M’agradaria avui analitzar una mica des del punt de vista cultural què és típicament alemany, és a dir quines característiques, activitats o costums són típiques d’Alemanya.
Començaré per una concepte que m’abelleix especialment. És el de “Feierabend”. Aquest mot està compost del substantiu “Feier” que vol dir festa o celebració i “Abend” que és le vespre i designa la fi de la jornada laboral. No és gens rar desitjar als amics o col·legues de feina un bon “Feierabend” perquè certament els germànics valoren el treball però també l’equilibri entre la vida laboral i la personal i després de la jornada laboral consideren que s’ha de fer quelcom per gaudir de la vida. És una visió molt sana de l’ésser social. Per una banda ens cal ser productius i guanyar-nos el sou però per seguir funcionant hem de tenir temps de lleure. No conec un equivalent en altres idiomes. Suposo que el “Feierabend” denota que saben mantenir una línia i separar la vida professional de la privada, cosa que aquí potser no passa de manera tan clara.
El següent element que considero típicament d’allà és el fet d’anar a comprar panets frescos per esmorzar dissabte i diumenge. Recordo que quan vaig arribar a Alemanya em va sorprendre positivament la quantitat immensa de pans diferents que tenen mentre aquí en aquella època hi havia la barra, el pa de pagès i el de motllo. Allà em vaig habituar al multicerals, al pa de civada, d’espelta, etc. Sortosament la varietat ja ens ha arribat aquí però no en forma de panets com a allà. I per això encara no es fàcil gaudir d’un esmorzar de cap de setmana com els que feia a Berlín o Dresden posant els embotits i formatges sobre diversos panets amb gustos variats. L’esmorzar del cap de setmana es podia prolongar durant una hora i mitja o dues si s’hi conviden els amics. Els trobo a faltar aquells primers àpats del dia! I també saben fer esmorzars de forquilla. El “Bauernfrühstuck”, l’esmorzar de granger es prepara amb patates, cansalada, ceba i ous i procura tota la caloria, l’hidrat de carboni i la proteïna necessària per afrontar una jornada al camp. Aquest tipus d’esmorzar però és tan poc usual com el nostre de forquilla.
Seguint amb la gastronomia he de dir que els alemanys no tenen el que anomenem berenar. No obstant són propensos a prendre un cafè i menjar un bocí de pastís a mitja tarda i sobre tot si es vol xerrar una mica amb els amics. Els pastissos alemanys aptes per a la mitja tarda són amb fruites o de verdures com la pastanaga o el ruibarbre. No son excessivament dolços i es pot pretendre que la verdura que porten els fan més sans. El meu favorit però és l’”Apfelstrüdel” que no seria tant ja per una mitja tarda com per a unes postres. També és típic clausurar el cap de setmana convidant els amics a cafè i pastís. Penseu que l’hivern d’Alemanya no està fet per a passejar gaire pel carrer, la gent no pot passar-se hores amb un cafè i un bocí de pastís al bar i per tat han d’inventar alguna activitat per socialitzar-se sense exposar-se massa a les baixes temperatures. Què més és típic dels alemanys? La seva afició per la sauna. Els agrada perquè relaxa i perquè consideren molt saludable. Bé, però ara no penséssiu que són experts en sauna, no. El meu intercanvi bielorús m’ha explicat què és una sauna per a ells i les instal.lacions de suor col.lectiva alemanyes no donen el nivell. Segons el Dmitry una sauna ha de tenir un mínim de 5 cambres per les que vas passant per anar acostumant el cos a la calor per arribar a la de màxima temperatura. A Alemanya com a molt hi ha dues o tres habitacions de sauna i mai he vist ningú bevent te ni res abans i després d’entrar a les cambres. Pel que sembla a Bielorússia tothom porta les begudes de casa i entren i surten per beure amb els amics te i xerrar. A Alemanya anar a la sauna no és per estar-s’hi hores però a Bielorússia pel que m’han dit s’hi estan de 3 a 5 hores i és la seva manera de socialitzar-se.
I parlant d’activitats de temps lliure, els alemanys són adeptes a les caminades pel bosc que anomenen “wandern”. És una manera sana de fer esport que a més relaxa perquè s’està a la natura. Moltes d’aquestes caminades acaben en algun restaurant que queda prop del bosc per fer un àpat i tenir forces per tornar. I parlant d’activitats, és força típic a l’hivern anar a les pistes de patinatge sobre gel a moure una mica les cames. Evidentment allà amb el fred de l’hivern és fàcil mantenir una pista i per tant el preu no és excessivament car.
També són típics del país els “Biergärten” en singular “Biergarten” que traduït són el Jardí de la cervesa. Són locals amb una gran terrassa on se serveix cervesa i s’hi pot menjar quelcom senzill com les famoses salsitxes “Bratwurst” o un plat de “Kartoffelsalat”. De saludable no en té gaire però tant un menjar com l’altre és extremadament gustós.
Tenim la setmana santa pràcticament a la cantonada com qui diu i no podia deixar de fer-vos saber que els alemanys tenen un costum molt castís d’amagar ous de xocolata pels menuts de la casa als jardí per fer-los cercar la dolça recompensa. I no sé si ja ho havia comentat però a Alemanya els ous els porta la llebre tot i que no pon ous. Curiós oi? I és que tradicionalment i des del temps del paganisme la llebre i el conill són símbols de la fertilitat i precisament per Pasqua reprenem la tradició pagana de celebrar el renaixement de la natura i d’aquí els ous que són el principi de tot.
I si passem ara a descriure el caràcter alemany he de dir que són amants de les assegurances perquè els germànics necessiten sentir que han previst tot tipus de contingències i que hi poden fer front. Un altre tret característic és que fins fa uns anys tenien la certesa que al seu país s’hi vivia molt bé i que el seu estat del benestar era fort. Malauradament en aquests moments l’economia alemanya trontolla tant que s’estan planificant retallades que suposen en aquests moments una certa crisi d’identitat del que ha estat el motor d’Europa durant dècades. La reforma de les pensions proposta però no acceptada plantejava que els de la generació del Baby Boom amb una renta més alta prescindissin d’aquesta a favor de les rendes baixes. Òbviament s’hi va votar en contra però l’alternativa no és millor perquè Merz ha afirmat que a partir d’ara les jubilacions no es poden pagar des de les arques estatals únicament i que tothom s’ha de fer un pla d’estalvis. Un autèntic revés per l’estat del benestar al que ens havíem acostumat.
Segueixo a diari els esdeveniments a Alemanya i he de dir que estic amoïnada pel país. La indústria automobilística està en crisi i l’economia estancada. Merz ha d’inventar fórmules per activar-la i aquestes afavoreixen les companyies però potser colpejaran el ciutadà. I s’estan fent vagues perquè fallen infraestructures i fallen sous. Ara caldrà observar fins a quin punt els alemanys són com els seus veïns francesos i surten manifestar-se i fan vagues. De moment els campions en el tema són els nostres amics de l’altra banda dels Pirineus.
Espero que Merz o qui sigui encerti i activi l’economia sense que en pateixi gaire el ciutadà. És patètic que sempre ens toqui als de baix pagar per la mala gestió i la miopia dels governs.