Ja fa més de dos anys que a l’escola no tenim enllaços sindicals. Això passa per dos motius, per una banda a l’equip directiu no els interessa que ens organitzem per tal de demanar que es compleixin amb els nostres drets i per altra banda ha costat molt trobar gent disposada a fer-se malveure davant dels caps per garantir unes condicions justes. I de fet he estat jo qui ha anat darrere de que hi hagi eleccions i qui ha cercat candidats perquè a la llista hi hagi un total de tres persones que és la quantitat requerida per tenir un comitè d’empresa. No hi ha casa sense fum i ho sabem, però em sembla lògic i necessari intentar canviar allò que sé que s’ha de canviar per afavorir una mica l’ambient de treball. I és que considero que en aquest país sabem tots criticar i deixar la gent com un drap brut però no sabem mobilitzar-nos ni tenim gaire empatia ni companyonia, ni el que els alemanys anomenen “Zivilcourage”. No cal anar gaire lluny per veure-ho clar. El que va passar ara fa una mica més d’un any amb la Dana i la gestió de Mazón va ser una vergonya. El mínim que calia exigir seria la destitució del polític i probablement una pena de presó per la negligència en la gestió de l’emergència. Hi ha hagut protestes? Sí, però per la magnitud del que va passar van ser moderades. A molts altres països la ciutadania sap reaccionar de manera proporcionada. El primer de novembre precisament llegíem la notícia de que milers de joves havien sortit a protestar per l’esfondrament d’una estació de tren en què van morir setze persones. Això passava a Novi Sad. Els habitants de Sèrbia estan tips de la corrupció i reclamen unes eleccions anticipades. I no n’hi ha per menys. A mi el que em fa bullir la sang és que un Mazón segueixi podent passejar tranquil·lament pels carrers amb tots els morts que té a la seva consciència. Però de sortir massivament nosaltres res de res. Som ovelletes pacífiques.
França també es un país de protesta, se sap de sempre. I a més sovint són originals a l’hora de fer-ho. Per exemple el 10 de setembre del 2025 els motoristes de França van iniciar una protesta pel fet que es demanava que els vehicles de dues rodes equiparessin el que pagaven de peatge amb els de quatre rodes. Evidentment el desgast i erosió que provoquen les motos no és el mateix que el dels cotxes. L’associació FFMC (Fédération Française des Motards en Colère) va impulsar la campanya que tenia com a objectiu donar visibilitat a la seva veu. El que van fer va ser començar a pagar el peatge amb monedes d’un i dos cèntims produint unes cues impressionants a la zona de peatge. La protesta va ser efectiva i el govern es va haver de replantejar la mesura. En català diem “qui no plora no mama” i tenim raó. Estem però en aquest país acostumats a les múltiples trampes dels directius d’empresa i poca gent gosa alçar la veu. Un amic que treballa per una gran empresa automobilística alemanya em va dir fa poc que després d’haver estat a la fàbrica i l’empresa a Alemanya en tornar s’ha adonat que som molt poc organitzats a l’hora d’expressar crítica.
I de trampes les empreses en fan i a més si ens poden fer treballar de més o estalviar-se uns cèntims ho faran. Aquí com a tot arreu probablement. Tanmateix aquí no ens revoltem.
Suposo que nosaltres mateixos ja ens considerem país de trampa i tramposos i avui vull dedicar el meu post a locucions que designen enganys o maneres d’enganyar. Us en presentaré en els tres idiomes avui i la setmana vinent.
Començo per l’anglès amb la de “pull de wool over someone’s eyes” estirar la llana sobre el ulls d’algú és a dir tapar-li la visió per tal que no pugui adonar-se del que passa realment. Acaba significant manipular a algú per fer-li creure quelcom que no és. M’abelleix especialment la locució anglesa “lead someone up the garden path” portar a algú cap amunt fins el camí del jardí. Té la mateixa idea d’engalipar a algú, un verb català que m’agrada també moltíssim.
Quan algú o un govern intenta generar una cortina de fum per confondre el públic i desviar l’atenció del que és realment important en anglès diem “smoke and mirrors” que tot és fum i miralls i el que nosaltres anomenaríem prendre el pèl a algú és “to take someone for a ride”. Això é el que em va passar a mi quan em van dir que les reunions de la xarxa de mobilitat són els dimecres matí, justament el matí que tinc lliure, quan jo després treballo de 15:00 a 21:00. Per compensar aquestes hores que faig fora d’horari el director del centre va proposar deixar-me marxar abans a casa, és a dir sortir a les 19:20 i deixar de fer l’hora Erasmus i la permanència. Però això el que implica és que aquestes dues hores que per mi són de feina de preparació de classes o d’organització Erasmus les acabaré fent a casa i per tant vaig dir que aquesta no era la solució. Evidentment el que volia l’empresa era “to take me for a ride” cosa que no vaig acceptar.
Un concepte molt útil amb una locució anglesa que no té una traducció gaire original és la de “string someone along” . Un “string” és un cordill o fil i “to string someone” és portar algú lligat amb un cordill. Aquesta locució vol dir donar a algú falses esperances. Jo crec que tots hem estat en aquesta situació de que algú ens ha donat falses esperances fins que ens hem cansat, oi? I si algú juga al que en català anomenem “a la puta i la Ramoneta” llavors en anglès és “to play double game” molt directe i sense floritures. Una locució molt similar a la de “pull wool over someone’s eyes” és la de “throw dust to someone’s eyes” és a dir llençar sorra als ulls d’algú.
Si l’engany es refereix sobre tot a trampes en els comptes d’una empresa el que diuen els anglesos és “to cook the books” que literalment és cuinar els llibres, és a dir falsificar els llibres de comptes. I per avui ja en tenim prou. La propera setmana seguiré amb aquest tema amb més locucions sobre l’engany i el frau en francès i alemany. Bona setmana a tots.