Pares helicòpter i pares fuet. Mots familiars en tres idiomes.

Segueixo avui encara amb el cap donant voltes al tema de la família perquè fins ara sembla que no tenia clar que podia ser una cosa tan summament important per tanta gent. Serà que jo sempre he anat molt per lliure i per tant la meva ha estat un element més de la meva vida sense que girés al voltant d’aquesta institució ancestral. Avui però vull anar a l’aspecte més purament lingüístic i vull tractar sobre locucions i expressions que tenen a veure amb la família o els membres familiars. Ho faré segons el que sé de diversos idiomes.
Començo pel francès. Si en francès diem que algú té un “père fouettard” el que volem dir és que el pare és molt estricte. Com us podeu imaginar la paraula “fouettard” ve de fuet i indica que el pare està disposat a castigar quan faci falta. Aquests ja estan completament passats de moda perquè des de fa ja un temps el que es porta és ser un pare que es posa al mateix nivell que els fills i que mai ni castiga, ni renya i sovint tampoc sap posar límits. La qüestió és que una gran part d’aquests pares que no ho saben posar les fronteres del que els fills poden o no fer, són fruit d’una generació en què a ells tampoc se’ls va dir com podien o no actuar. Per això si avui dia parlem de “père fouettard” probablement ens ve algú al cap que hem vist a una pel·lícula més que no pas a la vida real. I el cas pràcticament contrari, quan la mare és sobre protectora d’això ells en diuen “mère poule” que equival a la nostra mare lloca. La mateixa imatge la tenim en altres idiomes com anglès “mother hen” i en alemany “Glucke” que es refereix a la gallina que està covant els ous.
I seguim ara amb aquells pares que són els favorits dels fills, aquells que són molt indulgents o que fan molts regals als seus descendents. S’anomenen “parents gâteau” pares regal. D’avis regal també n’hi ha evidentment.
Passo ara un concepte que dintre de poc caurà en l’oblit. El dels “frère/soeur de lait”, el germà o germana de llet que són els nens que han estat criats per la mateixa dida perquè segons sembla haver begut la mateixa llet de bebè crea un vincle fort. I el “frère/soeur jumeau” són els que han nascut al mateix dia i diria jo que han de ser la majoria, no?
Recordeu que en francès quan dèiem que els testos s’assemblen a les olles diem “les chiens ne font pas des chats” que els gossos no fan gats. Els anglesos no són gaire originals en aquest sentit i diuen senzillament “like father, like son” tal i com és el pare, és el fill. Els alemanys com nosaltres expressen aquesta semblança deguda a la genètica d’una manera ben diferent i diuen “der Apfel fällt nicht weit vom Baum” que la poma no cau lluny de l’arbre.
Si algú segueix amb les tradicions familiars i respecta els valors d’aquells amb què ha crescut en francès es diu que és “digne héritier” un hereu digne.
La següent la coneixeu segur perquè se’n parla fins i fot en la nostra llengua amb l’expressió francesa “l’enfant terrible” el fill difícil de portar i que dona maldecaps.
Si pel contrari hi ha un parent a la família que no té gaire relació amb aquesta llavors els nostres veïns de l’altra banda dels Pirineus en diuen “parent éloigné” és a dir distant.
Pels anglesos els padrins són generosos i fan molt bons regals i d’aquí que l’expressió “to stand godfather” vulgui dir fer de padrí i pagar les factures. M’agrada especialment en anglès allò que diu “The sins of the fathers are visited on the sons” que no és res més que recordar que els vicis dels avant passats els paguen els descendents.
Quan un fill està malcriat per la mare els anglesos l’anomenen “ a mother’s boy” or a “mother’s darling”. D’aquests més val no conèixer-ne cap perquè deu ser molt difícil tenir una relació amb ells.
M’agrada especialment la locució “the mother and the father of”, literalment la mare i el pare de que es fa servir per referir-se al pitjor i al grau suprem d’una cosa. Per exemple jo podria dir que tinc “the mother and the father of a cold” el pitjor dels refredats.
I si algú és un o una “Aunt Sally” vol dir que ha fet quelcom que es considera ridícul. Per exemple “Mazón has been an Aunt Sally during the Dana crisis, but he hasn’t been held accountable for the wrongdoing”, que vindria a ser que Mazón ha estat subjecte a crítiques però que no ha hagut de fer front a les conseqüències de la seva mala actuació.
A les famílies antigues i adinerades hi pertanyia una mainadera, el que en anglès s’anomena “nanny”. Resulta que un estat “nanny” és un estat en què les institucions interfereixen en la vida privada dels ciutadans amb l’excusa de voler-los protegir. Els EEUU s’estan convertint en un “nanny state” des de que Trump va pujar al poder.
I les dones que tenen els marits fora de manera temporera són en anglès les “grass widows” les vídues d’herba i en alemany “Strohwitwe” la vídua de palla. El concepte alemany també es pot aplicar als homes “Strohwitwer”.
Altres termes alemanys que m’abelleixen especialment són per exemple el “Helikopter-Eltern” els pares helicòpter que són aquells pares sobre protectors que estan sempre al voltant dels fills i vigilant el que fan. Són els que es posen excessivament en la vida dels fills i que poden acabar ofegant-los. De vegades aquests darrers no se n’adonen fins que algú de fora observa el grau d’intrusió familiar i ho fa palès. Jo seria incapaç de viure amb algú amb “Helikopter-Eltern” perquè em posaria massa nerviosa. També m’abelleix especialment el concepte de “Tiger-Mutter”, mare tigre, que és aquella dona ambiciosa que empeny als seus fills a esforçar-se per aconseguir l’èxit en la seva vida. Són mares molt autoritàries i dominants.
Dels que en tenim molts a Espanya són dels “Nesthocker”. Aquest terme es refereix als ocells que es queden al niu i no gosen a arrencar el vol. “Nest” en alemany és el niu. Es refereix a qualsevol espècie d’animal que es queda durant una temporada llarga amb els pares després del naixement. Avui dia es fa servir per tots aquells fills als que els costa i els fa mandra emancipar-se. En aquest país malauradament de ganes de marxar de casa els pares no en falten però el que escasseja són els recursos per fer-ho. I amb els preus dels lloguers és pràcticament impossible.
Els dos darrers conceptes també m’agraden molt. El primer és el del “Sandwichkind” fill Sandwich. Es refereix al mitjà, el que queda entre el germà gran i el petit. I el “Sonntagskind” el fill del diumenge és aquell que té molta sort a la vida. Sembla ser però que al principi aquest “Sonntagskind” era el “Samstagskind” perquè segons la superstició els nens nascuts un dissabte atreien la bona sort.
I per avui ja ho tenim. Us desitjo una bona setmana. La meva ja comença a ser moguda perquè ja tenim l’alumnat al centre.
Les imatges de nou són de la meva família més propera: El Safrà i el Sugus que endolceixen la meva vida cada dia plogui, nevi o faci sol i calor.

Deixa un comentari