Retorno avui a dues llengües meravelloses amb una fonètica completament diferent però amb les que tinc una relació molt especial. L’alemany i el francès. La primera és la que em resulta més familiar, la segona l’estic descobrint encara i cada dia m’abelleix més. Avui us vull mostrar expressions familiars que tenen equivalents en l’altra llengua.
La primera d’avui és la que fem servir quan volem indicar que es farà una cosa determinada en un moment poc cert del futur que molt probablement ni arribarà. El que nosaltres diem que farem la setmana dels tres dijous els alemanys ho fan “bis zum Sankt- Nimmerleins-Tag” és a dir fins el dia de sant Nimmerlein. Aquest sant no existeix i el nom “Nimmerlein” és una paraula que per si mateixa no existeix al diccionari alemany però que està formada per una composició de “nie” que vol dir mai i “immer” que vol dir sempre, podríem dir que és el dia del sant mai. Per expressar aquesta idea de la setmana dels tres dijous els alemanys també diuen “Ad kalendas graecas” que sona com a “segons el calendari grec” però que indica “mai”. En francès quan volem deixar una cosa per més endavant o no li volem posar data perquè potser ni arribarà diem com ja havia comentat en un post anterior “à la Saint Glinglin” o bé “quand les poules auront des dents” quan les gallines tinguin dents. En anglès és “when pigs fly”.
Amb una idea molt similar tenim l’expressió alemanya “auf die lange Bank schieben” que correspon al totpoderós verb “procrastinate” anglès, és a dir posposar quelcom que hem de fer. En aquest cas no és que el que s’ha de fer no tinguem intenció de fer-ho sinó que ens fa mandra i ho anem deixant per a més endavant. Endreçar aquell armari que tenim molt despentinat, fer neteja i desprendre’ns de les rampoines i andròmines que ja no emprem, treure la pols del que hi ha al darrer prestatge de la sala, etc. Aquesta expressió prové d’aquella època en què a les institucions i als jutjats encara no hi havia prestatges per deixar-hi les actes i documents que s’havien de repassar, revisar i enllestir. Es disposava tot en baguls i quan entraven nous documents i ja no hi cabien, llavors es posaven sobre dels altres i això feia que els més antics quedessin encara més enrere. Com quan en un banc llarg s’hi va asseient gent i llavors el teu torn cada cop et queda més lluny.
La següent expressió alemanya la podrem fer servir ben segur molt sovint perquè de gent orgullosa n’hi ha molta. És la de “Herr wichtig sein”, ser el senyor important o bé “stolz sein wie Bolle” ser orgullós com Bolle. Aquest tal Bolle és una figura molt coneguda d’una cançó del voltant del 1900. Els francesos a una persona que és o està molt orgullosa l’anomenen “fier comme Artaban”. I Artaban era un heroi de la literatura del segle XVII que apareix en una novel·la anomenada “Cléopâtre” de l’autor Gautier de la Calprenède i que és vanitós fins a l’estupidesa.
És curiós adonar-se que hi ha conceptes i idees per les quals els humans generem infinitud d’expressions eufemístiques. Un d’aquests és el concepte de la manca de llums en el sentit d’enteniment. En català diem que algú té el pis mal moblat si no li funciona bé el cap, també diem a casa nostra que aquesta persona determinada té el cap ple de vent o ple de serradures, té el quint (quint i no cinquè) pis per llogar, està com un llum de ganxo, li falta un cargol, té un perdigó a l’ala o fins i tot un ull de poll al cervell. Fixeu-vos quin reguitzell d’expressions per designar algú que no hi és tot. Doncs bé, a Alemanya d’aquests individus n’hi deu haver tantíssims com aquí perquè es diu, com ja vaig comentar un cop, que no tenen totes les tasses al seu armari “nicht alle Tassen im Schrank haben” o que tenen un home petit a l’orella “einen kleinen Mann im Ohr haben”. Aquesta expressió prové del fet que de vegades hi ha malalties mentals que provoquen que els que les pateixen sentin veus inexistents. De manera més directa diuen “einen Dachschaden haben” tenir danys al terrat. Molt comú és la de “einen Knall haben”. Un “Knall” és un soroll estrepitós i podria ser un petard. En comptes de tenir un petard també els alemanys diuen “eine Schuss haben” tenir un tret en el mateix sentit d’estar una mica boig. De manera eufemística diuen també “unterlichtet sein” estar poc il·luminat i la que menys comú em sembla “Nicht alle Klötzchen im Beutel haben” que traduït seria no tenir tots els tacs a la bossa. Per tot això que us he dit els francesos dirien senzillament “avoir une araignée au plafons” és a dir tenir una aranya al sostre o “ne pas avoir la lumière a touts les étages”, és a dir no tenir llum a tots els pisos. Recordeu que en anglès es pot dir “to be a sandwich short of a pícnic”.
En un post anterior ja vaig analitzar l’expressió “französisch Abschied nehmen” que és acomiadar-se a la francesa, és a dir sense gairebé dir res. Els anglesos quan algú no s’acomiada degudament també diuen “to take French leave”. No obstant, els francesos en aquestes ocasions empren “filer à l’anglaise” és a dir que fas com els anglesos i no dius ni adeu-siau. Jo conec uns quants anglesos. Un d’ells és un bon amic meu però després que marxés un estiu sense acomiadar-se i estigués prop de dos mesos sense donar senyals de vida penso que “filer à l’anglaise” és molt adequat.
I ara una locució alemanya que m’abelleix molt perquè té moltes expressions sinònimes, és la de “mit Volldampf” amb el màxim vapor i es refereix a quelcom que es fa molt ràpidament o on posem tota la nostra energia. És sinònima de “voller Kanne” amb el gerro ple, “voller Pulle”, “voller Lutsche” “mit Hochdruck” o bé “auf Hochtouren”. Aquí “Pulle” seria sinònim d’ampolla. “Mit hochdruck” significa amb pressió alta i “auf Hochtouren” seria en llocs elevats i també vol dir anar amb les revolucions altes. Els francesos això ho poden expressar amb la locució “comme en quatorze” com en 14. I ara direu, i per què aquest número? Perquè es refereix al 1914 quan els pobres soldats que van anar a la guerra ho feien eufòrics i encara no sabien el que els esperava. Malauradament a tots ens han explicat que aquella primer guerra no va ser tan ràpida com s’havia previst i que va causar ferides greus que es van anar arrossegant fins a la segona.
No vull acabar però el post d’avui amb el regust dels conflictes bèl·lics i per tant us torno a parlar de l’expressió alemanya que es fa servir quan algú acaba donant sempre la seva opinió fins i tot quan no es desitjada “seinen Senf dazugeben”, és a dir posar-hi la pròpia mostassa. Per aquest tipus d’ocasions i persones els francesos diuen “mettre son grain du sel”, això ho fa aquell que es barreja sempre en converses sense que l’hagin convidat a participar d’elles.
I per avui ja ho tenim. Us deixo amb dues imatges de dos paisatges diferents. El del bosc alemany que tant trobo a faltar i el d’un castell francès. Així faig honor a aquests dos països que em són tan propers.