Com que el juny m’ha vingut carregat de feina pel curset d’estiu per docents que estic fent ara, el post que tenia pensat per aquest dijous serà ja per la setmana vinent o l’altra i avui em dedico altre cop als meus idiomes favorits. Avui posaré especial èmfasi en alguns conceptes anglesos que tenen un concepte homòleg en rus tot i que no són calcs semàntics. Senzillament vull posar de manifest que per expressar i designar un determinat tipus de persona o situació ambdues llengües tenen recursos.
El primer concepte d’avui us l’explico tot introduint el tema del que serà un dels meus posts sobre la memòria històrica en un futur proper. És el “riff-raff” que és un concepte molt negatiu i pejoratiu que s’empra per anomenar a les persones que tenen mala reputació o que senzillament provenen d’una classe social baixa. Malauradament això de les classes socials és quelcom que encara ens separa als humans tot i que hem avançat una mica en l’estat social i ja no es pot per llei utilitzar terminologia que inciti a la xenofòbia o a l’odi. Això és el que diu la llei i ens toca a nosaltres que intentem fer-la complir. Durant uns anys als espanyols o als italians que emigraven a França se’ls considerava com a gent de classe social baixa i tenien molt mala fama. Eren per això el que en aquella època els anglesos els haguessin designat com a “riff-raff”. En rus el concepte és “низщеброд” que ja de per si sona molt malament perquè la primera part de la paraula “низще” vol dir de sota, de davall. Els alemanys també tenen una paraula per designar a la gent a qui consideraven que havia tocat fons o que eren senzillament criminals “Gesindel”. Sortosament anem avançant i aquestes termes quedaran espero ben aviat en desús.
Quan alguna cosa no acaba de ser gaire sòlida ni té qualitats ben definides, llavors en anglès diem que això és “wishy-washy”.” Wishy-washy” pot ser per exemple un discurs que no és prou assertiu ni deixa cap punt de vista clar. També ho poden ser els colors i estampats d’un teixit, insípids i avorrits. Per al “wishy-washy” els russos empren una locució que m’abelleix molt “ни рыба ни мясо” que vol dir literalment ni carn ni peix. A aquells que ens aixafen la guitarra els anglesos els anomenen de dues maneres diferents o bé “wet blanket” llençol mullat o bé “ party pooper” és a dir el caganer de les festes. En rus són els “кайфоломщики” pronunciat “caifolomshiki”. La paraula russa té l’arrel “кайф” amb el significat de gaudir i passar-s’ho bé i el verb “ломать” que vol dir trencar o destruir. Ara bé un concepte que m’agrada moltíssim perquè considero absolutament genial que una llengua hagi creat una paraula per designar aquelles persones que empren els diners, l’habitació d’una casa, el menjar que se’ls ofereix però no donen res a canvi. Són els “scroungers” vaja. En castellà els anomenem “gorrones” i en anglès “freeloaders”. En rus la paraula és “халявщик” (jaliabshik). L’arrel de la paraula russa és “халява” que significa quelcom gratuït o fácil. A aquells que contínuament esperen de nosaltres que els paguem les coses o que volen tenir una habitació de franc a casa nostra cal tenir-los ben lluny perquè poden acabar amb la nostra paciència. En francés se’ls pot anomenar “pique-assiette” i en alemany són els “Schmarotzer” que es pronuncia com “shmarotser”.
Un terme que em sorprèn i molt de l’anglès és el de “yob” que designa un noi jove que es comporta de manera ofensiva o violenta. Aquesta paraula és de l’slang anglès i no és res més que la paraula “boy” a l’inrevés. A un xicot amb aquestes característiques els russos l’anomenen “гопник”. Hi ha diverses explicacions per l’origen de la paraula russa. Pot ser derivada de “гоп” que vol dir assalt o robatori o bé de “го́пать” que vol dir saltar o fer un moviment brusc. Una tercera versió de l’origen d’aquesta paraula pronunciada com “gopnic” seria que prové de l’acrònim Г.О.П. ( Городское общество призора) que era una institució que acollia nens del carrer i que estava ubicada a Sant Petersburg. Particularment penso que el fet que un nen hagi viscut al carrer no vol dir necessàriament que hagi de ser violent. És obvi que qui porta una motxilla determinada pot ser molt més propens a la violència que qui ha tingut una ninesa ensucrada, però una cosa no implica necessàriament l’altra.
Els bala perdudes en anglès són els “a loose cannon” tot i que en anglès i en rus els “обезьяна с гранатой” són sobre tot persones que actuen de manera que no es pot confiar mai en elles perquè són temeràries i no pensen en la conseqüència dels seus actes cap als altres. El terme rus vol dir literalment “mona amb granada” és a dir un ésser viu que no té consciència del perill d’allò que té a les mans. El bala perduda per nosaltres és més aviat algú del que ja no es pot esperar cap comportament mitjanament bo a la vida. Per tant els sentits són propers però no iguals. L’expressió russa “обезьяна с гранатой” em recorda més a la castellana “un tonto con una pistola”.
A les persones importants amb diners o poder dintre de les empreses els anglesos les anomenen o bé “big fish” o “big cheese”. Els francesos en diuen “gros bonnet” és a dir gorra gran i els russos “важная шишка” que literalment és una pinya important. Sí sí, heu llegit bé, pinya la fruita tropical.
L’últim concepte d’avui és aquell que m’abelleix especialment i que designa aquell individu que xerra i xerra i no calla per a res. En anglès són els o les “chatterbox” caixes de xerrera, en alemany els o les “Plaudertaschen” les bosses de xerrera i en rus es designen amb una paraula que té gènere femení i és “болтушка” del verb “болтать” que vol dir petar la xerrada, xerrar de coses no transcendentals. A una persona que parla molt els francesos la designen amb l’adjectiu “bavard” o “bavarde” però també la poden anomenar de manera més familiar “moulin à paroles” és a dir molí de paraules. A mi menys el concepte de “riff-raff” tots els altres em semblen molt útils en el meu dia a dia. I a vosaltres?
La imatge avui és de Rússia de nou. Per recordar aquell bonic país a qui degut al seu governant ara molta gent li pot agafar tírria.
Bona setmana a tots!