I aquest primer dijous d’octubre torno a estar molt germànica. El que va ser el país que em va donar els estudis que tinc no està passant per un bon moment ni política ni econòmicament. La societat alemanya, com moltes d’altres europees, gira la mirada cap a la dreta per cercar uns culpables fàcils dels mals del moment i d’aquí els resultats colpidors de les eleccions de Brandenburg. El SPD, partit que podríem comparar i equiparar al PSOE d’aquí guanya pels pèls amb un 30% dels vots a només un punt del partit d’extrema dreta AFD—Alternative für Deutschland—. Amb partits tradicionals com el CDU, la dreta moderada cristiana pràcticament sense votants i un partit dels verds que ha passat a obtenir només un 4,1 per cent, que l’SPD pugui governar ja serà difícil. Ara cal només esperar que els resultats de les generals que se celebraran dintre d’un any no repeteixin un resultat tan favorable a l’AFD com aquest cop. No ens interessa als europeus de cap manera que un dels països punters es torni proteccionista i tradicional. Aniríem tots enrere.
I metre m’amoïno veient com la fàbrica de microxips no arribarà a Dresden tan aviat com era desitjable, com la Volkswagen pateix les conseqüències de la competència asiàtica en híbrids i no aconsegueix vendre el que desitja per mantenir plantilles i fàbriques, mentre passa això, el meu cap pensa en com de bonic és l’idioma alemany i quants conceptes sofisticats té que us vull anar descobrint.
Avui començo per un que ens convindria en català és el d’ “Erklärungsnot” que literalment és l’angoixa de l’explicació que apliquem quan ens trobem en una situació en que hem d’aclarir quelcom i no sabem com fer-ho patim “Erklärungsnot”. Per exemple quan el patró us demana on és l’informe que havíeu de redactar i vosaltres us adoneu que l’heu oblidat completament. O com quan un infant us demana amb tota la innocència del món que com és que hi ha tants reis mags escampats per Catalunya la vigília de reis.
El segon concepte d’aquest dijous és el de “Fernweh”. És el contrari de “Heimweh” que és l’enyorança que se sent de casa pròpia o del propi país quan s’és lluny. Quan jo vivia a Alemanya tot i tenir una vida molt moguda, sovint trobava a faltar Barcelona, la seva multitud de cafès, els precisos edificis de Rambla Catalunya, el menjar i el mar. En definitiva tenia “Heimweh” que a tots ens pot ser fàcil imaginar-nos. I el contrari d’això és el “Fernweh” l’anhel de ser lluny de casa a altres països i indrets exòtics. En anglès curiosament el concepte els semblava tan útil que com no el tenien en van adoptar un altre d’alemany que no és el de “Heimweh” sinó el de “Wanderlust”. “Wandern” és un verb alemany que tan pot designar l’anar a caminar per muntanya, el que avui dia anomenem “trekking” o senderisme o el fet d’emigrar. Emigrar per això porta el prefix “aus” en “auswandern”. Lust vol dir senzillament ganes. La “Lust” alemanya però designa unes ganes boges i per tant la “Wanderlust” significa la necessitat frenètica de ser en altres llocs i països. Em demano si als anglesos no els hagués estat més fàcil adoptar el “Fernweh” directament.
El següent concepte o mot d’avui va ser escollida paraula favorita dels alemanys fa anys quan es va fer una enquesta per demanar quina els semblava més bonica de la seva llengua. I sabeu què? Que jo també la vaig escollir fins i tot sense saber que la majoria d’enquestats l’havien triada. No sona especialment melòdica però la idea és molt dolça. La gran paraula és “Geborgenheit” que és el sentiment de sentir-se reconfortat i segur, és el que provoca que ens sentim “agombolats”. Seguretat és un concepte que li és proper però que no inclou el sentiment de benestar i confort que té el de “Geborgenheit”. Casa meva em provoca aquest sentiment de “Geborgenheit” i certes persones a la meva vida també perquè sé del cert que puc comptar amb elles.
La següent és molt difícil d’explicar perquè jo crec que només els passa als alemanys. I això perquè després els titllin d’avorrits i ensopits! El mot és “Kopfkino” que no vol dir res més que cine de cap o cine mental. L’emprem quan algú comença a explicar-nos quelcom i de cop el nostre cervell s’ho imagina tot amb detalls que ni tan sols ens estan aportant perquè en realitat ja hem deixat d’escoltar i nosaltres “ens muntem la pel·lícula”. Per això els alemanys tenen el “Kopfkino” com a concepte.
El mot “Vorfreude” us el vaig comentar ja fa temps en un altre post seguit del que s’hi sol afegir “Vorfreude ist die beste Freude”. “Vor” és un prefix que indica “abans” i “Freude” és l’alegria, el goig. La “Vorfreude” és l’alegria prèvia que sentim abans que arribi allò que desitgem. Jo per exemple ja estic pensant en les vacances de l’agost del 2025 i ja m’alegro anticipadament del meu recorregut pels pirineus orientals i una possible estada a Menorca. Recordeu que el “Vorfreude ist die beste Freude” vol dir que l’alegria prèvia és millor que l’alegria que sentim quan arriba aquell moment que tantíssim hem esperat. El concepte de “Vorfreude” com el de “Geborgenheit” i el següent que us vull donar a conèixer són dels meus favorits en alemany.
Seguim amb ”Augenweide”. Aquesta és una paraula composta de dos substantius. El primer és “Augen” que són els ulls i el segon “Weide” que tant pot ser un salze com un prat. En el concepte d’”Augenweide” hem d’entendre Weide com a prat i la idea és que quelcom és un prat pels ulls. Potser ho copsareu més fàcilment si us dic que una “Augenweide” és senzillament una festa pels ulls, quelcom immensament bonic. Els paisatges d’última hora de la tarda dels Pirineus orientals són una “Augenweide”, I el que es pot veure al camí de cavalls de Menorca també.
Ara venen dos conceptes un xic negatius i un de molt tècnic. El primer és el de “Weltschmerz”, el dolor del món és el que se sent quan un o una s’adona que la pròpia vida i el món en general no són tant de color de rosa com voldríem. Quan la gent als cinquanta, o fins i tot abans s’adona que hauria volgut ser reporter fotogràfic i viatjar molt però en canvi s’ha quedat en oficinista, llavors és quan se sent el “Weltschmerz”. En aquests moments crec que el sentim tots perquè només de veure les notícies se’ns encongeix el cor. Tenim dues guerres cruentes a tocar, una jovenalla que amb els preus de l’habitatge no té gaires possibilitats d’emancipar-se, una població envellida i paro de comptar perquè ens posarem de mal humor. Això és el “Weltschmerz”.
El següent concepte és el de “Zugzwang” compost de “Zug” que és en aquest cas un moviment en una direcció determinada i “Zwang” que és una necessitat peremptòria. En aquest cas “Zug” del verb “ziehen” prové del món dels escacs quan s’ha de fer un moviment tant si és bo com si no. “Zugzwang” es refereix a quan hem de fer quelcom o prendre una decisió i no tenim cap alternativa.
Per últim avui us vull parlar del concepte del “Quereinsteiger”. “Quer” aquí vol dir transversal i “Einsteiger” que és el principiant, el que tot just puja o entra o s’embarca en una feina. S’aplica per tots aquells que han estudiat una cosa determinada però després acaben treballant d’una altra tot i no haver-se qualificat per aquesta. Un dels meus cosins en seria un típic exemple. Va estudiar geologia però de geòleg no ha treballat que jo sàpiga pas gaire. Té màster en gemmologia perquè li agrada el tema però fa anys que es dedica a ser professor d’informàtica i com a tal és un autèntic entès i va molt sol·licitat. Malgrat no haver estudiat per a ser informàtic, ha aconseguit reunir els coneixements i saber-los transmetre per passar la mà per la cara a molts que sí van estudiar la carrera. Això és un “Quereinsteiger”.
I de fet avui dia hi ha una infinitat de gent que es prepara i forma per una cosa però acaba fent-ne una altra. Jo he tingut força sort. Vaig haver d’anar a Alemanya per estudiar però vaig acabar la carrera allí i després d’un llarg procés d’homologació finalment he pogut exercir aquí de professora, una feina a la que fa ja més de vint-i-sis anys que em dedico.
Per avui ja n’hi ha prou. És dijous, jo particularment estic cansadíssima i ja sento la “Vorfreude” del cap de setmana per venir. Us torno a deixar amb la imatge del porquet que trobo molt dolça i que us ha de fer recordar el “innere Schweinehund” el porc-gos interior que no us permet fer el que toca.
Bon octubre a tots!