Segueixo amb el tema que m’emociona i que són els idiomes i el recull de la seva saviesa a través de dites i proverbis amb els que podem resumir anys de recopilació d’experiències.
Com ja és habitual en els darrers posts, començo amb aquelles dites que ens són properes i passaré després a les que se’ns fan més estranyes. La primera és la de “don’t count your chickens before they hatch” que traduït és no comptis les gallines fins que no trenquin la closca”, és a dir que no n’hi ha prou en tenir els ous sinó que cal esperar fins que surten els polls per estar segur. Nosaltres en català diem “no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat” o també “no digues que és cigró, si no el tens dins del sarró”. En castellà l’equivalent seria “no digas oliva hasta que sea cogida”. No hem d’anticipar mai res si no n’estem segurs.
Per recordar-nos el grau de prudència que és convenient mantenir també diem en anglès el “don’t empty the water jar until the rain falls”, no buidis el pot de l’aigua fins que no caigui la pluja. Vol dir que no podem engegar res a dida fins que no tinguem una alternativa per aquesta cosa. Ho podem aplicar per exemple a la feina. Més val no deixar-ne córrer una fins que no en tinguem una altra de segura.
D’aquestes que comencen amb un “don’t” d’imperatiu negatiu us en porto dues més avui. La primera és la que tants i tantes s’haurien d’haver aplicat “don’t open a shop unless you know how to smile” és a dir que no obris una botiga si no saps somriure. La veritat és que jo em trobo massa sovint amb gent que endega negocis que representen estar cara al públic i no saben ser mínimament amables. Aquesta gent definitivament s’ha equivocat posant el negoci. Quantes vegades ens empipem perquè entrem a un establiment on probablement ens hi deixarem uns diners i ens tracten com si ens fessin un favor atenent-nos? Fa anys em queixava de que a Alemanya no hi havia la mentalitat del sector servei i de els botiguers i cambrers no eren amables però malauradament això ara ens ha arribat aquí. Potser també hi té a veure que les botigues petites i familiars han anat desapareixent a mans de grans cadenes que contracten el personal a preu fet i el resultat és un servei molt just. De tota manera la dita segueix sent actual. Cal ser amable per tal de posar un negoci.
La següent és la de “don’t put all your eggs in one basket”, que vol dir que no hem de posar tots els ous en un sol cistell, és a dir que no hauríem de concentrar tots els nostres esforços en una sola cosa perquè si no funciona o fracassa ens quedem sense res. Jo també l’he escoltada en català sobre tot en tema d’inversions o fins i tot de feina. Hi ha gent que prefereix tenir dos pagadors o tres per si en falla un. Cosa de gustos. A mi se’m faria molt complicat treballar per a dues empreses diferents perquè m’absorbiria massa temps que també em cal per fer les coses que m’agraden i gaudir de la vida.
Relacionat amb el tema del treball i com ens hem de comportar en el terreny laboral els anglesos tenen la dita “eagles don’t catch flies”, les àligues no cacen mosques. Hem d’entendre aquí a àliga com au important i mosca com a tema irrisori. Als caps i patrons no els hem de molestar amb foteses que podem resoldre nosaltres mateixos perquè ells estan per atendre qüestions més importants. És a dir que procureu espavilar-vos o no demanar ajut als de dalt si l’assumpte no és prou transcendent.
I seguint amb el tema de la feina i les carregues tenim allò de que “every horse thinks its own pack is heaviest”, que cada cavall pensa que la seva càrrega és la més pesada. I és que tots tendim a veure la nostra feina com a feixuga i no ens adonem que la dels altres potser també ho és i molt. Això sí, per a fer-la bé hem d’estar forts i sans i ben alimentats i això ens ho recorda la dita “empty bags can’t stand upright” que les bosses buides no s’aguanten dretes. Aquí la bossa buida designa a una persona que no té prou recursos i que pateix gana i que per tant no podrà fer la feina prou bé. Primer se l’ha d’alimentar per tal que treballi en condicions.
També m’agrada la dita “every dog has his day”, tot gos té el seu dia i se sobreentén de glòria, que dona una mica d’esperança i que vol dir que fins i tot la gent amb menys sort tindrà èxit en algun projecte en algun moment.
Pels persistents i els que volen aconseguir quelcom tenim la dita “fall seven times, sand up eight”, cau set vegades i aixeca’t vuit perquè tot en aquesta vida costa un esforç i hem de saber entomar les derrotes i tornar a intentar aconseguir el que ens hem proposat.
Les darreres dues dites tenen a veure amb com ens comportem amb la gent. La primera és al de “familiarity breeds contempt”. La paraula “contempt” sempre m’ha resultat molt enganyosa perquè ens recorda a la nostra “content o contenta” però vol dir menyspreu. La dita traduïda diu que la familiaritat genera menyspreu. El sentit d’això és que quan coneixem una situació o persona massa bé, llavors pensem que tot és molt lògic i deixem de mostrar afecte i respecte. Això passa en algunes relacions. Hi ha persones que quan et guanyen confiança es pensen que ja ho poden fer tot i comencen a comportar-se malament amb un. Aquesta dita reflexa aquest tipus de situació. Novament aquesta dita no és només aplicable a les persones sinó que també ho és per la feina per exemple. No per tenir un lloc de treball durant anys hem de menystenir-lo perquè és quelcom molt valuós sobre tot en els temps que corren.
La següent i darrera dita d’avui és la de “faults are thick where love is thin” que les falles són greus on l’amor és prim, és a dir que quan no estimem algú veritablement li veiem els defectes de manera exagerada. Totes aquestes dites són d’allò més encertat i tenen aplicació en el nostre dia a dia. Són fàcils de recordar i sovint convé pensar-hi perquè ens ajuden a saber com ens hem de comportar. Aprofito per desitjar-vos un bon agost que per a molts és el mes de les vacances per excel·lència.
Us deixo avui amb la foto d’una adorable gosseta que és diu Senna i que és la meva favorita de G&G rescat. Em faria molt feliç que a ella li arribés el seu moment de glòria i se l’emportés una família que la cuidés i l’estimés com li cal.