He fet dues setmanes de pausa de la llengua anglesa i les seves dites i frases fetes. Però l’estiu encara no s’ha acabat i jo encara en tinc unes quantes per fer-vos arribar.
Suposo que ja us haureu reincorporat gairebé tots a la feina de grat o no i amb més o menys mandra. Ens queda encara un bon bocí de setembre per gaudir de la platja els caps de setmana i potser tenim fins i tot un octubre càlid per davant. Jo personalment preferiria que seguissin les pluges i tenir la sensació que el temps encara no està tan destarotat com tenim clar que ho està. M’hauré de conformar amb la meteorologia tal i com ens vingui perquè no la puc canviar. Ara m’he de concentrar en encarar un curs que se’m presenta amb molts canvis, uns deguts a la nova reforma de la FP i d’altres a l’esperit innovador del centre on treballo que cerca contínuament millores que poden o no ser-ho, però que en tot cas eviten que puguem caure en la rutina. Sortosament fa poc un company de feina va dir una cosa molt encertada que m’aniré repetint durant tot el curs quan em desesperi davant de tantíssims canvis: “els pulmons necessiten oxigen, el cor sang i el cervell canvi”.
Bé, pertànyer a les posicions altes d’una empresa o centre educatiu no té sempre només avantatges. Els que imposen els canvis i tenen la paella pel mànec, que com sabeu en anglès és “call the shots” són més susceptibles de crítiques que el “soldat ras”. A més ja se sap allò que “the highest branch is not the safest roost”. Literalment aquest refrany vol dir que la branca més alta no és el joc més segur. Aquí hem d’entendre joc com el lloc on l’aviram va a ajocar-se per la nit. Tot plegat vol dir que les posicions altes són molt insegures perquè tothom les vol i per tant s’ha de lluitar molt per mantenir-les i que no les usurpin altres.
També relacionat amb el tema de la feina hi ha el següent refrany que fa “the longest way round is the shortest way home”. Literalment vol dir que el camí més llarg al voltant és el més curt cap a casa. És a dir que sovint per aconseguir la qualitat desitjada i una feina ben feta hem d’invertir molt de temps i treballar amb detall i no podem intentar fer-ho de qualsevol manera. Així arribarem allà on volem amb un bon resultat. Aquest refrany és similar al castellà “vísteme despacio que tengo prisa”. Tot el que fem ràpidament ens costarà a la llarga un esforç extra. Que la meva conversa giri al voltant de la feina és lògic. Penseu que amb el curs sense començar encara tinc la sensació de no estar plenament incorporada de nou i per tant el treball és un pensament recurrent en la meva ment.
Els canvis no obstant serviran per activar de nou les meves neurones perquè haver de replantejar tota la feina feta sempre és un repte. I l’he aprofitat per fer un pensament i canviar unes quantes coses de la metodologia i avaluació de les meves classes ja que com diuen els anglesos “there is no time like the present” no hi ha temps com el present. Amb això volen transmetre la idea que el millor moment per fer coses és ara i que per tant no hem de deixar-les per més endavant. També en diuen una altra amb un significat molt similar. És la de “time and tide wait for no man”, que el temps i la marea no esperen cap home. El que ens recorden amb aquesta dita és que el que volem fer, ho hem de fer ara que ja sabeu que el demà no existeix encara i només tenim el present.
Ara us porto una dita que s’assembla a una altra que coneixem. És la de “the road to hell is paved with good intentions”, el camí a l’infern està ple de bones intencions. Jo havia sentit a dir a la mare sovint allò de que “de bones intencions l’infern n’és ple”. Els anglesos ho diuen en el sentit de que de vegades allò que s’havia fet amb bona intenció ha acabat tenint un resultat nefast. I ja em disculpareu si torno al tema de la nova FP però és que per molt bones intencions que tinguessin els que van fer la reforma, sense les infraestructures per portar-la a terme com Déu mana, el resultat serà probablement un empitjorament significatiu dels coneixements i la formació de l’alumnat.
No obstant, com que no hi puc fer res intentaré aguditzar el meu enginy per fer les classes més profitoses per l’alumnat. Posats a innovar, també innovaré i ja avaluaré els resultats després d’haver implementat els canvis. Per aquestes situacions els anglesos també tenen una dita molt castissa. És la de “the proof of the pudding is in the eating”, el resultat del flam és quan es menja. Cal experimentar les coses per veure si realment funcionen.
En aquest cas de la reforma no cal queixar-me perquè jo sola no arreglo res. Hauríem d’haver sortit tots els docents a fer vaga quan van començar a parlar-ne. Però com que aquí no som país de protestes, doncs res, ens mengem la reforma amb patates i avall. Jo personalment soc de les que es queixa si crec que la situació pot canviar i de fet està demostrat allò que els catalans i castellans expressem amb el “quin no plora no mama” i que els anglesos, un pèl més tècnics, expressen amb el seu “the squeaky wheel gets the grease” la roda que grinyola és aquella a la que s’hi posa el greix.
La darrera dita d’avui té moltes cosines germanes de les quals ja us en he dit unes quantes. És la de “the tongue is but three inches long, yet it can kill a man six feet tall”. La llengua només té tres polsades però pot matar a un home de sis peus d’alçada. És a dir que un mal llenguatge i unes males paraules poden provocar una ferida irreversible o oscar una relació per sempre més.
Per avui ja en tenim prou. Espero que gaudiu de la resta de la setmana en bona companyia com sempre i que gaudiu al màxim del que ens queda d’estiu.