Tornem al tema de les trampes i l’engany perquè em sembla a mi que en aquest país d’això en sabem un munt. Sobre tot si parlem de no respectar el codi del treball. Fa poc per exemple, una de les meves millors amigues em va dir que estava completament rebentada i cansada de la seva feina. A la seva empresa hi ha hagut una reestructuració i degut a això ara tots estan fent un reguitzell d’hores extres que la companyia no té previst compensar. Estem aquí massa acostumats a que els treballadors assumeixin que s’ha de fer colzes per fer gran un negoci en el qual els assalariats no tenen cap mena de participació ni en són accionistes. Sembla que a l’empresa on treballa la meva amiga només els empleats de manteniment cobren un sobresou per les hores de més que fan. I això és molt injust perquè el personal administratiu també hauria de poder cobrar allò de més que treballa. No és de rebut que es pensi que se li ha de regalar a l’empresa. La situació m’indigna encara més perquè la meva amiga està cercant feina als caps de setmana a partir de febrer per fer front a les despeses del seu habitatge sense la contribució de la seva ex parella. Probablement no li caldria si l’empresa li compensés aquestes hores que ja fa de més. En definitiva el que vull dir és que som el país de les hores extres gratis i hauríem d’acabar amb aquest mal costum.
La setmana passada us vaig fer arribar expressions angleses per designar engany o estafa. Avui us en duc unes quantes més. Començo per la que ja us vaig comentar de “cook the books” que té a veure amb la doble comptabilitat que sembla ser típica de totes les empreses. En alemany d’això se’n diu “die Bücher frisieren” que literalment és pentinar els llibres. Aquest “frisieren” o pentinar es fa servir molt en el context de falsejar quelcom. Es pot pentinar un motor tot ajustant-lo per tal que el seu rendiment sigui superior a l’establert pel fabricant. Òbviament comporta els seus riscos i per això si t’enxampen fent-ho et poden posar una bona multa. Quan en alemany senzillament enredem a algú en diem “Jemandem übers Ohr hauen” pegar a algú a l’orella. No em demaneu per quin motiu. Pel contrari, quan el que fem en realitat és dissimular quelcom o amagar informació comprometedora els alemanys en diuen “etwas unter dem Teppisch kehren”, escombrar quelcom i posar-ho sota la catifa. En negocis, fer trampes és “Schmu machen” . Aquesta paraula “Schmu” m’abelleix molt perquè és curta i sona molt germànica. El seu equivalent en anglès és un d’aquells mots que abelleixen tant als angloparlants, un mot compost amb una fonètica que mig rima: “jiggery-pockery”. També tenim el sinònim “skulduggery”. Tanmateix si les trampes no es refereixen al món dels negocis sinó al del joc o els exàmens llavors el verb és en alemany “mogeln” que ve a ser l’anglès “to cheat”. Quan en alemany enganyem a algú completament en diem “jemandem unter dem Tisch ziehen”, arrossegar a algú sota la taula. Si l’engany pot ser considerat una fotesa o farfutalla, en alemany fem servir el verb “schwindeln” i en el cas en què dues persones hagin estat planejant quelcom fraudulent es diu que elles “stecken unter einer Decke”, és a dir que estan sota la mateixa manta.
En francès també tenim diverses maneres de parlar de les trampes i l’engany. Si fem tripijocs per obtenir beneficis d’això n’anomenem “faire des combines” i prendre-li el pèl a algú o aixecar-li la camisa en diem “rouler quelqu’un dans la farine”, és a dir fer rodar algú per la farina. Recordeu que en català això d’aixecar a algú la camisa ve d’aquella època feudal en què quan s’enganxava a algú fent trampes se’l marcava amb un ferro roent com al bestiar per tal de que tothom reconeixes a la persona com a un estafador.
Un altre verb que fan servir els francesos per designar el fet de fer trampes, enganyar o fer negocis foscos és el de “magouiller” que a mi em recorda una mica fonèticament el “mogeln” alemany. El trampós en francès és el “tricheur” o la “tricheuse” una paraula que és probablement de la mateixa arrel del “trick” anglès que sentim repetidament per Halloween amb el “trick or treat”. Amb la mateixa arrel tenim l’alemany “austricksen” entabanar amb trucs. La persona enganyosa és “fourbe” i l’engany és “fourberie”. En italià però tenim l’adjectiu “furbo” que vol dir espavilat i la “furbizia” és en aquesta llengua l’astúcia i la capacitat de sortir-se amb la seva mitjançant l’engany. El trapella és el “furbacchione”. Però tornem al francès. Aquell que enganya per diners és un “escrog” i “foutre le bordell” vol dir crear caos mitjançant trampes. Si voleu un insult molt fort per la gent manipuladora i enganyosa teniu el “raclure”.
Acabaré el post amb uns quants mots anglesos més. Per les trapelleries els anglesos tenen la paraula “shenanigans” i pels comportaments sexualment immorals tenim una altra paraula típica de l’amor anglosaxó pels mots compostos i que rimen “hanky-panky”. I d’aquest tipus tenim també el “flimflam” que és una estafa o engany amb paraules buides i persuasives. Això és el que practiquen alguns homes — i dones suposo que també— quan et volen fer creure que són una meravella per sortir amb tu. Generalment quan els sembla que ja et tenen segura és quan van sortint les veritats. Per exemple que no són ni molt menys tan treballadors com t’havien fet creure, ni tant independents i autònoms perquè encara compten amb els recursos financers de la família i que tampoc per exemple tenen gaire força de voluntat perquè poden dir durant mesos i mesos que deixaran de fumar sense fer-ho. Per això d’enganyar a algú amb xerrameca també tenim el “codology”. I la darrera d’avui és una que també es refereix a negocis foscos “monkey business”.
I no sé si a vosaltres no us fa també sospitar el fet que en general hi hagi tantíssimes expressions per designar l’estafa i l’engany. Sembla que malauradament és inherent a la naturalesa humana. Tant que fins les rondalles infantils són plenes d’històries que fan palesa l’astúcia i l’engany com a eina de supervivència. La caputxeta vermella per exemple. I de la literatura tenim el famosíssim “Don Juan” que en la vida real i actualment no mereixeria cap aplaudiment sinó unes quantes denúncies davant dels mossos.
Certament l’engany pot ser una tècnica de supervivència sobre tot allà on es passa fam. Només cal fixar-se en les camàndules del pobre “Lazarillo de Tormes”, un personatge que ens inspira tendresa i compassió. Suposadament perquè disculpem l’engany quan és fruit d’una necessitat i no d’una ànima bruta i gandula propensa a fer diners el més fàcilment possible. I parlant dels “pícars” i la picaresca, sabeu que aquest gènere literari va néixer a la Península i el vam exportar a Europa? El Lazarillo va donar un “Till Eulenspiegel” a Alemanya i una Moll Flanders a Anglaterra i van ser novel·les exitoses perquè en aquella època els que llegien tenien curiositat per saber com era la vida dels menys afavorits.
I per avui ja ho tenim. Us desitjo una molt bona setmana i que gaudiu del que teniu sense que us prenguin ni el pèl ni us aixequin la camisa!