Acabem ja aquest maig que ha estat plujós i màgic per a mi. Màgic perquè l’he començat al que és un dels meus bocins de paradís aquí a la terra: Tossa de mar. I perquè he descobert indrets nous màgics a tocar de casa i he aconseguit a més acabar un curs que ha estat ple de canvis i trontolls. Les classes van acabar ahir i per tant el que queda de curs s’ha d’avaluar el que s’ha fet i repensar el que es pot fer millor de cara al vinent. Quelcom que si em permeteu no hauríem de fer només els professors amb la nostra feina sinó en general tots amb el nostre dia a dia. D’aquest curs acadèmic també m’enduc l’experiència que vull repetir d’anar a classes de conversa de francès a l’Ateneu Llibertari de Gràcia. Les classes m’han servit per reflexionar sobre aspectes de la llengua i cultura franceses i comparar-les amb les del meu país adoptiu Alemanya. I òbviament també he après una pila d’expressions idiomàtiques que us vaig fent arribar a vosaltres en dosis petites de tant en tant. Aquest dijous us en faig arribar unes quantes més.
La primera l’emprem quan volem expressar que estem enganyant a algú, que li estem aixecant la camisa vaja. I per cert aquesta expressió prové de l’època feudal en què es marcava amb ferro roent a aquells que havien comès alguna infracció. Se’ls aixecava la camisa i se’ls marcava perquè tothom sabés que eren impostors. Doncs bé, avui dia diem que a algú li aixequen la camisa quan li prenen el pèl o quan l’enganyen. I això en alemany seria “jemandem ausschmieren” . Literalment voldria dir empastifar a algú. En francès no l’empastifem sinó que el fem rodar en farina “rouler dans la farine”. Els alemanys també expressen la mateixa idea d’estafar a algú amb la locució “an der Nase herumführen” és a dir portar o guiar algú agafant-lo pel nas.
Quan algú se’n va a l’altre barri —fixeu-vos que també estic evitant explicitar el verb morir— els alemanys ho expressen dient que la persona ha entregat la cullera “den Löffel abgeben”. En temps remots la coberteria era un luxe i com que no existia ni Ikea ni la producció en massa, els objectes eren pocs i passaven de pares a fills. Els ancians de l’Edat Mitja no tenien dents i per tant s’alimentaven de sopes i quan el cos els deixava de funcionar, llavors entregaven la seva cullera perquè la fes servir algú altre. Els francesos en canvi es veu que pensen més en els plaers terrenals que no pas en l’alimentació perquè la seva expressió per anar-se’n a l’altre barri és “casser sa pipe”, és a dir trencar la pipa. Ja vaig dedicar tot un post a allò que ens és tan desagradable als éssers humans que només en parlem amb eufemismes. I els anglesos també en tenen per expressar el mateix. Tant poden dir com ja vaig comentar “to kick the bucket” com “to push up daisies” és a dir fer créixer les margarides (s’entén des de sota i fent d’adob). D’una manera molt similar els francesos tenen la seva frase “manger les pissenlits par la racine” menjar els dents de lleó per les arrels, que no és una altra cosa que estar enterrat. Els alemanys també diuen “ins Grass beiβen” és a dir mossegar la gespa.
Però canviant de tema i per animar una mica he de dir que quan alguna cosa o algú fa tard i se’ns presenta l’oportunitat que haguéssim necessitat massa tard els alemanys diuen sàviament “das kommt wie Feigen nach Ostern” això arriba com les figues després de Pasqua. Doncs les francesos per aquesta mateixa situació tenen el seu “arriver comme les carabiniers” arribar com els carabiners que teòricament havien de vigilar les costes però sembla ser que no apareixien mai a temps.
Quan cerquem una cosa per tot arreu i la cerquem a pesar de tots els obstacles els alemanys diuen que la cerquen “über Berg und Tal”, per sobre de la muntanya i la vall i els francesos “par monts et par vaux”. Per a mi aquestes expressions són un calc semàntic. Potser provenen de l’època en què Goethe va escriure el poema “Über Berg und Tal” que va coincidir amb un període en què el pensament i la cultura alemanyes tenien un pes a tot Europa.
Una expressió que m’abelleix enormement —mare meva què francesa em torno quan utilitzo adverbis que intensifiquen el que volem dir— és “sich aus der Bredouille retten” és a dir salvar-se de l’embolic. El terme “Bredouille” com us podeu imaginar sona francès i és francès i “Bredouille” en francès significa “amb les mans buides”. Es feia servir quan quelcom venia de la cacera amb les mans buides. Per tan si ens salvem de la “Bredouille” deu voler dir que sabem presentar quelcom per no quedar com a ineptes. En francès en canvi s’empra “sortir du pétrin”. El “pétrin” no és res més que la màquina per pastar el pa i si algú hi cau dintre doncs està ben fotut. Per tant si en sortim és que ens hem salvat i si per contra “nous sommes dans le pétrin” és que estem en un bon embolic o com diuen els veïns ibèrics estem “en un buen fregado”. I si vàreu llegir el meu post “slang symphony” sabreu que “pickle” connota en anglès una situació difícil. Doncs salvar-se’n és en anglès “to get out of a pickle”.
Pels que no tenen seny o que senzillament no són prou intel·ligents els alemanys tenen el mot “Depp” i els francesos l’eufemisme “fleur de nave”. Aquí hem d’entendre “nave” com una variació de “navet” que és el nap i que els francesos consideren una verdura insulsa perquè ja us vaig comentar que tenir sang d’orxata per a ells és “avoir du sang du navet”. Per tant el que neix sense picardia és una flor de nap.
Quan quelcom és una veritat que tothom sap però encara no s’ha fet pública en alemany es diu que “die Spatzen pfeiffen es von den Dächern” és a dir que els pardals ho xiulen des dels taulats, o sigui que tothom ho pot sentir. Els francesos d’això n’anomenen un “secret de polichinelle”. Per cert “Spatz” o “pardal” és un dels noms afectuosos que els alemanys poden donar a les persones que els agraden i senten properes. O diuen “pardal” o “Schnecke” que és el cargol o bé “Mäuschen” que és ratolí. Em sembla que els francesos en comptes d’animalons designen les persones a qui tenen afecte amb verdures “mon petit chou” la meva petita col o fins i tot “cornichon” que no és res més que el cogombre. Aquesta darrera no l’he escoltada mai en viu en directe sinó que ens l’ha explicada el meu professor de francès de l’ateneu. Potser es tracta d’una varietat dialectal. Per cert que la primera vegada que algú em va anomenar “Schnecke” a Alemanya no m’ho vaig prendre gaire bé. I també he de dir que “petit chou” em sonava millor abans de saber que “chou” és una col. En fi, que cal saber molt d’una cultura abans de jutjar perquè altrament podem mal interpretar el que ens estan dient.
Bon final de maig per a tots!