Després d’unes quantes setmanes dedicant els meus posts al francès, aquesta setmana la meva ment s’ha dirigit de nou a Alemanya. Era inevitable ja que dintre de poc tindran lloc unes eleccions el resultat de les quals ens tocarà de retruc o directament a tots els europeus. I encara s’especula que el partit d’extrema dreta AFD (Alternative für Deutschland) pugui arribar al poder. Més encara quan Elon Musk el va deixar pels núvols a la mateixa premsa alemanya. Molts joves malauradament voten AFD i això és preocupant. No obstant, dissabte 25 unes trenta mil persones van sortir als carrers de Berlin per demostrar el seu disgust amb l’extrema dreta. Això dona esperança. I just també la setmana passada vaig parlar amb dos dels meus amic alemanys per telèfon. I per si fos poc, divendres 24 a la classe de rus em va tocar a mi parlar del tema que havia preparat durant un parell de mesos: els russos alemanys. És obvi doncs que la meva ment estigui automàticament en mode “germànic” i que per això avui torni a parlar d’expressions alemanyes d’ús comú. Aquest cop però vull dedicar-me a aquelles que tenen a veure amb el món de la gastronomia i els menjars. Algunes d’aquestes expressions ja les vaig comentar en altres posts però em dedicaré ara també a donar-ne el context històric.

La primera expressió d’avui és la de “Butter bei die Fische geben”, donar mantega al peix. La fem servir quan volem donar a entendre que anem directe al gra, al que és realment important. És molt curiós que gramaticalment parlant aquesta locució és incorrecta perquè en alemany quan fem servir la preposició “bei”, aquesta ha d’anar seguida d’un datiu. L’article doncs hauria de ser “den” i el substantiu s’hauria de declinar també en datiu i llavors seria “Fischen”. Hauria de ser “Butter bei den Fischen geben” però no s’ha escampat així. Us explico el motiu. L’expressió va néixer al nord d’Alemanya a una zona on no es parla l’Alemany estàndard Hochdeutsch sinó un dialecte que s’anomena Plattdeutsch. És una regió del país on es pesca i es menja força peix. Tradicionalment aquest peix es fregia o es feia al forn i després se li afegia una mica de mantega per acabar-lo de fer més gustós. Pels de fora aquesta manera de fer el peix era un signe de benestar perquè no tothom es podia permetre la mantega. Qui no posava mantega al peix era o massa avar o senzillament no se la podia permetre. Per això quan es volia preguntar per la solvència econòmica d’algú es demanava “tens mantega als peixos?” en plattdeutsch “hat he denn ok Butter bei de Fische?” Els alemanys de parla estàndard van adoptar l’expressió però la van deixar gramaticalment incorrecta perquè no la van declinar segons les regles. Això sí, quan es diu “Butter bei die Fische” es recorda que s’està sent molt directe i per tant es demana a la persona que vagi al que interessa i es deixi de preàmbuls
La segona locució d’avui és la de “abwarten und Tee trinken”, esperar i beure te que també vaig comentar en el seu dia. Per l’aparició d’aquesta locució hi ha tres explicacions plausibles. La primera és que va néixer en el context de l’època que s’anomena “Biedermeier” a Alemanya i que va del 1815 al 1845. En aquest període de relativa tranquil·litat van prosperar els vespres literaris. Durant aquestes vesprades se servia te que molts participants animaven amb un raig de rom. I com més rom se servia, menys interessants eren les converses literàries. Per això es va començar a servir el te —que també era un article de luxe de l’època— el més tard possible i d’aquí allò de “esperar i beure te”.
Una segona explicació per la locució és que va aparèixer en època Victoriana i que com els anglesos són addictes al te i a discutir i sospesar els temes que els amoïnen tot bevent te, llavors sembla lògic que quan hem de tenir paciència diguem “esperar i beure te”. Hem de ser pacients com ho eren els que esperaven que els anglesos decidissin quelcom tot prenent el te.
La tercera explicació és que l’expressió es va posar de moda quan el famós pastor i herbolari Heinrich Ast recomanava a tots els malalts fer repòs i beure te pels nervis. Quan un pacient havia de ser pacient i esperar la seva curació ho havia de fer bevent te.
Totes tres explicacions em semblen plausibles però serà molt difícil arribar a saber quina és la correcta.
La següent locució d’avui que també ha aparegut amb anterioritat al blog és la de “seinen Senf dazu geben”, posar-hi o afegir-hi la pròpia mostassa. Recordeu quan es feia servir? Doncs quan algú ens dona una opinió que no hem demanat o quan algú es posa en alguna conversa que no li pertoca. La mostassa s’ha fet servir des de fa més de 3000 anys per condimentar plats. Sempre ha estat molt preuada i valuosa i com la mantega no se la podia permetre tothom. Als segles XVII i XVIII es volia donar un toc sofisticat als plats utilitzant-la però molts cuiners van acabar destrossant plats per voler-la afegir allà on no tocava. Per això ara quan una opinió o comentari no és oportú diem “seinen Senf dazu geben”.
I quan un no hi veu bé, llavors diem que aquesta persona te tomàquets als ulls. Això ve del fet que quan no descansem ni dormim bé, estem molt lents de reflexos i a més tenim els ulls envermellits. Per això diem “Tomaten auf den Augen haben”, tenir tomàquets als ulls en aquests casos.
La següent expressió m’abelleix especialment. És el que diem quan tot va com una seda. En alemany és “alles im Butter” tot en mantega. I ara podreu deduir que si posem mantega a quelcom, això lliscarà millor. De fet la locució va aparèixer en el context dels mercaders i comerciants de l’Edat Mitja. Ells transportaven vasos i recipients de cristall des d’Itàlia passant pels Alps fins a Alemanya. La mercaderia era molt fàcil de trencar i de fet els mercaders patien pèrdues significatives fins que a algú se li va ocórrer un mètode que es va començar a posar de moda. S’untaven els recipients i vasos en mantega que quan s’enduria oferia una capa de protecció a la mercaderia. D’aquí que quan diem que tot està en mantega el que diem és que tot va sobre rodes.
I a alemanya quan una persona s’ofèn fàcilment se l’anomena “beleidigte Leberwurst”, salsitxa de fetge ofesa. I d’on prové l’expressió? A l’antiguitat es pensava que els sentiments i les emocions es generaven al fetge i quan una persona s’empipava fàcilment es deia que tenia un fetge ofès. Ara bé això de la salsitxa ha acabat sent així per una narració humorística en que s’explica que una salsitxa de fetge —aquest tipus de salsitxa és molt popular a alemanya— va rebentar de ràbia veient que el carnisser treia a totes les altres de l’aigua bullint menys a ella. Sabeu oi que la típica manera de menjar salsitxes a Alemanya és bullint-les oi?
I per avui ja ho tenim. Us desitjo una agradable darrera setmana de gener i fins la propera. Us deixo amb aquesta bonica imatge d’un bosc de prop de Leipzig.