


La setmana passada durant la sessió de conversa en francès va sortir el tema del croissant que per a molts és un producte pel qual França és coneguda. No obstant, quan el meu professor en va analitzar el nom croissant de creixent, vaig recordar que aquesta deliciosa pasta va sorgir a Àustria i no al país de l’amor i la moda i que a més té la forma que té perquè recorda la mitja lluna musulmana. El meu professor llavors em va posar com a deures cercar l’origen del croissant i de l’empresa Nestlé tot i que ara mateix no recordo com és que vam passar dels croissants a la famosa empresa suïssa. El cas és que la història del croissant està molt barrejada amb una llegenda. Segons aquesta l’any 1683 l’imperi Otomà tenia intenció de conquerir Àustria i estava intentant assetjar Viena. S’explica —i no és gens creïble— que els otomans estaven intentant excavar túnels per fer arribar les tropes a Viena i assaltar la ciutat. Però un forner els va veure i va avisar a les autoritats impedint així la invasió. Per a celebrar que Viena no havia caigut a mans dels otomans els forners van inventar la pasta en forma de mitja lluna i així es menjaven l’enemic recordant la sort de no haver estat vençuts. La versió dels túnels sembla molt dantesca però les altres que corren atribueixen als forners haver sentit que l’enemic s’apropava i haver avisat a les autoritats que van poder aturar els avenços. Serien aquests mateixos forners que llavors inventarien el croissant per celebrar no ser otomans. Però d’Àustria a França n’hi ha un tros. Aquesta deliciosa pasta va arribar a França gràcies a Maria Antonieta que era austríaca i que la va portar a l’altre país en ser-ne reina. Els forners francesos van perfeccionar el croissant afegint-hi mantega al segle XIX i des de llavors que té el seu sabor característic.
No tots els països anomenen croissant al croissant. A Argentina encara se l’anomena mitja lluna.
La primera part dels deures està feta. La segona es referia a l’empresa Nestlé. Aquesta va ser fundada per Henri Nestlé el 1867 i aquest manetes, pensador i empresari anava darrere de produir unes farinetes infantils pels nadons. Quan ho va aconseguir va voler donar al seu producte el seu nom, el nom de la seva família. Per fer el logotip es va inspirar en l’escut familiar en què hi sortia un ocell i un niu. Però és clar, aquest ocell i el niu tenien a veure molt poc amb menjar per nadons. Així és que el senyor Nestlé va fer aparèixer dos ocells més al niu, un dels quals era la mare alimentant el pollet. D’aquesta manera el logotip ja tindria a veure amb el producte que comercialitzava. No cal dir que Nestlé va ser un èxit i es va diversificar fins el punt que molts productes que ens semblen d’ús diari són seus. I què seria la nostra vida sense el Nescafè per exemple? O què hagués estat de la nostra ninesa sense el Nesquik?
Per seguir amb el tema dels aliments i de les marques vull presentar-vos avui una sèrie de plats típics que han nascut fruit d’un error. Entre ells tenim el boníssim pastís Tatin que va sorgir quan la Caroline Tatin de l’hotel Tatin a 160 kilòmetres de Paris volia fer un pastís de poma però va deixar coure massa la fruita. Per arreglar-ho va posar la massa del pastís sobre les pomes i va girar-lo. El resultat va ser excel·lent i va anar repetint el procediment.
De la mateixa manera el Brownie va néixer quan una dona americana de Maine volent fer un pastís de xocolata es va oblidar de posar-hi llevat.
I el “dulce de leche” argentí va néixer quan una criada va oblidar el pot de llet amb sucre al foc i el que en va resultar va agradar a tothom.
El formatge blau també va ser descobert o inventat per casualitat quan un fabricant de formatge begut va deixar un tros de pa mossegat dintre d’un recipient per fer formatge. El verdet del pa va passar al formatge però el gust d’aquell error va semblar agradable al paladar de molts.
I si abans he parlat de la Nestlé que ha estat una marca que ha aconseguit diversificar-se molt i oferir molts productes alimentaris ara vull parlar d’una altra marca que de ben segur no relacioneu per a res amb menjar: Samsung. Resulta que el gegant tecnològic va néixer com a petit negoci de venda de peix sec, verdures i fideus el 1938 però va créixer exponencialment quan durant els anys seixanta va entrar en el mercat tecnològic.
Una altra curiositat és que l’empresa Wrigley’s venia sabó i llevat en pols però premiava als seus clients oferint-los xiclets. El que va passar és que el cap de l’empresa de seguida es va adonar de l’èxit de la goma masticable i va deixar el sabó i el llevat de banda per comercialitzar el xiclet i fer-se ric amb ell.
El que em fascina del mon de la història gastronòmica i de les empreses és en primer lloc el fet de que un producte o una marca pot néixer amb un objectiu determinat i acabar sent quelcom diferent. Quan els forners austríacs van inventar el croissant no tenien ni idea que acabaria sent representatiu de França. De la mateixa manera Henri Nestlé no podia ni imaginar fins on arribaria la seva empresa d’alimentació infantil i no cal ni dir que Lee-Byung-chul, el fundador de Samsung, no tenia ni idea de com s’acabaria diversificant el seu petit negoci. O sigui que ja sabeu, de vegades el més gran comença per quelcom insignificant i un petit gest com oferir un xiclet als clients pot acabar portant-li a un molts milions. Cal com sempre perseverar i no desanimar-se. Ja sabeu allò de que “a winner is just a looser that tried one more time”, és a dir que un guanyador és un perdedor que ho va intentar un cop més. Algun dia podem acabar trobant la pedra filosofal…
Per cert, les tres imatges d’avui han estat generades amb tres eines IA diferents. La primera l’ha feta el chat gpt que ha agafat molt bé la idea de posar-hi la mitja lluna àrab. La segona l’ha feta el programa Copilot que ha captat la idea i el missatge i ha fet un dibuix més que no una imatge realista. La tercera és del programa Leonardo que al meu gust és el que crea les imatges més realistes. El problema és que sovint no acaba d’executar el que li demanes perquè a la primera no m’ha fet sortir la mitja lluna al costat del croissant. I a vosaltres quina imatge us agrada més?