Estem a un tres i no res de la celebració del Tots Sants que no és res més que una cristianització de la tradició pagana del Samhein que celebraven els celtes a Irlanda, Escòcia i Gal.les. El Samhein marcava el final de la collita i el començament de l’hivern. Pels celtes era un moment en que els dos mons, el dels vius i el dels difunts es barrejaven i per això les ànimes podien tombar altre cop al nostre món. Per a ells l’any es dividia en dues meitats, la fosca que correspon als mesos d’hivern i la lluminosa de primavera i estiu. El Samhein representava molt probablement l’any nou celta. Curiosament per a ells el dia començava no pas a trenc d’alba sinó precisament quan es feia de nit. Era un moment prou marcat perquè la gent es preparava per l’hivern, es celebraven tiberis amb menjar i begudes abundants, es pagaven els deutes i se celebraven judicis per assegurar justícia. La gernació d’irlandesos que van arribar als EEUU i que van dur amb ells aquesta tradició van ser els responsables de l’explosió del Halloween. Però tots Sants i el Nadal, que pels germànics era el Yule, no són les úniques tradicions associades a l’època de la foscor. No sé què representa per a vosaltres l’equinocci de tardor i el solstici d’hivern però per a mi conserven la màgia ancestral del període en què a causa del temps poc favorable, tendim a la introspecció i potser a l’anàlisi del present. Particularment trobo la tardor i l’hivern força inspiradors. I em penso que els anglesos també troben aquestes estacions prou romàntiques perquè tenen expressions que ho demostren. La primera és la de “to turn overn a new leafe” que vol dir començar de nou o canviar d’actitud o hàbit, com si fóssim una fulla d’un arbre que cau per deixar-ne sortir una altra. Aquesta expressió m’abelleix especialment. Hi ha a la tardor certs fruits de la terra que ens evoquen aquesta estació. Una d’ella és la carabassa. La veiem ara per tot arreu com a objecte de decoració i la veurem en forma de Jack-o’-lantern com a símbol de Halloween. No obstant els britànics tenen una locució molt castissa que prové del conte de la ventafocs. Recordeu que la fada madrina va convertir una carbassa en carruatge per a la noia i aquest carruatge es va convertir de nou en carbassa després de mitja nit. Era mitja nit oi? Doncs quan els anglesos volen dir que se’ls està fent tard i han de marxar a casa o anar al llit diuen “turn into a bumpkin” convertir-se en una carabassa. A mi per exemple no m’agrada gens anar a dormir tard i per això li dic al meu amic anglès que no vull sortir gaire de nit perquè “I turn into a bumpkin pretty early” em torno carabassa d’hora. I parlant de carabasses no sé si sabeu ja que a una persona amb costums provincianes, de poble vaja, els anglesos l’anomenen “country bumpkin” carbassa de poble. Els alemanys designarien a una persona així amb “Landei” ou de camp.
Pels anglesos els “autumn years”, els anys de tardor són aquells que precedeixen la senectut just després de la jubilació. I el contrari pels anglesos són els “salat days” els dies amanida, una expressió que va encunyar Shakespeare. Aquest darrer cap de setmana per exemple he anat a Tossa a celebrar el 71 aniversari del meu amic del Poblenou, ell està als seus anys de tardor. També molt típica de la tardor és la castanya. Doncs quan algú explica una història, un acudit o una anècdota una vegada i una altra, això que explica esdevé una “old chestnut” una castanya vella.
I com ja us he dit abans, el Samhein celebra el final de la collita i pels anglesos el “harvest time”, el temps de collita és aquell en què finalment veiem els fruits dels nostres esforços i perseverança. De la mateixa manera si traiem profit de l’esforça fet diem “reap the harvest” recollir la collita.
Tenim els catalans un símbol del Nadal i de l’hivern que ens deu venir de la tradició pagana del Yuletide. L’arbre, o en la seva falta el tronc, esdevé un símbol d’abundància i del poder de regeneració de la terra. Per això diem a la canalla que ha d’alimentar el tió per fer-lo cagar després. Estem senzillament dient als nens que han de cuidar de la mare natura perquè doni després els fruits pertinents. D’expressions amb la paraula “tronc” en anglès en conec dues. La primera és la de “as easy as falling off a log” tan fàcil com caure d’un tronc, que vol dir que quelcom és molt fàcil. La segona és “sawing logs” que literalment vol dir talant arbres i és una expressió humorística que es refereix al soroll que fa algú quan ronca.
Però no només els anglesos tenen locucions referents a la tardor. Els alemanys quan diuen “es wird Herbst” que literalment vol dir esdevé tardor, el que designen és que s’acaba una etapa i ve el declivi o el recolliment. I els francesos també tenen les seves expressions de tardor. Quan diuen que alguna cosa “tombe comme des feuilles” el que volen dir és que disminueix ràpidament o cau en abundància. I també típic de la tardor és el vol de les aus migratòries i per això quan algú comença un nou projecte o empren un viatge els francesos en diuen “emprendre son envol”.
I si associem la tardor als núvols llavors la següent locució és perfecta perquè quan els francesos veuen l’esperança en quelcom o tenen un moment d’alleujament de tots els problemes en diuen “éclaircie dans les nuages” les clarianes entre els núvols.
Per avui només em manca desitjar-vos una bona castanyada i una bona celebració de Tots sants.