Avui segueixo amb el tema del francès, aquest idioma que activo jo com a mínim un cop l’any quan vaig de vacances i que ara parlo una mica cada setmana gràcies a les meves classes de conversa a l’ateneu llibertari de Gràcia. I és que una de les millors coses d’aquest barri que juntament amb el Poblenou són casa meva i llocs on em sento molt a gust és la vida cultural que té. S’hi organitzen activitats interessants sovint i això permet sortir de casa i conèixer gent nova sense desdinerar-se.
I gràcies al meu grup de conversa cada setmana aprenc coses noves a classe i tinc la motivació d’aprendre’n jo més pel meu compte. Avui us duc unes quantes expressions d’aquelles que són molt útils si ja podeu tenir una conversa en aquest idioma.
La primera va ser quelcom que podria haver dit el dimarts 12 en sortir de la classe perquè va ser el dia que de cop van abaixar les temperatures i em vaig trobar amb els graus corresponents al novembre. Doncs el que podria molt bé haver dit hagués estat que “il fait un froid de canard” que literalment vol dir que fa un fred d’ànec. I ara no em demaneu per quin motiu és fred d’ànec i no de pingüí o os polar. Inexplicable. D’expressió anglesa per designar un fred que et congela l’ànima i els pensaments en conec una però és del llenguatge molt col·loquial. És la de “brass monkey weather” és a dir temps de mico de metall. L’expressió és una abreviació de tota la frase sencera que és “cold enough to freeze off the balls of a brass monkey” que és en català prou fred per fer caure les pilotes d’un mico de metall. O sigui que ara ja veieu que els francesos en aquest cas són un pèl més fins.
Pels francesos equivocar-se molt amb quelcom és “ se mettre le doigt dans l’oeil” posar-se el dit a l’ull que com podeu imaginar ha de ser molt desagradable. Aquí els anglesos diuen “to put it to the mouth” posar-lo a la boca o “to put one’s food to the mouth” posar el peu a la boca. En tot cas també nosaltres diem en castellà “meter la pata” i els tres idiomes tenen en comú que posen alguna part del cos on no toca que hi sigui. Una expressió similar és la de “mettre les pieds dans le plat”, posar els peus al plat que s’apropa a l’anglesa i s’empra quan algú ha tret una conversa o ha parlat de quelcom que és un tema delicat per algú altre. Tots procurem anar amb compte però sempre és possible posar els peus al plat.
Per aquells que canvien sovint d’opinió els francesos tenen una expressió del món bèl·lic que és “changer son fusil d’époule” canviar el fusel d’espatlla. Coneixeu algú que ho faci? La que sí trobo molt útil i faré servir amb certesa sovint és la de “ne pas être dans son assiette” no estar en el seu plat que vol significar que la persona en concret no està d’humor o no es troba bé. Jo per exemple diumenge 10 de novembre vaig llençar-me a l’aigua del mar perquè no vaig poder vèncer la temptació. Però després per la tarda vaig començar a sentir-me “pas dans mon assiette” i vaig arrossegar el refredat tota la setmana. Això ja farà que la propera vegada que vagi a platja em rumiï si em vull banyar o no.
I ara en ve una altra que coneixem nosaltres també però d’altre manera. Sabeu la castellana de “hablando del rey de Roma, por la puerta asoma?” doncs en francès és “quand on parle du loup” que vol dir quan un parla del llop. No solen acabar la frase però el final seria i és “on en voit la queue” un li veu la cua.
Recordeu que un cop vaig dedicar un article del blog a totes les expressions eufemístiques que es referien a la mort? Doncs en francès també en tenen una per referir-se a allò que ens horroritza a tots. És la de “casser sa pipe”, trencar la pipa. Recordo que en alemany la típica és la de “den Löffel abgeben” entregar la cullera i en anglès no sé per quin motiu és “to kick the bucket”. Se suposa que donar una puntada de peu al cubell es refereix a donar una puntada de peu a allò que et fa tocar amb els peus a una superfície quan la teva intenció és penjar-te. La de la pipa és més similar a la de la cullera. En francès trenques la pipa quan ja no la necessites més i en alemany no trenques ni llences res sinó que ho dones a algú altre perquè ho pugui utilitzar.
I quan nosaltres llencem la tovallola igual que els anglesos “to throw in the towel” els francesos el que llencen és l’esponja. I és que ambdues expressions, la de llençar la tovallola i la de llençar l’esponja, provenen del mon de la boxa. En aquest “esport” i ho poso entre cometes perquè per a mi pegar-se no hauria de ser un esport, el que es rendeix llença la tovallola o esponja amb que el van eixugant entre assalt i assalt —no sé si es diu així o ronda— per assenyalar que ja no pot més.
No em vull acomiadar amb una expressió que recorda el món de la boxa i per tant us en duc una més. És la de “voir midi a sa porte” veure el migdia a la pròpia porta que s’empra quan una persona interpreta les coses segons el seu punt de vista o interessos. Com el que ha fet i fa Mazón amb la gestió de la Dana i el que s’hauria o no d’haver fet.
Us deixo amb una foto d’un dels paisatges dels Pirineus orientals d’aquest estiu perquè tinc ganes d’anar fent boca per la propera sortida.