Ja som a meitat de març i a mi em fa basarda adonar-me de com d’accelerat va el temps que ni m’adono que passen els dies i les setmanes. Ja va dir John Lennon que la vida és allò que ens passa mentre estem ocupats fent plans. I pensar-ho encara m’afona més perquè la veritat és que jo de plans en faig pocs i visc el dia a dia. És a dir que encara tinc menys excusa per no adonar-me que s’escapa el temps. Però no vull escriure avui de quelcom tan filosòfic sinó que em concentraré en coses més banals. Retorno avui a expressions franceses útils i a les seves equivalents en altres idiomes. La primera d’avui és especialment indicada per a persones com jo que volen ser a tot arreu i fer moltes coses però que no poden arribar a fer-ho tot. En francès es diu “on ne peut être au four et au moulin” és a dir que un no pot ésser al forn i al molí al mateix temps. Com us podeu imaginar aquest expressió va néixer en època feudal en què els vilatans havien de fer-se el propi pa i això volia dir moldre el gra i després coure’l al forn però la tenim datada per primera vegada al segle XVII. Com que la gent havia de demanar al moliner o al forner que fes el servei per ells no era possible ser al molí i al forn alhora. L’expressió ens recorda que hem de ser previsors, planificar i ser modestos perquè no és possible voler arribar a tot arreu. L’expressió alemanya ja us la vaig dir un cop. És la de “ man kann nicht auf 2 Hochzeiten tanzen” que no és possible ballar a dues noces al mateix temps. En anglès si volen dir que una persona fa moltes coses i està involucrada en moltes activitats es diu que “has a fingir in a lot of pies” que té els dits en molts pastissos i si desitgem dir que no és possible arribar a tot arreu llavors diríem “not to be able to have a finger in every pie”, que no és possible tenir el dit en tots els pastissos.
Per ocasions en què una persona renuncia a trobar una solució a un problema llavors els nostre veïns francesos diuen “doner sa langue au chat” donar la llengua al gat. Aquesta expressió apareix sembla ser al segle XX i abans de dir “doner” empraven el “jeter” és a dir llençar la llengua al gat. Em sembla molt curiosa perquè no veig quina relació pugui tenir a veure donar la pròpia llengua a un gat amb deixar córrer un problema o no entestar-se més en esbrinar un enigma. En alemany tenim dues locucions sinònimes d’aquesta francesa, la de “das Handtuch werfen”, llençar la tovallola que en el seu moment ja vaig comentar que provenia del món de la boxa i la de “die Flinte ins Corn werfen”, llençar l’escopeta al gra. Aquesta darrera es fa servir molt. Els anglesos com nosaltres han adoptat la del món de la boxa i diuen “to throw in the towel” o bé “to throw in the sponge” llençar l’esponaja. No obstant, si el que deixen córrer és la pròpia vida quan ja no tenen més força llavors diuen “to give up to a ghost”. Però aquest és un tema molt funest que no vull tocar avui. Ja en sentirem prou per setmana santa.
Ara en ve una que també m’agrada molt i que és la que correspon al nostre “carn i ungla” o menys finament però igualment eficaç “cul i merda”. En francès s’utilitza quan dos persones són grans amigues “copains comme cochons” amics o companys com porcs. I ara us demanareu si els porcs són altament sociables i tenen el seu millor amic o amiga. La veritat però és que l’expressió originària era “soçon” que designava un soci o camarada—què russa que sona aquesta paraula, oi?—. Els alemanys en aquest cas no són tan acolorits quan parlen d’una amistat forta i senzillament dirien “beste Freunde” millors amics. Els anglesos podrien dir “best buddies” o “ to be as thick as thieves” ser tan grossos com lladres. Suposo que els lladres que actuen en companyia s’han de tenir molta confiança i complicitat perquè altrament la “feina” conjunta perillaria. Quan dues persones són inseparables els russos diuen “не разлей вода” que no els separes ni amb aigua.
Passem ara a una expressió que designa una estratègia altament diplomàtica. És la de “ménager la chevre et le chou” que podríem traduir com manegar la cabra i la col. S’empra quan una persona fa d’intermediària entre dues bandes amb interessos totalment oposats. El que està fent ara Europa entre Rússia i Ucraïna vaja. I què té a veure la cabra i la col? Doncs que una cabra segur que es menja la col si la veu i si per tant algú defensa les dues posicions està defensant interessos contradictoris. L’expressió francesa del segle XIII era “savoir passer la chèvre et le chou”. Els americans tenen l’expressió “to play both ends against the middle” que es fa servir quan algú intercedeix per dues bandes amb interessos oposats per alinear-se després a favor d’aquell que surt guanyant. En castellà tenim el “nadar y guardar la ropa” i en català “fer la puta i la Ramoneta” Els britànics en tenen una molt més propera per significat a la francesa. És la de “run with the hare and hunt with the hounds”, córrer amb la llebre i caçar amb els gossos de caça”.
I quan algú ens ve amb alguna fotesa i volem indicar que tenim assumptes més importants els francesos fan servir una expressió que als amants dels animals i en especial dels gats ens fa molt de mal “avoir d’autres chats a fouetter”, tenir altres gats per fuetejar. Està especialment indicada quan algú ens vol fer perdre temps parlant d’una qüestió sense importància. En aquest cas i com que imaginar-me a algú fuetejant un animal em trenca el cor, he de dir que l’expressió anglesa em sembla igualment efectiva però més inofensiva. Ells diuen “to have bigger fish to fry” tenir peixos més grans per fregir.
Quan una cosa no és complicada però algú fa com si realment fos física quàntica a França es diu “ce n’est pas la mer a boire” que no és el mar que s’ha de beure. Aquesta locució ens va arribar al segle XVII de mans de Jean de la Fontaine a la seva obra “les deux chiens et l’âne mort” els dos gossos i l’ase mort. Els alemanys quan volen indicar que alguna cosa no és tan difícil com es pretén diuen “das ist nicht die Welt” que és literalment “no és el món” i els americans diuen que no és “rocket science” no és ciència de naus espacials.
La darrera d’avui és una que també puc fer servir jo perquè quan dormo és tan difícil de despertar-me que fins que el Safrà no em mossega o se’m posa al costat de l’orella i miola com un desesperat jo segueixo dormint profundament. Doncs bé, si el vostre son és com el que descric jo, llavors en francès podreu dir “dormir sur ses deux oreilles” dormir sobre les dues orelles. Perquè si dormim de costat en tenim una de tapada però l’altra pot ser susceptible a rebre sorolls i despertar-nos. Tanmateix dormir sobre les dues orelles és físicament impossible però denota un estat de son tan profund que un no desperta amb res. Els alemanys en canvi dormen com una marmota “wie ein Murmeltier schlafen”, els anglesos com un tronc “to sleep like a log” i els americans com un ós “to sleep like a bear”
I per avui ja hem acabat. Espero que tingueu una bona setmana i que la pluja encara ens vagi visitant perquè així per primavera tindrem tots els boscos amb una vegetació exuberant.