Ja hem començat el gener i just fa una setmana que vaig tornar a la feina. Amb els petits inconvenients que suposa i el gran ventall de personalitats que es reuneixen a les quatre parets del centre on treballo. Les sinèrgies són clares i els grups d’amics també. I entre els meus companys n’hi ha pocs que siguin el que els alemanys anomenen “Einzelgänger” i que equival a l’anglès “loner”. La majoria van en grup a fer el cafè, en ramat que dic jo però jo prefereixo quedar-me tranquil·lament al centre a l’hora de l’esmorzar. I que consti que no soc en absolut asocial. Ans el contrari. El que passa és que soc molt selectiva i m’agrada molt escollir amb qui em relaciono si puc. I generalment escullo la gent discreta perquè m’inspira més confiança.
Avui però no us vull parlar ni del meu centre, ni del món educatiu sinó de diverses expressions franceses per descriure el tarannà. La primera és la de “avoir le coeur sur la main”, és a dir tenir el cor a la mà que vol dir ser generós i estar sempre disposat a ajudar als altres. I si algú és honest i íntegre se’n diu que és “droit comme un i” dret com una i. Aquesta m’agrada especialment perquè no sé a qui se li va acudir relacionar aquesta característica moral amb precisament una lletra. A mi m’agrada la gent íntegra, i de fet el meu propòsit pel 2026 és apartar-me d’aquells que no ho són, que van pel darrere o que senzillament oculten part de la veritat per aprofitar-se de la gent. I d’aquests n’hi ha hagut a la meva vida però en algun moment s’ha de saber dir prou. I va bé perquè quan ho fem ens adonem que hi ha gent que resta. Resta energia, seguretat i escalf. També m’agrada i molt la gent que com diuen els francesos “ont de la suite dans les idées” és a dir que són perseverants i no abandonen fàcilment. L’èxit en aquesta vida pot venir d’un cop de sort, però generalment ens arriba a través de l’esforça continuat i de no deixar enrere mai els nostres somnis. De vegada costa que es facin realitat però si anem deixant els projectes, acabarem frustrats i tristos. Com va dir l’ex jugador i després entrenador de bàsquet Bill Laimbeer “a winner ist just a loser who tried one more time”, un guanyador és un perdedor que ho va intentar un cop més. I quan algú té coratge i és audaç els francesos diuen “ne pas avoir froid aux yeux” no tenir fred als ulls. Els francesos com nosaltres fan servir això de “tener la cabeza sobre los hombros” “avoir la tête sur les épaules” és a dir ser una persona raonable.
Fins ara tots aquestes trets són positius. Ara us parlaré d’unes quantes expressions que descriuen trets no tan agradables. La primera és la següent: “avoir un poil dans la main” tenir un pèl dintre la mà. Sabeu que significa? Doncs ser un gandul. I pels arrogants i pretensiosos cal dir que tenen “la grosse tête” el cap gran. Els anglesos diuen el mateix “to be bigheaded”. Malauradament d’aquest tipus de gent si que en conec. Estan per tot arreu. També abunden els que com diuen els nostres veïns de l’altra banda dels Pirineus “ont de mauvais foi” tenen mala fe. Aquests són els que no reconeixen els seus defectes. Si coneixeu a gent imprudent o que arrisca massa, d’ells els francesos diuen que “ont une tête brûlée” tenen el cap cremat. I per últim si algú s’enfada fàcilment ells diuen com nosaltres “avoir le sang chaud”, ser de sang calenta. La següent ja us la vaig comentar en el seu moment quan parlàvem d’animals i d’expressions amb animals “être un ours mal léché” ser un os mal llepat que vol dir ser un asocial o algú que no té cap mena de tacte. Prové del fet que quan les mares osses tenen cadells, aquests són molt petits i els van llepant per netejar-los. Els francesos associaven que la mare ossa els donava forma tot llepant-los i que si els petits no estaven prou llepats quedarien deformats. És una interpretació molt legítima.
La següent pot o no ser negativa “avoir la langue bien pendue” tenir la llengua ben penjada que vol dir parlar moltíssim i de vegades arribar a dir impertinències. Si senzillament volem descriure una persona que parla molt diem “un moulin à paroles” un molí de paraules. Els alemanys dirien que algú parla com una cascada “wie ein Wasserfall reden”. Si estem despistats el que direm és “avoir la tête dans les nuages” tenir el cap als núvols.
Vull acabar com sempre amb positivisme i per tant les tres darreres locucions denoten característiques positives. La primera és “être une lumière” ser una llum que vol dir ser molt intel.ligent. La segona “avoir l’esprit vif” que vol dir ser ràpid comprenent les coses i reaccionant i la darrera d’avui és “être un fin limier” que literalment és ser un bon gos de sabana que significa ser perspicaç i capaç de descobrir coses amagades i ocultes. I us deixo avui amb unes imatges de cels ennuvolat que a mi m’abelleixen molt.