Després d’una interrupció de dues setmanes continuo avui amb els refranys anglesos perquè com ja us vaig dir m’he entestat a que ens sapigueu uns quants abans que s’acabi l’estiu. De fet per a mi l’estiu s’acaba realment el 31 d’agost quan les meves vacances arriben a la seva fi. La resta d’estiu, tot i gaudir de la platja, ja no és el mateix perquè em manca el més important de tot: la llibertat. Llàstima no haver nascut rica per poder treballar menys i dedicar més temps a les meves passions: els idiomes, la història, els animals, la música i l’esport. Però no he tingut la sort i he de seguir hipotecant el meu temps i anant a treballar molts anys encara. No obstant, suposo que realment no soc la única persona que se sent així just a punt de començar la feina. Ja sabeu el que diuen els veïns ibèrics oi? “mal de muchos, consuelo de tontos”, doncs això en anglès vindria a ser “grieve divided is made lighter”. El refrany anglès més aviat vol dir que quan parlem o compartim les penes, la càrrega se’ns fa menys feixuga i ens sentim alleujats. Així doncs jo mentre us explico com em sento sabent que se m’acaben les vacances, només pel fet d’explicar-ho ja tinc la sensació que el mal és menor.
Ara en ve un altre que no té un equivalent que em vingui ara ràpidament al cap. És el de “fools rush in where angels fear to tread”. Literalment ho podríem traduir com els bojos es fiquen ràpidament allà on els àngels tenen por d’entrar. El que vol dir és que sovint la gent amb poca experiència o senderi es posa en històries en les que la gent més entenimentada no gosaria posar-s’hi.
Una altra dita que m’agrada perquè és molt certa és la de “good bargains empty the purse” que les bones ofertes, és a dir les gangues ens buiden les butxaques. I és ben cert. Com que considerem que el que se’ns ofereix està bé de preu, no resistim la temptació i comprem fins i tot quan no ho necessitaríem de veritat. Ens sentim molt atrets en general per la idea d’aconseguir coses molt bé de preu i finalment podem acabar gastant el que no ens cal. Això passa molt durant les rebaixes i també durant el famós “Black Friday” que ara moltes cadenes prolonguen durant tota una setmana. Amb ofertes sovint enganyoses la gent arriba a casa carregada de paquets i amb la targeta bancària seriosament alleujada.
Per aquells que de tant en tant els ha sortit quelcom malament tenim la dita de “it’s better to lose the battle and win the war”, és millor perdre una batalla i guanyar la guerra. Aquest refrany ens recorda que hem d’acceptar les derrotes i que sobre tot ens poden servir per a reflexionar sobre el que ha anat malament i aprendre. D’aquesta manera finalment acabarem guanyant en les ocasions importants.
La de “it’s never too late to mend”, mai no és tard per arreglar les coses no és gens metafòrica i senzillament recorda que per molt tard que sigui, sempre és millor perdonar i fer les paus que quedar-se malament. A mi particularment em costa molt està disgustada amb la gent però també he après que hi ha persones de les que ens hem d’allunyar perquè no se saben comportar degudament. Hi ha determinats individus als que se’ls ha de deixar clar que un o una té límits i quan ja n’hem tingut prou, doncs ja n’hem tingut prou. Tampoc és obligatori perdonar sempre si això vol dir haver de tornar a arriscar-se a que ens facin mal de nou.
Pels líders o aquells que ho volen ser m’agrada especialment la dita “it’s part of a good shepherd to shear his flock, not skin it”, és part d’un bon pastor saber esquilar el ramat però no treure-li la pell. Molt adient això pels patrons i les patrones que ens han de fer treballar però sense acabar esgotant-nos. Jo particularment tinc molta experiència amb això de com ens esquilen a la feina. Ens van augmentant el volum de treball, ens van demanant més hores, més cursos, més compromís, ens inclouen en grups de WhatsApp amb els alumnes sense demanar-nos permís i a sobre sembla, si més no on treballo jo, que el temps lliure també els hi he de dedicar a ells. Sort que soc molt rebel i és difícil fer-me creure que pertanyo en cos i ànima a cap entitat…
Quan dues persones han tingut una disputa hem d’entendre que mai la culpa serà única i exclusivament d’una de les parts. Els anglesos diuen llavors “it takes two to tango” és a dir que es necessiten dues persones per ballar el tango.
I no sé si recordeu allò de “paraula i pedra solta no tenen volta”? però per recordar el poder de les nostres paraules o del nostre discurs tenim la dita “kind words will unlock iron doors” que els mots amables obriran portes de ferro. I és exactament així, si es parla bé i a més es demostra educació, segur que tindrem moltes portes obertes. I de la mateixa manera parlar malament ens les tancarà. Això ho repeteixo molt sovint als meus alumnes esperant que ho entenguin i es comportin corresponentment.
Per acabar el darrer post del magnífic mes d’agost tenim el refrany “least said, soonest mended” que literalment seria “com a menys dius, menys has d’arreglar”. Els castellans diuen allò tan simpàtic de “en boca cerrada no entran moscas”. És molt visual. Nosaltres en aquest cas som un pèl més ensopits i només podem dir allò de “callat estàs més guapo” o “callat fas més profit” que no sé ben bé si pertanyen al nostre refranyer però que en qualsevol cas he sentit a dir diverses vegades.
Bona setmana a tots. No us vull recordar que s’acaba el meravellós i màgic agost però em cal fer-ho per desitjar-vos un agradable retorn a la feina i molta, molta energia.

La imatge d’avui torna a ser generada a través de la IA.