Una setmana més podeu llegir el meu post i aquest dijous si he sobreviscut a la setmana turbulenta a l’escola ja és molt. I encara sort que els dies es van allargant i quan una acaba de fer tot el que ha de fer i surt al carrer pot gaudir d’un breu temps de llum natural a l’exterior. Precisament la setmana passada parlava amb la meva amiga de Vila-Real i es queixava del mateix que jo, que la feina burocràtica que acompanya a l’activitat docent ha esdevingut una càrrega tan gran que ens hem convertit en esclaus d’un sistema educatiu que va fent reformes per millorar el rendiment i la preparació dels alumnes però sense tenir en compte el desgast del docent. Això però serà material per un altre post. Perquè avui desitjo concentrar-me de nou en algunes expressions franceses castisses per si us animeu a visitar el nostre país veí. La gran avantatge és que ens queda a uns pocs quilòmetres i segons on aneu no us caldrà agafar l’avió.  La zona dels Pirineus Orientals o la Provença es pot fer molt bé en cotxe i aquest vehicle us permetrà anar al vostre ritme i visitar el que desitgeu amb molta més tranquil·litat. Jo ja fa anys que dedico els estius a passejar-me pel sud de França i no m’enduc mai cap decepció. Viatjant en cotxe i lentament practico el que s’anomena “slow travel”.

La primera locució d’avui la coneixeu de l’anglès i és un calc semàntic d’una llengua a l’altra però ara no us sabria dir ben bé qui ha copiat a qui. És la de “presser quelqu’un comme un citron” o en angès “to squeeze someone like a lemon”, és a dir exprimir a algú com una llimona. Té el sentit que ja us podeu imaginar d’explotar a algú al màxim i deixar-lo de banda com fem amb la pell de la llimona quan ja li hem tret tot el suc possible. Moltes més feines i moltes més empreses de les que podem pensar ho fan amb els empleats. Es demana un esforç continuat i sostingut i a més el dret a desconnexió digital encara no s’exerceix sistemàticament. La idea de deure la vida a l’empresa que tant es porta a Amèrica ha arribat també a aquí. Un error titànic  perquè un treballador descansat i content rendeix molt més que un de cansat i desmotivat. I seguint amb el tema de la feina i de la burocràcia inútil que ens sotja als professors també, quan volem designar que una tasca és inútil i molt llarga en francès diem que és “peigner la girafe” és a dir pentinar la girafa. Una locució sinònima d’aquesta és la de “travailler pour le roi de Prusse” que té el significat de treballar pel dimoni i amb una retribució ridícula. Pel que sembla el rei de Prússia no era gaire generós a l’hora de pagar als seus soldats el sou corresponent.

I canviant de tema una locució que ens serveix per designar a una persona que imita, copia o segueix sense cap sentit crític és la de “mouton de Parnuge”. Es veu que les ovelles segueixen la que consideren el cap i si aquesta es llença dalt a baix d’un precipici les altres també hi van a parar. D’aquí que es consideri les ovelles dòcils i babaues. En realitat però aquests animals tan gregaris tenen la capacitat de reconèixer cares humanes, de recordar els membres del ramat inclús mesos després de no haver-los vist, tenen una oïda excepcional i una memòria molt desenvolupada. Per això segueixen a aquelles ovelles del ramat que han demostrat en ocasions anteriors ser capaces de trobar menjar per exemple. I tot i aquests fets científics sobre les ovelles, la fama que tenen és una altra, és la de seguir cegament el líder i per això la locució “mouton de Parnuge” designa a qui adopta l’opinió de la majoria sense ser gaire crític. L’expressió va aparèixer a partir de l’obra de François Rabelais anomenada Pantagruel. El seu personatge principal que és Parnuge, compra un ramat d’ovelles i les llença al mar i totes segueixen. Per això és diu que les ovelles van darrere del cap i segueixen cegament i a França els esperits poc crítics són ovelles de Parnuge. I d’un animal passem a un altre amb l’expressió “ours mal leché” que literalment vol dir “ós mal llepat”. A qui designa aquesta locució? Doncs a una persona molt poc sociable, rústica o pot polida. De fet els ossos quan neixen són increïblement petits en comparació a la tossa que fan les mares ossa. Els francesos per això tenien la sensació que la mare ossa acabava de donar forma a les cries llepant-les i quan a un ós la mare no l’ha llepat prou, no s’ha acabat de polir i per això són rudimentaris.

I ara ja canviem de tema per anar a una locució que no designa cap tipus de persona sinó tota una acció. És la de “en faire tout un fromage”, fer un formatge de quelcom que vol dir ni més ni menys fer una muntanya d’un gra de sorra. Els anglesos tenen una expressió molt similar a la nostra “to make a mountain out of a molehill”, és a dir fer una muntanya de la pila de terra que deixen els talps. Molt castissa i visual. Òbviament si parlem de cultura francesa el que tocava és fer-ne un  formatge, està clar.

I en francès qui té les dents llargues és molt ambiciós. D’aquest n’hi ha massa per tot arreu i sovint no dubten en fer la traveta per obtenir el que volen.

Ara en ve una que a mi m’abelleix especialment: “ comme on fait son lit, on se couche”, tal com un es fa el llit se’n va a dormir. El que vol dir és que s’ha de saber assumir les conseqüències d’allò que un fa. Si a mi em fa mandra anar a fer les compres i finalment em trobo sense res a casa hauré de dinar fora i això em sortirà més car. O si no preparo els tàpers el diumenge, entre setmana em tocarà preparar-me els àpats quan menys temps en tinc. Així és que jo pagaré les conseqüències del que faig o no. Per aquelles situacions en què se’ns fa difícil entendre una cosa diem en francès “se demander si c’est du lard où de cochon” és a dir preguntar-se si és la llard o el porc.

I per avui arribo a la fi del post amb una expressió de la qual ja en sabíem dues de sinònimes. Recordeu allò de “à la Saint Glingin” o de “quand les poules auront des dents”? doncs en francès també es pot dir “la semainde des quatre jeudis”, la setmana dels quatre dijous, és a dir mai.

Espero que aquest mes de febrer acabi d’alguna manera que ens doni una mica d’esperança en el terreny internacional. Des de que Trump és el president dels EEUU anem d’un ensurt a un altre a les notícies i jo crec que ens hi juguem tots l’estabilitat mundial. De moment sembla que aquest home es creu el melic del món i que només s’asseu a negociar les condicions que li semblen a ell bé. Una mica de seny i empatia internacional l’haurem d’esperar d’ell “quan les poules auront des dents”. Jo no sé vosaltres però a mi el que en llegeixo a les notícies m’intranquil·litza profundament i penso que d’això no “en fais tout un fromage” sinó que aquest tema “n’est pas de la petite bière” si encara recordeu l’expressió.

La imatge d’avui és de Cucugnan. Bona setmana a tots!