Tan bon punt arriba el març que ja penso en la primavera, els dies assolellats, les sessions de platja amb el sol colrant la meva pell i les flors lluint els seus colors més ostentosos. Sens dubte la natura ofereix un espectacle visual que revifa amb l’explosió cromàtica per tot arreu. Els cirerers o els ametllers florits són atraccions turístiques pel seu alt grau de bellesa. Sens dubte les flors són alhora una petita o gran alegria de la vida perquè la seva aparició i el seu cultiu pot ser espontani o comportar un esforç i cura i esdevenir tot un art. Per aquest motiu i prop de la diada de sant Jordi, el 18 d’abril, hem decidit amb el fill de la meva cosina, l’Arnau, fer una sessió conjunta de presentació de llibres i flors. Però ell es centrarà en les orquídies, aquestes flors exòtiques i fins a cert punt cares que semblen capricioses però que ens alegren enormement quan floreixen i jo en “La Vall dels Ignorants” que per la seva temàtica torna a ser actual.
Fa poc parlava amb el meu intercanvi rus-anglès i em va dir que avui dia existeix el tràfic d’unes flors dels EEUU que són enormement cares degut a les tarifes d’importació. D’altra banda hi ha flors el cultiu de les quals implica un rec abundant i que per tant són cares de fer créixer i mantenir. Aquest és el cas de les tulipes. Però no us vull parlar de la cura de flors ni de plantes perquè no en soc experta sinó d’expressions idiomàtiques en les que apareixen elles com a protagonistes. Començaré per les expressions angleses. Els anys seixanta van dur als EEUU un moviment social que creia fermament que l’amor era capaç de vèncer l’odi. Aquest moviment que ara faria moltíssima falta al mateix país s’anomenava “Flower Power” és a dir el poder de les flors. I la veritat és que si ara aparegués un corrent tan poderós i amb tants adeptes com el Flower Power de llavors seria el que els angloparlants anomenen “as welcome as flowers in May” tan benvingut com les flors al maig. Altres coses que de ben segur serien benvingudes són per exemple una mica d’estabilitat meteorològica i de sol. Dissabte passat vam tenir un altre dia de pluja intensa que ens va deixar sense poder gaudir del dia aprofitant-lo al sol. I òbviament el que a tots ens alegraria seria que acabessin d’una vegada per totes els conflictes bèl·lics que s’estan estenent com un virus per tot arreu i que només produeixen patiment i pèrdues.
Deixant aquest tema tan nefast, quan quelcom és un gran èxit en què hi ha hagut implicada molta gent diem “it was roses, roses all the way” que eren roses i roses durant tot el camí. I si una carrera professional està lliure d’obstacles en diem “a path strewn with roses” un camí on s’han escampat les roses.
Sembla que les roses pels angloparlants tenen aquest significat de regal i per això quan algú té una vida agradable i plaent l’anomenen “bed of roses” llit de roses. Per a molta gent la vida no ho és i quan hi ha conflictes bèl·lics i s’ha de fugir del propi país, sovint s’acaba a l’estranger en situació irregular. A Barcelona hi ha unes cinc mil persones dormint i vivint al carrer i segons l’ONG Agapemas, quan s’escolta la història personal dels sense llar un s’adona que hi ha gent que ha patit cops molt durs, que ha treballat molt i que de tota manera ho ha acabat perdent tot. Els que gaudim d’una certa estabilitat econòmica, un sostre i amics i família hauríem de saber apreciar-ho. Quan en canvi volem dir que a la vida no tot són flors i violes llavors diem el contrari “it isn’t a bed of roses”. Una altra manera de designar aquesta vida que és un regal de fàcil i confortable és la de “to be in clover” està en trèvol.
Els anglesos saben perfectament que quan una persona es dedica a l’autocomplaença pot acabar molt malament i portar-la a la ruïna i per expressar-ho tenen la locució “a primrose path” un camí de prímula.
Anem per un altre camí. Quan algú està pàl·lid diem “as pale as a lily” tan pàl·lid com un lliri que és precisament com estarem si seguim sense poder anar a la platja!
Us vull parlar ara d’una manera molt curiosa de designar a les persones tímides a qui els manca l’autoconfiança. Els angloparlants els anomenen “shrinking violet” una violeta encongida. I seguint amb els menys afortunats una “wallflower” una flor de paret és la que designa a aquella noia a qui no s’ha tret a ballar en una festa. Sovint és fa servir com a eufemisme per “marginat o marginada”. I ara una expressió que m’agrada molt per parlar del fet de tractar alguna cosa amb molta cura per ser especialment preciosa per nosaltres i voler-la guardar per a ocasions especials “to lay up in lavender” guardar quelcom en espígol. És el que feien per exemple la generació dels meus pares o avis amb la vaixella bonica o la roba de llit brodada que no utilitzaven cada dia. Jo particularment penso que les coses les gaudim més si les fem servir i per això sí que utilitzo tota la roba que van cosir en el seu moment la mare o l’àvia. És la millor manera d’honorar-les.
I per aquest tercer dijous de mes ja en tenim prou. No oblideu felicitar als Joseps, i les Josefines que avui és el seu dia, el dia també de la Constitució.
Per a si us interessa i això espero, la presentació i explicació de “La vall dels ignorants” i la xerrada sobre orquídies i com trasplantar-les tindrà lloc el 18 d’abril a les 19:00 al Jardí del silenci a Gràcia.