Mes: Novembre de 2024

La petita cervesa i altres expressions franceses i les seves equivalents en altres idiomes V.

Deixa un comentari

Com ja us podeu imaginar, un dijous més us vull tornar a portar més frases fetes franceses perquè aneu veient com de viva és també la llengua dels nostres veïns de l’altra banda dels Pirineus. I aquest cop he de confessar que aquest post el dec pràcticament sencer a un amic meu francès-català que viu a Barcelona. Tot va venir de que dimarts passat a la classe de conversa de francès el meu professor, el Sergi, em va preguntar si sabia com es deia entrepà en aquest idioma. Jo vaig rumiar uns segons i vaig respondre que no coneixia la paraula francesa però que havia vist molt sovint “sandwich” tot i que certament no designava cap cosa que s’acostés al nostre entrepà. Ell em va dir la paraula que és “casse-croûte” que literalment seria un trenca crosta. Vaig voler comentar-li al meu amic perquè em semblava curiós que amb tantes incursions en territori gal, mai hagués vist la paraula i ell em va comentar que a més també en llenguatge familiar se l’anomenava “casse dalle” i que “dalle” és un mot familiar per designar la gana. L’entrepà és doncs el trenca gana. Seguidament em va regalar un seguit de locucions molt curioses que tenen totes elles a veure amb el vocabulari culinari. La primera és una que s’entén perfectíssimament “une tempête dans un verre d’eau”, és a dir una tempesta dins un got d’aigua. S’empra quan es fa molt soroll per poca cosa i es parla molt d’un tema que no té potser gaire transcendència. Els anglesos no tenen la tempesta al got d’aigua sinó com els escau a ells a la tassa del te. L’expressió equivalent és “a storm in a teacup”. Això pels britànics perquè els americans l’han transformat en “a storm in a teapot”. La llengua anglesa pot expressar el mateix amb la locució “to make a mountain out of a molehill” és a dir fer una muntanya de la pila petita de terra que excava un talp. Molt graciosa l’expressió també. La segona que em va anomenar i que no havia sentir mai és la de “ne pas y aller avec le dos de la cuillère”. Traduïda aquesta frase sembla molt estranya i seria no anar-hi amb l’esquena de la cullera. Vol dir actuar sense moderació, tal i com fa Donald Trump diria jo.
La tercera locució d’avui m’abelleix especialment perquè com que té a veure amb la cervesa em recorda a Alemanya, la meva segona llar. L’expressió és “c’est ne pas de la petite bière” és a dir, això no és una cervesa petita, que s’aplica quan una cosa és important. Sembla doncs que les cerveses no són res vital pels francesos. I si penso en cervesa em ve directament al cap una locució alemanya d’ús molt comú “das ist nicht dein Bier” quan li diem a algú “això no és la teva cervesa” li estem dient que no és assumpte teu, o sigui que no posis els nassos on no et demanen. El problema dels preus del lloguer no és cap petita cervesa com dirien els francesos i segons un article recent del 324 que no hi hagi prou pisos de lloguer assequible en oferta en aquest país amplia enormement la bretxa i la desigualtat social.
També em va semblar molt simpàtica l’expressió “être en carafe”. Aquí “carafe” tant pot ser una garrafa com un decantador. Amb aquesta locució els francesos designen l’estat d’estar frustrat, oblidat o senzillament no saber què fer.
I quan algú vol dir a una altra persona que no cal que faci com si hagués inventat la sopa d’all, és a dir com si hagués ideat una cosa capdal o descobert una gran novetat els francesos diuen “ne pas avoir inventé le fil à couper le beurre” no haver inventat el fil per tallar la mantega. Els alemanys en aquest cas diuen que no han inventat la roda.
Per a situacions difícils en què no sabem com en sortir-nos-en i estem en anglès “overwhelmed” i en alemany “überfördert” diem en francès “pedaler dans la semoule”, pedalar en la sèmola que si ho penseu bé, ha de ser ben difícil o pràcticament impossible com pedalar sobre sorra.
I el que no sabia és que a una persona amable i generosa els francesos l’anomenen “une crème”, ser una nata. A Alemanya com ja vaig comentar en un post el seu dia, un o una “Sahneschnittchen” una rondanxa de nata seria el que es diu d’una persona simpàtica i atractiva. Però si voleu que us digui la veritat mai he sentit anomenar cap home “Sahneschnittchen”.
I anem a per les tres darreres. La primera s’assembla molt a una que fem servir nosaltres en català “tirée par les cheveux” agafat pels pèls. L’altra és la de “anguille sous roche” que literalment és anguila sota roca i que equival al castellà “gato encerrado” utilitzada quan hi ha alguna cosa negra i bruta en una història. Aquí els anglesos dirien que “there’s something fishy going on”. La capacitat de l’anglès per crear adjectius de coses que no en tenen afegint el -y és increïble. Així doncs de peix tenen “fishy” que vol dir que posseeix alguna característica del peix o relativa al peix o que fa olor a peix.
La darrera expressió que us vull portar avui és la de “à midi petant” que s’utilitza quan volem designar el migdia en punt. Espero que us siguin totes molt útils i que no perdeu mai l’interès per altres llengües com no el perdo jo. Ans el contrari! Cada dia en vull saber més de les que ja m’han robat el cor!

Fer un fred d’ànec i altres expressions franceses molt útils IV.

Deixa un comentari

Avui segueixo amb el tema del francès, aquest idioma que activo jo com a mínim un cop l’any quan vaig de vacances i que ara parlo una mica cada setmana gràcies a les meves classes de conversa a l’ateneu llibertari de Gràcia. I és que una de les millors coses d’aquest barri que juntament amb el Poblenou són casa meva i llocs on em sento molt a gust és la vida cultural que té. S’hi organitzen activitats interessants sovint i això permet sortir de casa i conèixer gent nova sense desdinerar-se.
I gràcies al meu grup de conversa cada setmana aprenc coses noves a classe i tinc la motivació d’aprendre’n jo més pel meu compte. Avui us duc unes quantes expressions d’aquelles que són molt útils si ja podeu tenir una conversa en aquest idioma.
La primera va ser quelcom que podria haver dit el dimarts 12 en sortir de la classe perquè va ser el dia que de cop van abaixar les temperatures i em vaig trobar amb els graus corresponents al novembre. Doncs el que podria molt bé haver dit hagués estat que “il fait un froid de canard” que literalment vol dir que fa un fred d’ànec. I ara no em demaneu per quin motiu és fred d’ànec i no de pingüí o os polar. Inexplicable. D’expressió anglesa per designar un fred que et congela l’ànima i els pensaments en conec una però és del llenguatge molt col·loquial. És la de “brass monkey weather” és a dir temps de mico de metall. L’expressió és una abreviació de tota la frase sencera que és “cold enough to freeze off the balls of a brass monkey” que és en català prou fred per fer caure les pilotes d’un mico de metall. O sigui que ara ja veieu que els francesos en aquest cas són un pèl més fins.
Pels francesos equivocar-se molt amb quelcom és “ se mettre le doigt dans l’oeil” posar-se el dit a l’ull que com podeu imaginar ha de ser molt desagradable. Aquí els anglesos diuen “to put it to the mouth” posar-lo a la boca o “to put one’s food to the mouth” posar el peu a la boca. En tot cas també nosaltres diem en castellà “meter la pata” i els tres idiomes tenen en comú que posen alguna part del cos on no toca que hi sigui. Una expressió similar és la de “mettre les pieds dans le plat”, posar els peus al plat que s’apropa a l’anglesa i s’empra quan algú ha tret una conversa o ha parlat de quelcom que és un tema delicat per algú altre. Tots procurem anar amb compte però sempre és possible posar els peus al plat.
Per aquells que canvien sovint d’opinió els francesos tenen una expressió del món bèl·lic que és “changer son fusil d’époule” canviar el fusel d’espatlla. Coneixeu algú que ho faci? La que sí trobo molt útil i faré servir amb certesa sovint és la de “ne pas être dans son assiette” no estar en el seu plat que vol significar que la persona en concret no està d’humor o no es troba bé. Jo per exemple diumenge 10 de novembre vaig llençar-me a l’aigua del mar perquè no vaig poder vèncer la temptació. Però després per la tarda vaig començar a sentir-me “pas dans mon assiette” i vaig arrossegar el refredat tota la setmana. Això ja farà que la propera vegada que vagi a platja em rumiï si em vull banyar o no.
I ara en ve una altra que coneixem nosaltres també però d’altre manera. Sabeu la castellana de “hablando del rey de Roma, por la puerta asoma?” doncs en francès és “quand on parle du loup” que vol dir quan un parla del llop. No solen acabar la frase però el final seria i és “on en voit la queue” un li veu la cua.
Recordeu que un cop vaig dedicar un article del blog a totes les expressions eufemístiques que es referien a la mort? Doncs en francès també en tenen una per referir-se a allò que ens horroritza a tots. És la de “casser sa pipe”, trencar la pipa. Recordo que en alemany la típica és la de “den Löffel abgeben” entregar la cullera i en anglès no sé per quin motiu és “to kick the bucket”. Se suposa que donar una puntada de peu al cubell es refereix a donar una puntada de peu a allò que et fa tocar amb els peus a una superfície quan la teva intenció és penjar-te. La de la pipa és més similar a la de la cullera. En francès trenques la pipa quan ja no la necessites més i en alemany no trenques ni llences res sinó que ho dones a algú altre perquè ho pugui utilitzar.
I quan nosaltres llencem la tovallola igual que els anglesos “to throw in the towel” els francesos el que llencen és l’esponja. I és que ambdues expressions, la de llençar la tovallola i la de llençar l’esponja, provenen del mon de la boxa. En aquest “esport” i ho poso entre cometes perquè per a mi pegar-se no hauria de ser un esport, el que es rendeix llença la tovallola o esponja amb que el van eixugant entre assalt i assalt —no sé si es diu així o ronda— per assenyalar que ja no pot més.
No em vull acomiadar amb una expressió que recorda el món de la boxa i per tant us en duc una més. És la de “voir midi a sa porte” veure el migdia a la pròpia porta que s’empra quan una persona interpreta les coses segons el seu punt de vista o interessos. Com el que ha fet i fa Mazón amb la gestió de la Dana i el que s’hauria o no d’haver fet.
Us deixo amb una foto d’un dels paisatges dels Pirineus orientals d’aquest estiu perquè tinc ganes d’anar fent boca per la propera sortida.

El “Luftikus” i altres mots alemanys per rescatar.

Deixa un comentari


Vull dedicar-me avui a unes quantes paraules que ja pràcticament han caigut en desús en alemany però que resumeixen a la perfecció determinades situacions o personatges que potser hem de descriure de manera més prosaica en altres idiomes.
Ja sabeu que a mi m’interessa rescatar del bagul dels records mots i locucions antigues perquè es poden tornar a reciclar i amb això fem la llengua molt més rica.
El primer terme del que us vull parlar avui és “Fisimatenten” que designa el que en anglès seria “nonsense” sense el color de la paraula alemanya, és a dir quelcom que no té sentit i que causa molt rebombori per res. Una paraula prou propera en sentit és la de “Pillepalle” que té un sinònim més comú que és “Kleinkram” i designa quelcom que no és important, una fotesa o nimietat. Jo per exemple m’emprenyo quan hi ha gent—i amb això em refereixo a un amic en concret— que és capaç d’enviar cinc missatges d’àudio només per comentar una simple fotografia que li he enviat. Si li envio quelcom que és “Pillepalle”, no cal respondre amb tants discursos filosòfics que llavors esdevenen “Fisimatenten”.
El tercer concepte d’avui em sembla molt proper també en significat. És el de “Brimborium” que denota un enrenou, o parafernàlia completament innecessaris. En anglès seria el que anomenen “fuss” i “to make a fuss” és fer d’una fotesa quelcom més gran i pompós invertint-hi energia innecessàriament. El que em ve al cap quan penso en “Brimborium” són les cerimònies de casament en què la gent gasta una pila de diners per demostrar davant molts testimonis que la relació amb algú és seriosa. Però això és molt personal. On treballo també es fa un “brimborium” cada any amb la cerimònia de graduació.
Si us fixeu tant “Fisimatenten” com “Pillepalle” com “Brimborium” designen quelcom que no és importat però a que se li atorga una rellevància que no té. I és que els alemanys són molt contraris a l’exageració i no els agrada gastar massa temps en coses poc transcendentals. Precisament d’això en parlàvem l’altre dia al grup de conversa francès. El nostre professor va dir que els nostres veïns de l’altra banda dels Pirineus tenen el costum de voler emfatitzar-ho tot. Les coses no són simplement “bones” sinó “très bones” per exemple. I jo vaig haver de mencionar que pels alemanys el món és a l’inrevés. Els agrada qualificar-ho tot en termes molt neutres sense afegir afectació perquè volen deixar lloc a l’oportunitat de millora. És a dir que prefereixen donar un vuit que un nou per tenir encara dos punts que permetin un major grau de perfeccionament.
També m’agrada la paraula “Kinkerlitzchen” que designa petits objectes sense valor. En anglès seria “trifle” si ho referim a coses en general o knick-knacks si ho referim a objectes de decoració, és el que nosaltres anomenem galindaines. Un altre mot per designar coses sense valor material és “Tinnef” en alemany.
El següent mot m’abelleix perquè és sinònim d’un concepte que em sembla pràctic, el de “Pechvogel”, ocell de malastruga que té un sinònim enterrat en el desús que és” Schlehmil”. Aquest concepte prové del jiddisch, la llengua germànica que parlava el grup dels jueus askenazi. “Pechvogel” té un significat afectuós que no té l’anglès “hapless”. En català tampoc tenim cap paraula per designar aquell que té sempre mala sort i només podem anomenar-lo “desgraciat” o “desaventurat” que sonen ambdues molt poc esperançadores.
La penúltima paraula d’avui és una que m’abelleix especialment. És “Luftikus” l’arrel d’aquesta praula és probablement “Luft” que és aire i el tipus de persona que designa és aquella que és forassenyada, descuidada i poc seriosa de la que no ens podríem refiar mai. Un eixelebrat seria poc i el concepte anglès de “scatterbrain” tampoc encaixa del tot. El “Luftikus” viu als núvols i per tant no toca de peus a terra. Per a nosaltres seria més aviat un cap de pardals.
El darrer mot que caldria rescatar i reciclar d’avui és el de “Trantüte” que designa un gandul o algú que fa les coses lentament i no necessàriament bé, un baliga-balaga. En anglès seria “sluggard” o “lazybones” que s’entén fàcilment.
I per avui ja estaríem. Les imatges d’aquest dijous me les ha cedides un amic meu Alemany i són de la preciosa regió Ostfriesland, la Frísia oriental. Una indret molt tranquil on hi viuen els que per als alemanys són el que els de Lepe per als nostres veïns ibèrics. No obstant, jo tots els que he conegut que han nascut a aquesta regió els he trobat sempre molt entranyables, simpàtics i molt espavilats.

Quan no hi ha foc al llac i altres expressions franceses III.

Deixa un comentari

Segueixo avui amb les expressions franceses que em semblen curioses. No sé vosaltres, però jo sempre he pensat que el caràcter d’un idioma es veu molt quan analitzem les frases que s’utilitzen en el llenguatge familiar. Per això escric sovint sobre aquestes peces de la llengua que per a mi són com unes arracades o un anell. Quelcom del que podríem prescindir però que donen una nota de caràcter molt especial, és allò que li proporciona el gust particular.
Avui us en duc unes quantes. La primera és la de “vouloir la beurre et l’argent du beurre”, voler la mantega i els diners de la mantega. Aquí hem d’entendre que la mantega és pels francesos fonamental que forma part de la seva cultura. I s’ha de reconèixer que tot i que no és sà, certs menjats són molt més saborosos cuinats amb mantega. Quan els francesos empren aquesta expressió volen dir que una persona vol només totes les avantatges i cap desavantatge de quelcom. Els anglesos tenen les coses molt clares i saben que no es pot tenir tot, d’aquí aquella locució que ja us vaig portar de “you can’t have your cake and eat it”, no pots tenir el pastís i menjar-te’l. Els francesos també ho saben i per tant recorden als que només volen avantatges que no és possible. Tinc un amic per exemple que fa anys que em demana com podria ser professor d’anglès funcionari. Ell és nadiu però no té cap titulació. Quan li vaig explicar que per ser docent s’ha de tenir un títol universitari i el màster com a mínim va mostrar-se en desacord amb el sistema. Està clar que ell veu un sou decent i molts dies de vacances però no tot el que implica arribar fins a esdevenir professor.
La segona d’avui és graciosa i té una història curiosa de rerefons. És la de “il n’y a feu au lac” que vol dir que no hi ha foc al llac. En realitat en un principi l’expressió era només “no hi ha foc” i es feia servir quan es volia donar a entendre que no calia precipitar-se, que quelcom podia esperar. Per a mi per exemple comprar els regals de nadal és quelcom que puc posposar. Tinc temps i vull interrogar a aquells a qui vull fer el regal per encertar-la. Doncs els francesos a això de “il n’y a de feu” hi van afegir “au lac” al llac, la qual cosa és més que impossible però els feia gràcia fer referència als suïssos i amb el llac sembla que volen mencionar el de Léman. Segur que si parleu francès aquesta expressió la fareu servir força sovint. I la següent ja us dic jo que serà de les meves favorites perquè jo sovint estic en aquesta situació. La locució és la de “avoir le cul entre deux chaises” i vol dir estar dividit entre dues situacions o no saber per quina opció de les que tenim ens hem de decantar. Es fa servir entre amics perquè això d’esmentar el cul és una mica groller pels francesos.
Ara en ve una que prové d’una malaltia que ja s’ha eliminat. La locució és “tirer le vers du nez” estirar els cucs del nas. Es veu que al segle XV i se suposa que abans i tot hi havia un paràsit nasal molt comú. Els malalts que el patien sentien vergonya de parlar-ne amb el metge i aquest acabava havent-los d’interrogar per fer-los-hi dir quina afecció patien. Per això avui dia “estirar els cucs del nas” encara vol dir fer xerrar a algú de quelcom que no desitja parlar. Ja en un post de ves a saber quan us vaig explicar l’expressió alemanya “jemandem etwas aus der Nase ziehen” treure-li algú quelcom del nas. Aquesta frase feta té el mateix sentit que la francesa perquè probablement prové del mateix.
Així de fàcil. O com dirien els francesos “c’est simple comme bonjour”. I la sisena locució d’avui té una traducció directa en anglès que també us diré. Quan un té molts problemes i un d’ells sembla ridícul en comparació amb els altres, llavors diem que aquest problema “est le cadet de mes soucis”, aquí s’entén cadet com el més jove o més petit. En anglès seria “the least of my worries”. Doncs si parlo de feina, penjar la carpeta amb totes les activitats de tot el curs per tots els grups és “le cadet de mes soucis” perquè aquest any ens queden 9 mobilitats per completar fins al 31 de juliol i això vol dir que jo hauré d’invertir moltes hores en intentar trobar empreses a l’estranger que vulguin els becats Erasmus en pràctiques. Aquest sí que és un gran problema i encara més perquè la dotació econòmica del projecte que porto s’acaba molt abans de quan s’haurien d’acabar les pràctiques pels meus alumnes. I per tant també puc dir que “je ne suis pas sorti de l’auberge” que no he sortit de l’alberg. Els francesos expressen d’aquesta manera que encara no han sortit de totes les dificultats. Per entendre bé aquesta frase feta s’ha d’explicar que “auberge” és un eufemisme per presó en aquest cas. Curiosament els anglesos diuen “not be out of the woods” no haver sortit del bosc, suposo que per allò de que és un lloc poc segur on hi poden haver emboscades, assalts o atacs d’animals salvatges.
La vuitena expressió d’avui em fa molta gràcia tot i que el significat no me’n fa cap. És la de “poser un lapin á quelqu’un” posar-li un conill a algú. Es veu que fins el segle XIX, el conill era un rebuig de pagament. Avui dia quan diem que hem posat un conill a algú és que l’hem deixat plantat. Espero que a mi no me’n posin cap.
I per aquelles ocasions en què algú fa les coses especialment complicades i busca els cinc peus al gat tenim la de “chercher midi a quatorze heure” buscar el migdia a les dues. Completament inútil. Jo per exemple estic molt tipa que allà on treballo de vegades ens facin cercar el migdia a les dues canviant per exemple la plantilla per fer les activitats perquè això representa haver de refer-les totes sovint per temes purament estètics.
I com que certament encara tinc moltes coses a fer, o com diuen els francesos “j’ai du pain sur la planche” tinc pa sobre la planxa, per avui ja hem acabat amb les locucions.
Aquesta darrera expressió al segle XIX tenia un altre significat, volia dir tenir prou recursos per estar tranquil. Qui tenia pa a la planxa estava proveït. Però després va canviar el significat i avui dia vol dir que tenim feina per acabar. Probablement prové també del món de les presons perquè els presidiaris havien de treballar per guanyar-se el pa.
I jo no seria qui soc si no fes un comentari al respecte. Aquest començament de novembre ha vist un cataclisme al país Valencià. Les inundacions sense precedents han portat una devastació i unes morts que es podrien haver evitat amb un avís a temps a la població. També s’ha trigat massa en enviar el personal i equipament necessaris i per tant l’espectacle que hem vist amb els polítics passant-se la patata calenta ha estat patètic. Espero que quan es pugui s’investigui a fons què ha passat i es responsabilitzi a qui s’ha de responsabilitzar i que rodin els caps de qui han de rodar. Sé que la classe política espanyola és cínica de per si però espero que no em facin perdre les darreres engrunes d’esperança en la política i la justícia en aquest país. Bona setmana a tots.

La imatge d’avui també ha estat generada amb la IA Leonardo. Li ha quedat prou bé…