Com ja vaig anunciar la setmana passada, aquesta setmana toca acabar d’escriure les meves impressions del meu primer viatge a Menorca. Seguiré la narració d’avui amb el que va ser una passejada durant la primera tarda de visita a l’illa. Heu de saber que allà, el que nosaltres anomenem camí de ronda a la Costa Brava per exemple, a Menorca s’anomena camí de cavalls. El que vaig fer jo permetia una vista meravellosa de la Platja de Son Bou que queda molt prop de Alaior, que per cert cap illenc anomena així sinó senzillament Aló. El segon dia vaig poder visitar Benibèquer vell, un complex turístic pertanyent a Sant Lluís i que va ser construït com un poblat tradicional de pescadors. Va ser pensat i dissenyat pels arquitectes Antoni Sintes Mercadal i Francesc Joan Barba Corsini i es va construir entre 1964 i 1968. Avui dia comprar qualsevol caseta en aquest complex és impossible de car com ha esdevingut. A l’entrada de la població hi ha un parell de botigues amb records i materials per anar a la platja i també uns pocs restaurants. En un d’ells ens vam asseure amb el meu amic a fer un cafè i la sorpresa va ser meva quan me’l va servir un dels que havia estat un antic alumne meu de màrqueting que repetirà amb nosaltres ara per fer el cicle d’AFI.
Us recomano que aneu a Benibèquer vell perquè es de fàcil recórrer però està ple de racons deliciosos i us farà pensar en com invertiríeu els diners si us toqués la grossa de Nadal.
No vaig tenir gaire temps per visitar Maó que és l’actual capital però vam tenir l’oportunitat de visitar el centre de Ciutadella. Sens dubte es veu que temps enrere era la capital de Menorca perquè els edificis i els carrers senyorials recorden el seu passat esplendorós. Tot el centre de Ciutadella és bonic i arreglat.
Si voleu contemplar l’illa des d’un punt enlairat us recomano el santuari de la Verge del Toro. Aquest santuari es troba a Mercadal i en un cim de 358 metres d’alçada, d’aquí les vistes que s’hi poden gaudir. És un indret important pels menorquins perquè se’l considera el centre espiritual de Menorca ja que la mare de Déu del Toro és la patrona de l’illa. Es diu que el sobrenom de la verge li prové de la llegenda que un brau va aixecar una pedra o una roca i sota s’hi va trobar la figura de la verge.
Abans de començar amb els personatges històrics us esmentaré només ràpidament dues platges a les que vaig anar: la de son Bou i la de S’Arenal d’en Castell. Certament la meva experiència en nedar en aigües menorquines va ser molt diferent a la que tenia de jove a la costa Brava i no s’assembla en res a la que tinc a la meva platja del Bogatell, que és un bocí de tranquil·litat a tocar de mà. La sorra de les dues platges és fina i caminar fins l’aigua es un descans pels peus. El mar és net i podeu nedar entre els peixos descarats que no s’amaguen dels banyistes. La veritat és que no hauria volgut marxar de cap de les dues platges. Però de platges i cales Menorca en té moltes més que ben segur val la pena anar explorant poc a poc.
Passo ara a les figures històriques, el germà d’Halmílcar Barca, Magó Barca va anar a les Balears el 205 a.C per reclutar foners pels seus exercits i d’ell encara tenim el record amb el nom de la ciutat de Maó.
També fortament vinculat a Menorca tenim la figura d’Alfons III el Franc que va ser rei d’Aragó, de València i de Mallorca i compte de Barcelona. Ell va preparar l’expedició per conquerir l’illa de Menorca a Abú-Umar ibn Saïd. L’expedició va arribar al port el 5 de gener del 1287 però les tropes cristianes no van desembarcar fins el 17 de gener que es considera el dia de Menorca. Després de la conquesta de l’illa per part de la Corona Aragonesa, Abú-Umar ibn Saïd es va retirar a la fortalesa de Santa Àgueda al centre de l’illa. El dia 22 de gener les tropes del rei Alfons ja són a Medina Menorca, més tard anomenada Ciutadella i es dona per acabada la reconquesta.
El Mariscal Louis François Armand de Vignerot de Vignerot du Plessis també duc de Fronsac i de Richelieu era el nebot del cardenal Richelieu. Quan tenia 60 anys el rei Lluís XV li va encarregar la conquesta de Menorca per França. Va ser ell que va donar a conèixer la salsa maionesa a París i al món. Curiosament no sé per quin motiu s’anomena Maionesa si el nom prové de Maó. Ho hauré d’investigar quan pugui…
També és força simpàtica la història del duc de Malborough nascut a Devonshire el 1650. Va ser un militar i polític anglès que va destacar com a general en la Guerra de Successió Espanyola. No sé si recordeu la cançoneta “Mambrú se fue a la guerra, qué dolor qué dolor qué pena…” però la cançó evoca aquest personatge. Però com que llavors ningú sabia pronunciar gaire bé Malborough, al pobre home el van rebatejar com a Mambrú. Era predecessor directe de Winston Churchill i va donar el nom a la Costa Sud de la Cala de sant Esteve.
I sens dubte la medicina moderna no seria el que és si Mateu Orfila no hagués nascut el 1787 a Maó. Va néixer en una família de comerciants rics i va estudiar medicina a París. Va organitzar cursos de química i ciències naturals que el van fer famós. Però la seva gran contribució va ser el seu “Traité des Poisons” el tractat dels verins que ha fet que se’l consideri pare de la toxicologia moderna. En el seu record l’hospital general Mateu Orfila porta du el seu nom.
I fins aquí la meva profitosa incursió a Menorca. Però jo faré com els àrabs el 710. Agafaré forces i hi tornaré carregada d’una càmera amb millor objectiu i més capacitat d’emmagatzemar informació per tornar a gaudir de la bellesa natural i de la història de les illes.
En una de les fotos de l’entrada d’avui hi podreu veure la Cala i en Bini. Els dos peluts del meu amic que em van fer la meva estada a l’illa encara molt més agradívola.
Per si heu retornat a la feina de manera escalada us desitjo una bona setmana i un bon mes de setembre. Que ja sé que sempre es diu allò que el treball dignifica a l’home però jo m’he sentit més que digna aquestes vacances llegint, escrivint i digerint història. Ara em toca fer servir les neurones per didactitzar resultats d’aprenentatge d’assignatures noves com Gestió Administrativa del Comerç Internacional. I no hi patiu que la nova reforma de la FP de ben segur serà motiu encara d’una entrada més al meu blog.