Una setmana més dedico el post a expressions sobre el món dels animals, els nostres companys de planeta a qui encara hem d’aprendre a respectar. Jo per exemple estic aprenent de nou amb el Sucre que els animals tenen caràcters diferents i distints. El Safrà va acceptar i adoptar el Sucre poc després d’haver-lo vist. Podríem dir que li vaig notar de seguida els seus instints paternals. Al Sugus li està costant més probablement perquè té por de que el menut de la casa li resti a ell protagonisme. Els primers dies de tenir aquí el Sucre el Sugus va deixar de parlar-me. I això que ell és molt comunicatiu, sobre tot quan he de marxar per la tarda perquè no li agrada veure’m marxar de nou i em segueix fins a la porta protestant. Doncs quan va venir el Sucre a viure a casa ho va deixar de fer durant uns dies. Ara encara espero que torni a prendre la iniciativa de venir a la meva falda quan soc al sofà fent per exemple els deures de rus. Just dissabte passat, sis dies després de l’arribada del Sucre ho va tornar a fer. Ara els tres hem de trobar el nostre equilibri i jo intento que tots els meus felins sentin que són igualment importants per a mi. Potser trigarà una mica. Poc a poc s’ha d’anar veient quin caràcter té el petit. De moment és valent i molt mogut però pot anar canviant a mida que creixi amb nosaltres.
Dels gats ja he escrit diversos posts. La visió que en tenen les diverses cultures és molt diversa. Sembla que a nosaltres ens sembla que quan estan tots junts poden ocasionar molt de desordre. Ho dic per això de l’expressió “ésser un orgue de gats” és a dir una reunió caòtica. Quan algú és molt inquiet els francesos diuen “être comme un chat sur des braises” que literalment vol dir ser com un gat sobre les brases. M’abelleix també l’expressió italiana “non svegliare il gatto che dorme” en el sentit de no provocar problemes innecessaris. Aquesta locució és molt propera en significat a l’anglesa “let sleeping dogs lie” deixar que els gossos que dormen segueixin ajaguts. L’anglesa implica fortament no remoure cap incident del passat que pugui tornar a portar cua, és a dir conflictes. Els anglesos veuen els gossos com animals imprevisibles que en qualsevol moment poden mossegar. Els italians els gats com a felins que amb les seves urpes poden emprenyar-se i defensar-se esgarrapant. I parlant de gossos, justament la setmana passada vaig veure a la pàgina de Gats i Gossos rescat que la meva gosseta favorita, la Senna, havia estat finalment adoptada. És curiós com un peludet tan dolç i dòcil com ella encara no havia tingut la sort de trobar família. El que té de dolent fer de voluntari o voluntària a una protectora és que agafes afecte als animalets que hi són de seguida i pateixes veient que no surten en adopció.
Però avui no volia parlar només de gats i gossos sinó d’altres animals i del que representen en les expressions idiomàtiques franceses. La mula és per als francesos un animal molt tossut i per això quan algú és molt cabut diuen que té “tête de mule”. Jo només he conegut un francès prou bé i resulta que era la típica persona de qui es pot dir que té “tête de mule”. Només veia el seu argument i no era capaç de baixar del burro ni tan sols quan li presentaves contra arguments diàfans. És molt cansat tenir aquest tipus de persona al voltant i es fa difícil relacionar-se amb ells a la llarga. Les persones tossudes fan patir molt els altres. En canvi el cavall es considera un animal molt noble però en francès si diem “être à cheval sur” vol dir que som molt exigents i puntimirat amb un tema determinat.
Quan algú té una febre molt alta els francesos diuen que té “fièvre de cheval” i dels cavalls a les someres perquè en francès “faire tourner en bourrique” vol dir molestar a algú fins fer-lo empipar o tornar boig. A mi per exemple a la feina m’han fet “tourner en bourrique” perquè durant tres anys seguits em fan fer la feina per repetir-la el curs següent. Des de que treballo a l’escola on soc hem canviat un fotimer de vegades l’aula virtual. Cada cop que ho fem l’hem d’organitzar de nou. L’any passat la vam haver de reorganitzar perquè l’equip directiu volia que tinguéssim les activitats proves i projectes en una secció i els recursos en una altra. L’any anterior ens havien fet posar les proves en una secció diferent. L’any passat posar activitats, proves i projectes plegats però els recursos en una altra secció. Enguany volen els recursos juntament amb les activitats, proves i projectes. O sigui que tot l’esforç de reorganització de l’any passat no m’ha servit per a res. Doncs bé, l’any passat ens van fer canviar totes les fitxes per posar-hi el logotip del centenari. Si tinc més de dues-centes fitxes ja veieu quina tasca vaig haver de fer que no implicava en el més mínim una millora de les meves classes sinó que era pur maquillatge. Doncs bé, aquest any hem tornat a canviar el logotip i hem de fer exactament el mateix. Una presa de pèl que em fa “tourner en bourrique” si voleu que us digui la veritat. I parlant de mules de nou, a la feina podria dir que estic “chargée comme une mule” carregada com una mula no en el sentit físic sinó en el sentit de tasques a fer. O sigui que hauré de prioritzar. Francament el curs passat ja vaig perdre molt temps canviant el classroom. Ara no vull ser el que els francesos anomenen “l’oie blanche” l’oca blanca en el sentit de la persona innocent i crèdula a qui li prenen el pèl. Aniré fent les tasques de maquillatge en la mesura en què pugui i avall. Parlàvem però amb el cavall. Una expressió molt interessant és la de “monter sur ses grands chevaux” és a dir muntar sobre els seus grans cavalls que denota aquella situació en què una persona es deixa endur massa ràpid per les seves emocions o té una reacció desmesurada.
I si pel contrari estem mimats i consentits i tenim una vida de rei o reina estem el que diuen els francesos “comme coq en pâte” com un gall en pasta però hem d’entendre aquest “pasta” com una massa delicada que fa que el gall se senti agombolat.
En el seu moment ja us vaig comentar l’expressió de “froid de canard” el fred d’ànec que es refereix a un fred intens com el que passaven els caçadors per poder finalment portar vianda a casa.
I si passem d’un tema a l’altre sense que un o l’altre tinguin relació diem certament “ passer du coq à l’âne” anar del gall a l’ase. Aquesta locució em sembla senzillament deliciosa.
Les dues darreres d’avui us sonaran força perquè s’assemblen a les nostres. Quan ens llevem d’hora els francesos diuen “au chant du coq”, amb el cantar del gall, i si ens en anem d’hora al llit ho fem com les gallines “se coucher avec les poules”. I per avui ja ho tenim altre cop. Caldrà anar pensant en la castanyada i els panellets oi? Les imatges d’avui de la meva família felina, aquells que només em donen alegries: el Safrà, el Sugus i el Sucre.