I precisament dijous passat vaig dedicar un post als animals i als animalistes però com que no escric el blog el mateix dia de la publicació no vaig tenir temps de reacció. El dimecres 1 d’octubre va morir la Jane Goodall, la dona que va fer sentir al món que els animals eren els nostres companys de planeta i iguals. Se la coneixia per la seva recerca dels ximpanzés però el seu animal favorit era el gos. I en sabeu el motiu? Perquè deia que els primats eren molt propers als humans i n’hi havia de simpàtics i d’antipàtics, en canvi els gossos donaven amor incondicional. Sovint se la veia fotografiada amb peluts canins i afirmava que va aprendre molt d’un gos que vivia a un hotel proper i va esdevenir un gran company i mestre seu: el Rusty. Hi ha molts aspectes admirables d’aquesta dona tan humil i tan entranyable però la seva defensa per la natura i el planeta i la seva manera acèrrima d’afirmar que els animals tenen personalitats pròpies i sentiments han fet de Jane Goodall una referent per a mi.
I torno avui als animals però des del punt de vista lingüístic per dur-vos més locucions en què surten ells com a protagonistes. Em centraré avui en la llengua francesa. Aquest tresor que he redescobert fa poc i que trobo immensament bonic tot i que aprendre aquesta llengua no em portarà gaire lluny.
Per ser una mica endreçada avui us escric primer les expressions que recordareu fàcilment perquè són calcades a les nostres o potser les nostres a les seves, qui sap? La primera és la de “chat échaudé craint l’eau froide” és a dir que el gat escaldat de l’aigua freda en fuig. No cal que us n’expliqui el significat oi? La següent és la de “la nuit, tous les chats sont gris” que en castellà és “de noche todos los gatos son pardos”. El que vol dir és que per la nit tot s’assembla però els francesos també empren aquesta locució quan signifiquen que una situació és confusa i un es pot equivocar fàcilment. De la mateixa manera que nosaltres els francesos diuen “s’entendre comme chien et chat” és dir estar tot el dia com gat i gos. Recordeu que els anglesos també la tenen perquè molt sovint aquestes dues espècies no es duen gaire bé. No obstant si un gat i un gos creixen plegats poden esdevenir amics inseparables. Quan posem fil a l’agulla i afrontem un problema ràpidament els francesos i nosaltres diem que agafem el toro per les banyes “prendre le taureau par les cornes” i com que els toros i els bous són símbols de força, si algú està fort com un toro els francesos en diuen “fort comme un boef”, fort com un bou. I si un menja malament també diuen que menja com un porc “manger comme un porc”. I fins aquí les similituds que són fàcils de recordar. Passo ara a les expressions més genuïnes.
La primera és la d’“appeler un chat un chat” que significa dir les coses pel seu nom o parlar clar i català. Els anglesos en diuen “to call a spade a spade” és a dir anomenar a una pala, pala. I els alemanys en aquest cas no són gaire originals i diuen “Klartext reden” parlar amb text clar. En el món de l’educació ens caldria algú que digués amb contundència que per avançar hauríem de tornar una mica a la disciplina de la classe de fa uns anys. I que per educar els pares no poden deixar que els fills facin sempre el que volen perquè només se’ls educa si se’ls ensenya on hi ha límits. Si deixes que el teu fill o filla miri vídeos a Instragram o Tik Tok fins que ell o ella vulgui, resulta que estàs deixant la seva educació en mans dels “influencers”. Però això que sap tothom s’hauria de dir amb contundència i eficàcia i ningú ho fa de moment.
Quan tinc la veu ronca perquè estic per exemple refredada, els francesos en diuen “avoir un chat dans la gorge” tenir un gat a la gola. Els alemanys però en comptes d’un gat tenen una granota a la gola igual que els anglesos. Per alguna cosa comparteixen arrel comú aquests dos idiomes, no?
De la següent ja us en vaig parlar fa temps “quand le chat n’est pas là, les souris dansent” quan el gat no hi és els ratolins ballen. Es refereix al fet de que quan hi ha absència d’autoritat s’aprofita per fer el que no toca. Sovint és el cas del món de l’empresa. Si el patró o patrona no hi és, els empleats potser marxen abans. I la que us explico ara s’assembla a una nostra però no és ben bé igual. És la de “donner sa langue aux chats” donar la llengua als gats que és quan no volem dir res sobre un tema determinat o senzillament no sabem la resposta de quelcom i no ens volem pronunciar.
Com que els animals no han tingut mai la consideració que tenen ara a la societat i se’ls ha maltractat massa sovint, la locució que ve ara és cruel però l’hem d’entendre com a fruit d’una època en què no s’havien reconegut els drets dels nostres companys de planeta: “avoir d’autres chats a fouetter” tenir altres gats per fuetejar. S’utilitza per dir que hi ha altres temes que ens ocupen que tenen més importància. A mi per exemple si algú em demana si ja tinc el vestit per la cerimònia dels cent anys de l’escola on treballo jo respondré que “j’ai d’autres chats à fouetter”. Bé, i de fet jo aquesta expressió evitaré fer-la servir perquè la imatge mental que em provoca em fa mal.
Amb la mateixa història darrere tenim la de “y a pas de quoi fouetter un chat” que no hi ha motiu per fuetejar un gat, és a dir que sigui el que sigui del que parlem no és prou greu. I dels gats a l’animal favorit de Jane Goodall, el gos. Pels francesos el “temps de chien” és el mal temps i una meteorologia horrible. Aquí cadascú que ho entengui segons li convingui. Per a mi un estiu amb temperatures altes durant sis mesos seria temps de gos. Un any sense gaires pluges com ara en fa dos, és un “temps de chien”. Pels nostres veïns de l’Europa central no veure el sol durant setmanes i setmanes és això, un clima horrible.
I quan algú malfia d’algú altre i se’l mira amb desconfiança els francesos diuen “se regarder en chien de faïence”, observar-se com gossos de porcellana, sense dir ni fer res.
Per aquelles ocasions en què alguna part del cos ens fa molt de mal diem “avoir un mal de chien”, espero no haver-la de fer servir gairebé mai i si una persona és molt atractiva i té encant és diu que té gos “avoir du chien”. En aquesta si més no el pelut caní apareix com a positiu. La darrera expressió de la que us vull escriure avui és la de “pleuvoir comme vache qui pisse” és a dir ploure com una vaca que pixa. I aquí ara sí que he dir quelcom de l’anglès. Tots aprenem a l’escola allò de “to rain cats and dogs”, doncs bé, no es fa servir gaire sovint en anglès. Ells diuen més “to pour with rain”. I els francesos si volen ser més fins en comptes del “pleuvoir comme vache qui pisse” poden dir “tomber de cordes” és a dir ploure a bots i barrals.
I per aquest segon dijous d’octubre ja ho tenim. Les imatges com sempre de la meva família felina que fa el meu dia a dia immensament més dolç.