Arriba ja aquest post en el moment en què ja em queda poc per tornar a la feina, a allò que diuen que dignifica però que també ens oprimeix una mica. I dic que ens oprimeix perquè disciplinar el cos per llevar-se a una hora determinada no és fàcil ni surt espontàniament ni aguantar les vicissituds del treball és bufar i fer ampolles. Hem d’agrair tenir feina, això sí perquè sense ella no podem organitzar una vida autònoma i perquè a més representa un repte cada dia. En tenim d’altres de reptes. I el més important és intentar progressar a la vida per exemple. A la curta o a la llarga, si analitzem la nostra situació i tenim la sensació que no ha canviat res de la nostra realitat o quotidianitat potser acabarem frustrats. Fa poc parlàvem amb un amic que ha estat una bona temporada a un altre país de vacances i en tornar-ne va tenir una crisi total i absoluta. Es va adonar que el seu cervell havia vist ja massa vegades el mateix entorn, el mateix paisatge, les mateixes cares, que havia fet un dia darrere un altre més o menys el mateix i que tenia la sensació de que havia de marxar. La conec la sensació d’haver de marxar. De fet ho hauria de fer regularment per no sentir que m’ofego però sempre em demano si llavors no acabaria desarrelada i en el fons també perduda. En vam parlar una bona estona i vam acabar de donar la raó a aquell proverbi que diu “el cor necessita sang, els pulmons oxigen i el cervell canvi”. Potser no cal canviar de domicili ni de professió sinó fer canvis que estimulin el cervell. Jo per exemple intento cada any fer un canvi a la meva vida per aportar-li un moviment. Aquest darrer curs el canvi va ser reprendre una mica el contacte amb l’idioma francès. De ben segur que seguiré estudiant-lo perquè m’abelleix molt. Però si no vull tenir la sensació de ser al mateix lloc que l’any passat hauré d’aplicar algun canvi més. És curiós oi que sentim aquesta necessitat peremptòria de fer modificacions quan en realitat com va dir Heràclit “panta rei”, tot flueix i canvia? Canviem nosaltres definitivament amb cada nova experiència que afegim a la nostra motxilla. El cervell és plàstic i fent coses noves el modifiquem a ell també. El canvi representa també una pausa i un descans tal i com diu el proverbi anglès “a change is as good as a rest”, un canvi és tan bo com una pausa.
Canviar és un concepte que per a nosaltres en català o castellà i diria que fins i tot en anglès cobreixen una gran varietat d’activitats. Tenim el canviar, intercanviar, bescanviar, canviar-se de roba, canviar-se de camisa en el sentit de direcció política o manera de fer. En anglès tenim el change i per exemple “Exchange” intercanviar.
Fins aquí bé però la dificultat comença amb l’alemany. Es veu que per a ells la noció del canvi implica uns matisos tan importants que els van fer palesos a la llengua. M’explico. El canvi en si per a ells és “Änderung” i els seus verbs corresponents són reflexius “sich ändern” és el primer i l’altre és “sich verändern”. Ara em demanareu, i quina és la diferència? Jo diria que el “sich ändern” és més actiu, és quan l’individu posa atenció i intenció en realitzar el canvi en un mateix. Jo per exemple de tant en tant intento canviar alguna cosa que penso que pot millor molt de mi mateixa. I no us penseu que això sigui fàcil perquè cal posar molta atenció i disciplina per fer-ho. Ara fa uns anys vaig decidir que havia de ser capaç d’intentar no obsessionar-me tantíssim amb les coses. I em vaig passar dos anys reconduint els meus pensaments quan em quedava encallada en algun lloc. Canviar alguna cosa és un treball dificultós però funciona. Si ho volem funciona. Però seguim amb l’idioma. El “sich verändern” respondria més aviat a un canvi no intencionat que ha succeït per algun motiu. L’exemple més clar és el procés de creixement o envelliment humà. Si fa temps que no veiem una persona i ens demanen com l’hem trobada podem dir que ell o ella “hat sich sehr/wenig verändert” que ha canviat molt –“sehr”- o poc –“wenig”. Ara bé si el que volem és intercanviar alguna cosa llavors farem servir el verb “tauschen” amb la noció de canviar una cosa per una altra. Puc intercanviar roba per exemple. Però si canvio una cosa que he adquirit per una altra, llavors el verb és “umtauschen”. Curiós oi? Amb el sentit aquest de dues direccions tenim el fet d’intercanviar idees que és el verb reflexiu “sich austauschen”. Una cosa que em sembla realment interessant és que quan ens hem equivocat en alemany diem que “ich habe mich getäuscht” en el sentit en que pensava que quelcom era una cosa i ha resultat ser una altra. Amb aquesta mateixa arrel tenim la decepció “Enttäuschung”. El que més sorprèn de la paraula és que la desil·lusió en alemany implica un sortir – que ve donat pel morfema ent—i el “Täuschung” que en si ja vol dir engany. O sigui que ens desil·lusionem quan sortim de l’engany, ens desenganyem.
Si parlem de diners i volem canviar dollars per rúpies per exemple, llavors el verb és “wechseln”. Aquest és més vist per allò de les oficines de canvi que teníem sempre en indrets turístics. Si substituïm una cosa per una altra podem dir “auswechseln” com en el cas d’una bombeta i tanmateix si no ho canviem tot sinó només una part que seria “ersetzen”. Aquí de nou un apunt. Un amic meu em va dir fa poc que en francès es feia servir el terme “ersatz” en minúscula per designar el succedani. També fem servir aquest “ersatz”, el substantiu alemany, en francès per dir que una cosa pretén ser-ne una altra però no arriba a ser-ho. Jo podria dir per exemple en francès que en “Pièrre est un ersatz d’homme progressiste” i el que estaré dient és que el pobre Pièrre intenta ser-ho però no ho és. Potser perquè en el fons està ancorat en un pensament tradicional tot i no voler estar-hi.
Seguim. Pel canvi climàtic en alemany tenim el “Klimawechsel” Es refereix a un canvi sobtat de clima en una regió concreta. Però si parlem d’una transformació profunda i filosòfica llavors tenim el verb “wandeln” com quan esmentem el canvi de la societat en termes de mentalitat, estructura, classes etc. Pel canvi climàtic que experimentem com a fenomen global diem “Klimawandel” Un derivat d’aquest “wandeln” seria “umwandeln” que implica un canvi de forma o funció. Amb arrel llatina tenim els verbs “modifizieren” modificar, és a dir canviar amb intenció de fer-ho, el “variiren” que és el variar, el “reformieren” el nostre reformar. I quan fem el canvi de lloc d’alguna cosa encara en tenim un que és l”umstellen”. Si el que canviem és la direcció en diem “Richtung ändern” i si la modificació és profunda i de caire polític o vital llavors els alemanys empren el “eine Wende machen”. Si el que canviem és la direcció tan física com metafòrica en alemany diem “den Kurs wechseln”.
Bé i en el context de canviar i girar del revés podem utilitzar metafòricament el verb “umkrempeln” per designar el procés per canviar completament una persona. Una tasca tan impossible com podeu imaginar.
Com haureu pogut imaginar és un món de matisos que en un principi ens poden semblar irrellevants però que no ho són tant en la cultura germànica si per al mateix que nosaltres tenim un verb ells en tenen diversos.
Això em recorda una anècdota de quan jo començava a fer de professora d’alemany aquí a Catalunya. Donava classes particulars d’empresa a un enginyer de la SEAT que havia d’anar a treballar a la Wokswagen d’Ingolstadt. No feia gaire que aprenia alemany i em va demanar innocentment com es deia canviar. Jo no li vaig respondre amb un sol verb sinó que vaig connectar el mode enciclopèdic i vaig voler resumir-li els diversos verbs que hi ha pel nostre concepte breument. L’alumne em va mirar amb cara de por i em diu i cito perquè era castellà “pero Mariona, tu no te das cuenta que me dices uno de estos verbos, uno cualquiera, yo mañana me habré olvidado però salgo de clase feliz? En cambio ahora me iré a casa pensando que no voy a dominar nunca esta llengua”.
Tenia raó. I evidentment jo també he canviat com a professora i ara ja aquests errors potser no els cometo. En faig d’altres perquè és obvi que si no anem sempre a per allò que és segur ens podem equivocar. No obstant el que hem d’aprendre a fer és viure amb els erros dels que en podem extreure una lliçó i amb el canvi perquè res mai és sempre igual. I si tinc la sensació de que la vida s’estanca procuro ser jo la impulsora de la variació. De moment a mi el que m’ocupa serà el canvi de l’estat vocacionals a l’estat de l’esclavitud assalariada. Com a molts de vosaltres també si no heu nascut amb la flor al cul o una família que us salvarà la pell si teniu problemes econòmics hem de pencar per viure. Bona tornada a la feina a tots!