Després de tantes setmanes dedicant-me a locucions i frases fetes en francès i comparant-les a altres idiomes com l’anglès, l’alemany o el català, avui ho faig a l’inrevés. El detonant de tornar a les frases fetes del nostre idioma va ser de nou el meu professor de francès. Precisament dimarts 26 tenia apuntada a la seva llibreta l’expressió que ja us vaig explicar de “voloir le beurre et l’argent de le beurre” que literalment és voler la mantega i els diners de la mantega. I ens va dir l’equivalent en català que cap dels quatre alumnes que tenia dimarts a classe sabia. I gairebé posaria la mà al foc que vosaltres tampoc la sabeu. La dita catalana que es correspon a l’anglesa “you can’t have your cake and eat it” és la de “la dona borratxa i el vi al celler, tot no pot ser”. És del tot menys políticament correcta perquè això de voler la dona borratxa i dòcil sona a submissió química i ho és. I és clar, si es vol la dona borratxa, llavors cal invertir en vi del celler.
En sé unes quantes de dites catalanes però sempre m’agrada comentar i emprar les que menys es coneixen per reciclar-les i donar-les-hi una nova oportunitat. Avui us vull parlar d’alguns refranys catalans que no són del tot habituals.
El primer ha caigut en desús perquè l’ofici ja no existeix. És el de “de moliner mudaràs i de lladre no t’escaparàs”. Els moliners sempre han tingut força mala fama perquè el seu ofici els permetia fer trampes i establir pactes amb poca transparència. Els alemanys pensen exactament el mateix i per això tenen el “der Müller und sein Knecht beide stehlen nicht schlecht”. El moliner i el seu assistent no roben malament. No sé si recordeu que quan va haver el gran èxode cap als EEUU molts cognoms van variar i alguns cognoms es van canviar intencionadament com el de Müller perquè la gent associava els moliners amb gent en què no es pot confiar. Avui dia hauríem de ser creatius i reinventar els refranys per actualitzar-los. Ara ja no són els moliners els que són poc transparents sinó els interioristes i les empreses de reformes. A quanta gent li han fet la reforma a temps pel preu pactat? Proposo doncs “d’interiorista et mudaràs i de lladre no t’escaparàs”.
La següent és una veritat universal que en català fa “no et fiis d’aigua que no corri, ni de gat que no mioli” és a dir que de vegades la gent calmada i mansa és molt més perillosa que la que fa remor i la veiem venir. Els castellans diuen “del agua mansa líbreme Dios, que de la brava me libro yo”. Els alemanys però no tenen cap mala associació amb els aigües que no corren i per això diuen allò de “stilles Wasser sind tief”, les aigües calmades són profundes. L’alemany es refereix als homes i dones introvertits a qui sovint es considera arrogants però que en realitat solen ser el contrari de superficials.
La següent m’abelleix especialment perquè em dona esperança. És la de “per cada peuot hi ha el seu recalçot” o també “cada olleta té la seva tapadoreta”. Aquesta darrera s’assembla força a l’anglesa “every pot has its lid”. Tota olla té la seva tapa. Vol dir que per a cada persona hi ha una cosa o algú que li escau o que hi ha una solució per a cada problema. Bonic pensament.
La quarta d’avui us la vaig fer arribar en el seu dia en alemany. En català és “els arbres no deixen veure el bosc”. En alemany és “den Wald vor lauter Bäumen nicht sehen” que vol dir fixar-se tant en les coses menudes i en els detalls que s’acaba perdent la visió del més important.
Així com aquesta quarta és molt positiva, la cinquena és extremadament pessimista perquè fa “qui no té sort, ni hort, ni porc, més valdria que fos mort”. No cal que l’expliqui perquè queda prou clara. Si no teniu fortuna ni recursos ja heu begut oli. La veritat és que penso que la sort ens la fem nosaltres a base de lluitar pel que ens interessa. I si treballem i no ens desanimem, sovint la sort arriba tard o d’hora.
Un pèl similar però sense la negativitat de la cinquena és la següent que se sent a dir molt poc “salut, amor i llar porten el benestar”. Aquí veiem que el tema de l’habitatge ha estat sempre de vital importància per a l’ésser humà. Sense casa sovint tot és res. I òbviament la salut i l’amor són importants però si a més tenim el sostre assegurat, llavors la felicitat és màxima.
A veure què me’n dieu de “si no pots fer les paus amb el teu enemic, fes el que puguis per ficar-t’hi al llit”. Penso que aquest deu venir de l’època en què els territoris de vegades s’aconseguien amb les armes i d’altres a través d’aliances matrimonials.
I molt encertada és la dita que fa “qui et fa festes i no te’n sol fer, és que et vol fotre o és que t’ha de menester”. No us fieu mai de l’aigua que no corre, del gat que no miola ni d’aquells que generalment us ignoren i de cop tenen un interès desmesurat per vosaltres.
Pels que pensen que no va bé caure en gràcia i que els donin un cop de mà recordo la de “qui trobi bon padrí, ja ha corregut mig camí”. A mi francament també em caldria un mecenes per tirar endavant la meva quarta novel·la que espera ansiosament amb els personatges clavats en escenes per la meva manca de temps. Potser és que m’agrada fer tantes coses que acabo dedicant poc temps a cadascuna d’elles i totes avancen al seu ritme.
Per concloure l’entrada d’avui us porto una dita que em sembla graciosa i de la que en sabeu l’equivalent en alemany si seguiu el blog “qui té un bon nas, té un bon detràs”. Fa al·lusió a la idea generalitzada en molts idiomes de que la mida del nas reflecteix la de les parts púdiques. Així doncs els alemanys diuen “so wie der Nase des Mannes, so sein Johannes”. L’alemanya però és més explicita perquè diu que l’aparell sexual masculí és tan gran com el seu nas. Per a expressar-ho fan servir un eufemisme i anomenen Johannes al penis. Em va semblar graciós quan ho vaig sentir a Alemanya i he trigat a esbrinar que nosaltres diem el mateix. Bona setmana a tots i bon divendres de descans.

La fotografia d’avui d’un indret emblemàtic i molt nostre, Tossa de Mar, un autèntic bocí de paradís català!