Com ja us podeu imaginar, un dijous més us vull tornar a portar més frases fetes franceses perquè aneu veient com de viva és també la llengua dels nostres veïns de l’altra banda dels Pirineus. I aquest cop he de confessar que aquest post el dec pràcticament sencer a un amic meu francès-català que viu a Barcelona. Tot va venir de que dimarts passat a la classe de conversa de francès el meu professor, el Sergi, em va preguntar si sabia com es deia entrepà en aquest idioma. Jo vaig rumiar uns segons i vaig respondre que no coneixia la paraula francesa però que havia vist molt sovint “sandwich” tot i que certament no designava cap cosa que s’acostés al nostre entrepà. Ell em va dir la paraula que és “casse-croûte” que literalment seria un trenca crosta. Vaig voler comentar-li al meu amic perquè em semblava curiós que amb tantes incursions en territori gal, mai hagués vist la paraula i ell em va comentar que a més també en llenguatge familiar se l’anomenava “casse dalle” i que “dalle” és un mot familiar per designar la gana. L’entrepà és doncs el trenca gana. Seguidament em va regalar un seguit de locucions molt curioses que tenen totes elles a veure amb el vocabulari culinari. La primera és una que s’entén perfectíssimament “une tempête dans un verre d’eau”, és a dir una tempesta dins un got d’aigua. S’empra quan es fa molt soroll per poca cosa i es parla molt d’un tema que no té potser gaire transcendència. Els anglesos no tenen la tempesta al got d’aigua sinó com els escau a ells a la tassa del te. L’expressió equivalent és “a storm in a teacup”. Això pels britànics perquè els americans l’han transformat en “a storm in a teapot”. La llengua anglesa pot expressar el mateix amb la locució “to make a mountain out of a molehill” és a dir fer una muntanya de la pila petita de terra que excava un talp. Molt graciosa l’expressió també. La segona que em va anomenar i que no havia sentir mai és la de “ne pas y aller avec le dos de la cuillère”. Traduïda aquesta frase sembla molt estranya i seria no anar-hi amb l’esquena de la cullera. Vol dir actuar sense moderació, tal i com fa Donald Trump diria jo.
La tercera locució d’avui m’abelleix especialment perquè com que té a veure amb la cervesa em recorda a Alemanya, la meva segona llar. L’expressió és “c’est ne pas de la petite bière” és a dir, això no és una cervesa petita, que s’aplica quan una cosa és important. Sembla doncs que les cerveses no són res vital pels francesos. I si penso en cervesa em ve directament al cap una locució alemanya d’ús molt comú “das ist nicht dein Bier” quan li diem a algú “això no és la teva cervesa” li estem dient que no és assumpte teu, o sigui que no posis els nassos on no et demanen. El problema dels preus del lloguer no és cap petita cervesa com dirien els francesos i segons un article recent del 324 que no hi hagi prou pisos de lloguer assequible en oferta en aquest país amplia enormement la bretxa i la desigualtat social.
També em va semblar molt simpàtica l’expressió “être en carafe”. Aquí “carafe” tant pot ser una garrafa com un decantador. Amb aquesta locució els francesos designen l’estat d’estar frustrat, oblidat o senzillament no saber què fer.
I quan algú vol dir a una altra persona que no cal que faci com si hagués inventat la sopa d’all, és a dir com si hagués ideat una cosa capdal o descobert una gran novetat els francesos diuen “ne pas avoir inventé le fil à couper le beurre” no haver inventat el fil per tallar la mantega. Els alemanys en aquest cas diuen que no han inventat la roda.
Per a situacions difícils en què no sabem com en sortir-nos-en i estem en anglès “overwhelmed” i en alemany “überfördert” diem en francès “pedaler dans la semoule”, pedalar en la sèmola que si ho penseu bé, ha de ser ben difícil o pràcticament impossible com pedalar sobre sorra.
I el que no sabia és que a una persona amable i generosa els francesos l’anomenen “une crème”, ser una nata. A Alemanya com ja vaig comentar en un post el seu dia, un o una “Sahneschnittchen” una rondanxa de nata seria el que es diu d’una persona simpàtica i atractiva. Però si voleu que us digui la veritat mai he sentit anomenar cap home “Sahneschnittchen”.
I anem a per les tres darreres. La primera s’assembla molt a una que fem servir nosaltres en català “tirée par les cheveux” agafat pels pèls. L’altra és la de “anguille sous roche” que literalment és anguila sota roca i que equival al castellà “gato encerrado” utilitzada quan hi ha alguna cosa negra i bruta en una història. Aquí els anglesos dirien que “there’s something fishy going on”. La capacitat de l’anglès per crear adjectius de coses que no en tenen afegint el -y és increïble. Així doncs de peix tenen “fishy” que vol dir que posseeix alguna característica del peix o relativa al peix o que fa olor a peix.
La darrera expressió que us vull portar avui és la de “à midi petant” que s’utilitza quan volem designar el migdia en punt. Espero que us siguin totes molt útils i que no perdeu mai l’interès per altres llengües com no el perdo jo. Ans el contrari! Cada dia en vull saber més de les que ja m’han robat el cor!