Hem començat ja la tardor que a mi em ve particularment de gust aquest any. Potser perquè ha tornat a ploure puntualment i recordo els setembres de la meva ninesa quan sovint sortia de l’escola i la mare m’esperava amb el paraigües. La tardor convida al recolliment i a fer cafès o un tes amb els amics tot xerrant i arreglant el món. La platja ja no toca i que els darrers anys ens hàgim pogut banyar fins el dotze d’octubre no és cap bon senyal. Particularment si estreno la temporada del bikini el juny i l’acabo per la diada, tindré la sensació de que s’estabilitza una mica la climatologia i la natura no patirà tant.
Canvio de tema avui i aprofito per fer-vos saber que el dijous passat dia 19 de setembre els alemanys van celebrar el dia del Zivilcourage, el coratge civil, amb accions a tot el país per tal d’incentivar el comportament valent que ha de tenir tot ciutadà per recolzar qualsevol altre que pateixi assetjament, insults o violència. Em sembla prou important que es dediqui un dia a l’any a donar a conèixer com podem mostrar coratge civil i a revelar històries en què aquesta valentia ha salvat fins i tot la vida d’algun ciutadà o ciutadana. Dels meus anys a Alemanya em vaig endur el concepte gravat a la meva ment perquè allà se’n parla força. No és però un concepte aliè a nosaltres. Com tampoc ho és el de “Fremdschämen” que és la vergonya que sentim quan algú altre fa quelcom que ens fa pujar els colors a la cara. Ells anomenen avergonyiment estrany allò que els castellans en diuen “vergüenza ajena”, i aquí hem d’entendre “estrany” com a persona que no ens és coneguda. M’agrada particularment el concepte del “Fingerspitzengefühl” que literalment és el sentiment o la sensació de la punta dels dits i denota el grau de diplomàcia i empatia necessaris per sortir airós d’una situació complexa en què seria força fàcil acabar fent les coses malament i ferint susceptibilitats.
També és força castís el concepte de la “Geschmackverirrung”, la confusió del gust. Significa que algú porta roba que li queda malament, que no encaixa pels colors o que senzillament és horrorosa. Per no dir sense cap mena de tacte que la persona no sap vestir i que és xarona—que equival al castellà “hortera”— els alemanys diuen que pateix una confusió del gust. D’aquesta manera no deixem entreveure que la persona a la que ens referim no sap vestir mai, sinó que el dia determinat en què apliquem el “Geschmackverirrung” no ha encertat amb la roba que s’ha posat.
Ara us porto un concepte que serà difícil d’entendre perquè es descriu amb un animal que ni tan sols existeix. Aquest animal és l’ “Schweinehund”, literalment porc-gos. El concepte es lliga amb l’adjectiu “innere”, interior. Quan els alemanys parlen del “innere Schweinehund” parlen d’aquells instints o qualitats negatives que els impedeixen fer allò que seria desitjable o moralment correcte o saludable. Si ens costa motivar-nos a fer esport perquè ens és més fàcil quedar-nos davant el sofà mirant sèries i menjant crispetes, llavors diem que el nostre “innere Schweinehund” no ens deixa fer el que toca. El porc-gos interior caracteritza una debilitat de caràcter que ens impedeix fer el que realment cal fer. I és que s’ha de ser disciplinat per posar-nos a fer allò que ens fa mandra. Quan sabem que hem de fer dieta però no aconseguim fer-la ja sabeu que els alemanys culpen als seu porc-gos interior de la seva manca de motivació i disciplina. Sempre he trobat molt simpàtica aquesta manera de descriure una persona a la que li costa fer el que sap que és correcte tot i que penso que la dita no té en consideració ni els porcs ni els gossos ni la seva intel·ligència o emocions.
I per aquells casos en què una persona està enamorada però no es corresposta i acaba menjant massa dolços per compensar la insatisfacció i acumulant quilos de més, els alemanys tenen el concepte de “Kümmerspeck”, que és literalment la cansalada de la preocupació.
I bé, hi ha gent que es posa a menjar xocolata per compensar els mals d’amor i n’hi ha que es fan passar les penes amb alcohol. I de vegades quan es veu massa es poden tenir idees que són autèntics disbarats. D’aquí el concepte alemany “d’Schnapsidee”. L’Schnaps és qualsevol licor o aiguardent d’alta graduació. I una idea d’aiguardent és una idea extremadament dolenta, el que els castellans poden anomenar “idea de bombero retirado”. El que passa és que el concepte “Schnapsidee” ara ja no s’aplica a les males idees que algú hagi pogut tenir després de consumir massa alcohol sinó a les males idees en general. Hagin sorgit com hagin sorgit.
També s’ha de saber un altre concepte clau de la societat alemanya que apareix molt sovint en les converses quotidianes. És el de “Torschlusspanik” que podríem traduir literalment com “pànic al tancament de la porta”. Es refereix a la por que s’experimenta a determinada edat de no haver fet prou coses a la vida i de no estar a temps de fer-les. Basarda de perdre’s l’oportunitat de fer coses importants. D’això jo en pateixo de mena i no només ara perquè ja començo a tenir una edat, sinó que n’he patit sempre. És part de la meva natura analitzar i reanalitzar si no estic perdent masses ocasions per fer coses excepcionals.
Aquest concepte s’aplica sovint a la gent que en edat madura s’adona que encara no té parella i que potser més els val cercar-ne una abans de quedar per vestir sants eternament. Llavors els agafa el “Torschusspanik” i tenen por de que se’ls tanqui la porta a la vida de parella per sempre més.
Per acabar avui us vull dur dos conceptes més. El de “verschlimmbessern” que és un verb que consisteix en un prefix negatiu com ver- que apareix en altres verbs com verlieren, perdre, versprechen, equivocar-se parlant, sich verlieben, enamorar-se — com si fos una equivocació o un error- o verstehen que en aquest cas és positiu i vol dir entendre. Aquest prefix ve seguit de l’adjectiu “schlimm” que vol dir dolent. El verb “verschlimmern” vol dir empitjorar. I el verb “verbessern” molt dir millorar. “verschlimmbessern” sembla una paraula contradictòria i ho és perquè designa el procés en què algú intenta millorar quelcom i acaba empitjorant-ho. És el que em va passar a mi fa mesos quan vaig intentar enguixar de nou un bocí de paret que s’havia descrostat. El resultat ha estat un tros enorme de paret amb uns relleus asimètrics completament antiestètics. Ho hauria d’haver deixat com estava.
La darrera paraula plenament germànica d’avui és” Zeitgeist”, que podem traduir com l’esperit de l’època i que significa la manera de pensar i d’entendre el món que caracteritza tota una generació i que es deu a la situació del moment.
I ja que hi som, no sabria dir si hi ha o no un esperit de l’època perquè no és el mateix com pensem aquí a Europa, que a algun indret rural de l’Àsia. I no sé si avui dia el Zeitgeist seria la por que tenim tots pel desastre ecològic que ens arriba sumat a la creença massa estesa que els de baix de tot som massa petits per canviar res. Malauradament jo penso que si tots ens mobilitzéssim podríem forçar els de dalt a actuar de manera més ètica. Soc idealista i no ho puc evitar.

I del porquet de la foto què me’n dieu? La IA l’ha fet especialment simpàtic per utilitzar a paraula porc en cap sentit negatiu per molt que hi estiguem acostumats.

Bona tardor a tots. Us desitjo molts moments de recolliment i bones passejades per la natura que ens ofereix ara en aquesta època de l’any un espectacle de colors suprem!