el control sobre alguna cosa o sobre determinades persones. La nit del diumenge al dilluns tothom va estar pendent de la televisió per saber el resultat de les eleccions i esbrinar per tant qui tindria els fils a la mà. La qüestió és que quan ja estigui assegut a la poltrona no ens faci el que els alemanys anomenen “Lange Finger machen”, fer dits llargs o en altres paraules, robar. Aquí a Catalunya el que diem no és “fer els dits llargs” però sí tenir els dits llargs. I ara us en duc una que també s’assembla molt a una nostra, és la de “den Finger in die Wunde legen”, posar el dit a la ferida, allò que els castellans anomenen “poner el dedo en la llaga” és a dir mencionar de manera clara, explicita i recurrent i sent desagradable una situació dolorosa o molesta.

I si a mi em fessin això, jo m’hi tornaria fent el que els alemanys anomenen “rentar el cap a algú” és a dir “jemandem den Kopf waschen”. Que no és ni més ni menys que dir l’opinió clara a algú i fer-ho tot i que pugui no ser agradívol per a l’interlocutor. Passem de les mans als peus. Quan hem de prendre una decisió difícil o ens arriba una data important i estem nerviosos, en alemany se’ns posen els peus freds i diem que “wir bekommen kalte Füβe”. Jo ja fa temps que no tinc els peus fres perquè no he pres des de fa molt temps cap decisió que hagi estat prou important per estar nerviosa. La darrera vegada que ho vaig fer va ser quan vaig signar la meva hipoteca i d’això ja fa més de dos anys ara. Em demano si és que tinc una vida massa monòtona. El que sí faig encara massa sovint i sobre tot tenint en compte que he tingut prou temps per aprendre és el que en alemany es diu “sich den Mund verbrennen”, cremar-se la boca. O sigui dir quelcom sense pensar massa i posar-se en problemes, per això mateix perquè el que s’ha dit és inconvenient o enfada a algú. Jo no procuro no parlar gaire però suposo que sovint encara ho hauria de fer menys.

I ara us duc la darrera expressió d’avui: “alte Zöpfe schneiden”, tallar trenes velles que vol dir deixar enrere tradicions antiquades i passades de moda. Com que mai no he estat gaire tradicional ni he seguit gaires modes no puc posar-vos un exemple de la meva vida. A més sempre he procurat només fer les coses que em dicta al cor, siguin o no tradició. I en canvi, si quelcom em ve de gust, llavors m’invento jo la celebració. Aquest any per exemple celebraré una espècie d’aniversari a primers de juny. Ho faré el juny i no ara per controlar les despeses i també perquè així puc recordar el meu aniversari i el fet que ja farà dos anys que visc al meu pis. I si fins finals de curs aconsegueixo quelcom més del que m’he proposat no descarto celebrar-ho també. Això sí, no em demaneu pas que recordi i celebri coses com el primer d’any, els dies de Pasqua o la castanyada. Soc així d’estranya i a més no tinc pèls a la llengua tinc, com diuen els alemanys “cabells a les dents” “habe Haare auf den Zähnen” que vol dir que soc capaç de sortir-me amb la meva. S’aplica sobre tot per a dones i tenia en un principi una connotació molt negativa. Ja sabeu que s’associa el pèl corporal amb la masculinitat i per tant tenir pèl on no toca era senyal de ser molt masculina. I també associem la masculinitat amb la capacitat de sortir-se amb la seva, amb l’esperit de lluita i amb la competitivitat i agressivitat que de vegades són necessàries per fer-se valer. I és clar, llavors les dones amb habilitats per tirar endavant són considerades masculines i han de tenir forçosament característiques de mascle. Es pensa que en un principi l’expressió original era “Haare auf den Zehen haben”, tenir pèl als dits dels peus, però l’originalitat popular va convertir els peus en “Zähne” que són les dents. A més les dents són el que s’ensenya quan un està enfadat i a punt de combatre. És a dir que molt probablement aquestes associacions mentals van acabar de perfilar aquesta expressió tan castissa com masclista.

Us deixo avui amb una bona notícia i és que Matthias Ecke, l’eurodiputat que va ser agredit A Dresdes tot just fa unes dues setmanes ja ha sortit de l’hospital on l’han intervingut i ja ha fet les primeres entrevistes amb la premsa. Esperem que això serveixi per tal de donar visibilitat al problema recurrent de la manipulació del jovent amb discursos populistes i feixistes.

Bona setmana a tots!