Segueixo avui amb el post sobre l’estiu i els temes relacionats amb aquest. Amb les mateixes ganes de transmetre però un pèl moixa perquè les meves vacances, el període de l’any que em serveix per omplir-me d’energia positiva, s’ha acabat del tot. I ara toca fins ben bé gener o febrer fer un esforç titànic per portar el curs i aconseguir els objectius marcats. Precisament el dijous 28 es va poder llegir que l’UNESCO havia declarat que l’ofici de professor pateix una crisi sense precedents i ha fet una crida a revaloritzar la nostra professió. Jo mateixa em veig una mica en un pou perquè cada cop em desgasto més, cada cop se m’exigeix més i la satisfacció és cada cop més negligible. I no estic sola amb aquesta sensació. De fet m’estic plantejant seriosament començar a estudiar de nou per poder tenir una manera de saltar del tren al que vaig pujar fa 27 anys. Em sento una mica com Sisif, pujant una pedra gegant muntanya amunt cada curs i cada curs la veig rodolar cap avall i he de fer tot l’esforç de nou. Les reformes una darrera l’altra, les innovacions que fan que mai et sentis que domines el que fas, l’alumnat cada cop més abstret i cinquanta mil rucades que van apareixent cada dia fan de la nostra professió un autèntic repte.

Però no és d’això del que vull parlar. De fet vull reprendre el tema de l’estiu i em concentraré avui en locucions que tenen a veure amb el mar, aquell bell aliat meu que em fa de pomada de l’ànima quan no puc més. A l’estiu m’hi banyo i a l’hivern m’hi acosto cada dia per reposar la vista cansada amb el seu color serè. Segons on visquem la visió del mar és una o altra. No és el mateix en nostre meravellós mar Mediterrani que l’Atlàntic que coneixen per exemple els alemanys o els anglesos i que sovint no convida gaire a banyar-s’hi.

Començo doncs amb les locucions d’avui. En anglès quan estem atrapats en dues situacions igualment desagradables diem que estem “between the devil and the deep blue sea” entre el dimoni i el profund mar blau. I és que el mar pot arribar a fer basarda i molta.

De la mateixa manera si la vostra vida està estancada podeu dir en anglès que està “dead in water” morta a l’aigua. No només serveix per la vida sinó per qualsevol cosa que no es mogui ni presenti progrés. Conec molta gent que podria dir que el seu anglès està “dead in water” perquè molts l’estudien durant anys sense veure cap recompensa.

Si pel contrari estem confusos o confuses i perduts o perdudes diem que estem “all at sea” tot al mar. A mi moltes vegades les reformes educatives em deixen “all at sea” o de vegades el comportament de segons qui, sobre tot quan veig que la persona predica una cosa però després en fa una altra. I evidentment els anglesos, com nosaltres tenen la locució “fish out of water” peix fora de l’aigua per denotar una situació en la que estem desplaçats i ens sentim estranys. Jo per exemple soc “fish out of water” per les celebracions pomposes. No m’agrada ni haver-me d’empolainar, ni de presentar-me davant dels altres d’una manera que no correspon al meu tarannà.

Quan ens confronten amb una situació difícil es diu que estem “in deep water” en aigua profunda. Jo ho vaig estar durant molt de temps quan els meus pares eren grans, estaven malalts i no tenien recursos. Em va tocar fer malabarismes per poder estar per ells i mantenir la feina que no perdona les tasques que s’han d’entregar puntualment. També vaig estar “in deep water” durant molts anys dels meus estudis a Alemanya perquè compaginar la facultat amb la feina va ser dur. Sobre tot a nivell econòmic. Recordo que durant una temporada que em sembla una eternitat només vaig tenir diners per comprar els productes bàsics sense cap extra. La xocolata, que m’agrada amb delit, era un luxe que no em permetia. I un dia que just em vaig decidir a donar-me el gran gust em va visitar un amic i veient que tenia xocolata em va dir que en volia perquè jo d’aquestes coses no en tenia mai a casa. Òbviament no vaig dir res mentre veia com aquella pasta marronosa desapareixia a la boca d’un altre. L’educació va sempre per davant oi? Doncs això és estar “in deep water”.

I quan ens arrisquem i fem quelcom perillós en anglès en diem “sail close to the wind”. Jo no arrisco gaire perquè tinc poc i no vull acabar perdent el poc que tinc. De vegades però sembla que tocaria fer-ho si volem progressar.

Quan de vegades algú ens llença un gerro d’aigua freda i ens desmotiva o abaixa l’entusiasme en anglès diem “take the wind out of someone’s sails” prendre el vent de les veles d’algú. És una imatge molt bona trobo.

Les darreres expressions d’avui tenen una significació positiva. La primera és la de “you can’t cross the sea merely by standing and staring at the water” no pots creuar el mar només estant dret davant seu i mirant-lo. Això vol dir que per tal d’acabar tenint èxit en allò que emprenem cal arremangar-se les mànigues i treballar dur i no només observar.

I si quelcom està molt endreçat i net diem en anglès que està “shipshape and Bristol fashion” que està en forma de vaixell i a la moda de Bristol.

Fins aquí per avui. Suposo que la setmana vinent ja ni recordaré les vacances i espero tenir l’energia de fer tot el que m’he proposat a pesar de la feina. Tornar a l’esclavatge assalariat no és bufar i fer ampolles però sé que una immensa majoria esteu igual que jo. Bona setmana a tots.