Segueixo avui amb el tema de les expressions animals. Ens vam quedar amb una vaca pixanera per indicar que plou molt. A Alacant i València tornen a estar d’alerta pels aiguats. És a dir que allí plou “comme vache qui pisse”. Però com que han après del gran desastre ara si més no avisen a tothom i se suspenen les activitats per evitar altre cop el desastre que encara recordem tots. A Vila-real la meva amiga va rebre la notificació de no anar a la feina per si de cas. En fi, figues d’un altre paner.
Doncs recordeu que en francès per dir un sinònim de “carrément” com a totalment o amb tota certesa, tindríem el “vachement” que po rta com a arrel la nostra estimada vaca. Fins aquí podríem dir que aquestes dues expressions són neutrals. Però si en canvi diem en francès que fem une “vacherie” vol dir que li juguem una mala passada a algú. Jo per exemple em vaig plantejar si estaria fent una “vacherie” al Safrà i al Sugus portant-los a casa la Sucre, una gateta de dos mesos que vaig pensar que podria ser una bona companya. Més que res perquè el Safrà té molta energia tot i ser més gran i el Sugus no sempre està per jocs. I també seria una “vacherie” per exemple si dos companys compren un número de la loteria entre dos però pel motiu que sigui un no li arriba a donar a l’altre el bitllet o la papereta del número. Llavors imagineu que el número surt guanyador però el que disposa de la papereta es nega a compartir el premi amb el seu amic amb qui havien decidit partir-se el dècim i el premi. Malauradament aquesta és una situació molt més comú del que podeu pensar i de fet jo fa anys que vaig tenir un estudiant de màrqueting a qui li va passar. I no va compartir el premi. Com us podeu imaginar l’amistat va anar a fer punyetes.
I la darrera expressió “de vaques” avui és la de “manger la vache enragée”. Literalment vol dir menjar la vaca enfurismada però el significat d’aquesta expressió no és de fàcil deduir. Vol dir que a una persona li ha tocat passar una vida plena de privacions a causa de la pobresa. Hi ha moltíssima gent al món que ha de passar-s’ho malament durant tota la vida però n’hi ha que només “mangent la vache enragée” durant els anys d’infantesa i joventut. D’algun d’ells ni tan sols ens ho imaginaríem. Per exemple de Leonardo di Caprio. El va criar la seva mare tota sola en un ambient molt marginal de Los Angeles. Altres exemples són les cantants Maria Carey i la Jennifer López. La primera va patir a més de penúries econòmiques, discriminació per ser filla d’un matrimoni interracial. La segona dormia al sofà de l’acadèmia de dansa a Manhattan perquè no podia pagar-se un allotjament.
I deixem les vaques. Els francesos com nosaltres, si abordem una qüestió o tasca abans de que esdevingui un problema diuen agafar el toro per les banyes “ prendre le taureau par les cornes”. Jo per exemple és el que penso fer amb les portes de casa meva. Com que són tan velles de tant en tant me’n queda una de tancada i he de fer venir el serraller a que me l’obri. Ja m’ha passat dues vegades i la veritat és que he quedat ben servida. Per això aquesta setmana compro el mecanisme interior per a totes i els canviaré abans de tornar a tenir alguna desgràcia. Aquest diumenge passat per exemple vaig portar una gateta petita a casa en acollida. La volia tenir al despatx i en tancar la porta després no la podia tornar a obrir. Això ja em va passar fa uns mesos i aquest cop amb l’experiència ja vaig saber a qui trucar. En vint minuts la va tenir oberta. Però ja no permetré cap altre incident i canviar els mecanismes dels panys és agafar el toro per les banyes.
La següent ja us la vaig dir fa temps i té una equivalent idèntica en anglès. És la de “metre la charrue avant de les boefs” que és posar l’arada davant dels bous. Completament inútil oi? Els anglesos però diuen “to put the cart before the horse” és a dir posen l’arada davant del cavall. En tot cas aquesta expressió es dedueix fàcilment perquè vol dir que comencem les coses per un ordre que no toca o fem les coses precipitadament.
I els pobres porcs, aquells éssers tan altament intel·ligents, sembla que no tenen bona fama a França tampoc. Quan un menja malament es diu que “mange comme un porc”, si algú té mal caràcter té “caractère de cochon” i si algú no se sap comportar es diu que és un “gros porc”. Heu de saber que en francès el mot “porc” és molt més pejoratiu que el de “cochon”.
Per a nosaltres en català i castellà l’ovella té un caràcter d’animal dòcil i fins i tot un pel babau. Per això “être un mouton” vol dir seguir a algú altre cegament. No gaire original. Però en canvi sí és original l’expressió “revenons a nos moutons” que es fa servir quan algú ha divagat del tema principal i ha de tornar al que importa.
Toca ara parlar de cabres o cabirols. El “bouc émissare” és el cabirol que carrega amb totes les responsabilitats i les culpes de quelcom encara que no en sigui culpable. És el que els anglesos anomenen “scapegoat”, sent “goat” també cabra. I és veu que a les pobres se les culpa sempre de tot perquè els alemanys també anomenen “Sündenbock” és a dir la cabra dels pecats al que s’acusa sense ser culpable. És el castellà “chivo expiatòrio”, que nosaltres anomenem “cap de turc”. I bé. Si en francès diem “devenir chèvre” volem dir que estem estressats i desorientats i no sabem quina decisió hem de prendre perquè les informacions que rebem són contràries.