El vaixell segur al port i altres refranys anglesos III.

Encara no m’he cansat dels proverbis en anglès i ja us avanço que no tinc clar què hi haurà al blog de la setmana vinent però el dijous primer d’agost o el vuit d’agost segur que torna a haver-hi un post sobre la llengua anglesa.
Pels qui seguiu el blog sabreu que alterno algunes dites que són iguals a les nostres amb les que són més genuïnes de la parla anglesa. Les dites i els refranys sempre m’han agradat perquè són sentències que en poques paraules resumeixen experiències i saviesa universals. Per això és tan interessant conèixer-les.
Començo avui amb una que té dues parentes en català que són “tal faràs, tal trobaràs” o “qui sembra, recull”. En anglès és “as you sow, so shall you reap”, tal i com plantes, recolliràs. M’agrada l’ús del modal “shall” que sona molt formal perquè és molt antic. S’empra pels manaments “ Thou shall not kill” i atorga intensitat al mandat. Evidentment aquest modal té altres usos com el d’oferiment “shall we dance?”, ballem? o per expressar possibilitat “I shall go shopping tomorrow”. Però en aquesta dita té el significat de predicció.
Ara ja dono pas a les que potser no coneixeu. Començo amb una dita per a cautelosos “An ounce of protection is worth a pound of cure” és a dir que una unça de protecció val una lliura de cura. Per si desconeixeu les mesures, una unça és 0,0333 kg i una lliura uns 0,4 kg. És a dir que posant una mica d’esforç en la protecció ens estalviem un gran esforç en la cura. Els castellans dirien allò de “más vale prevenir que curar”. Tanmateix a mi m’agrada quantificar què val cada cosa com fan els anglesos.
Una mica en contra de la direcció i el pensament d’aquesta dita tenim la següent: “a ship in the harbor is safe, but that’s not what a ship is for”, és a dir que un vaixell al port està segur però no és pel que està fet. La idea aquí és que s’està molt bé a la zona de confort i seguretat però els humans hem d’arriscar-nos una mica i embrancar-nos en aventures noves per tal de fer exactament allò que hem de fer i que és evolucionar.
La següent també m’agrada tot i que quan la vaig sentir per primera vegada, fins i tot en context, no la vaig acabar d’entendre. És la de “a rolling stone gathers no moss”, una pedra que roda no agafa molsa. Costa d’entendre si la molsa ha de tenir un sentit positiu o negatiu. Perquè es podria entendre de dues maneres diferents. Doncs resulta que en aquesta dita és positiva perquè el que denota és que la persona que canvia contínuament de feina o de relacions, no aconseguirà tenir ni cap feina ni cap relació en profunditat i això el o la pot deixar poc satisfet o satisfeta. No sé si dir-vos que hi estic d’acord o no. La veritat és que jo tendeixo a voler sempre conservar les amistats. És difícil de vegades fer-ne de noves perquè per tal que les persones s’entenguin no cal que siguin igual ni pensin igual però s’han de complementar. I una no pot exigir de l’altra que canviï la seva manera de ser per adaptar-se a l’amistat i de vegades és el que les amistats noves, o els aspirants a amistats noves volen aconseguir, que canviem i ens adaptem a ells. I si parlem de feina avui dia, qui la manté durant anys? Jo porto 14 anys a la mateixa escola però conec poca gent de la meva generació que hagi estat més d’una dècada en una sola empresa. Ho considero una sort i un privilegi de moment. És a dir que potser sí que soc una pedra que agafa molsa.
Pel que fa a les amistats els anglesos diuen sàviament: “be slow in choosing, but slower in changing”, que has de ser lent escollint les amistats, és a dir que no podem triar amb rapidesa perquè cal temps per conèixer la gent, però que encara hem de ser més lents per canviar-les, és a dir que ens hem de rumiar molt engegar aquells que són amics de debò. És una de les dites més encertades que conec en llengua anglesa i no en sé cap en català o castellà que tingui el mateix sentit. No es refereix pas només a amistats, es pot referir a coses també o feines per exemple.
Si parlem del caràcter d’una persona els anglesos diuen “a tree is known by its fruit” és a dir que un arbre és conegut pels fruits que produeix i que la gent ens donem a conèixer a través del nostre comportament i caràcter.
Una altra gran veritat és el probervi “ask no questions and hear no lies”, és a dir no preguntis i no escoltaràs mentides. Es refereix al fet de que no hem de ser inquisitius i no hem de preguntar allò que creiem que els altres no volen que els demanem perquè fent-ho donem peu a que ens menteixin. A mi personalment no m’agrada gaire que em facin preguntes personals i per tant entenc la dita tot i que en comptes de mentir el que faig és dir a l’altra persona amb educació que no em sento còmoda responent a les preguntes.
Tornant una mica al tema del caràcter el proverbi anglès “beauty is only skin deep” la bellesa és només tan profunda com la pell significa que l’autèntica bellesa de les persones resideix en les seves qualitats interiors i no en l’aparença física.
I per aquelles ocasions en què ens han fet un favor, hem hagut de menester ajut o bé ens han deixat o regalat quelcom en anglès es diu “Beggars can’t be choosers” els pidolaires no poden ser electors, és a dir no poden escollir.
Per gent com jo que pensa que un dels secrets de l’èxit a la vida és intentar escollir el camí més planer, l’anglès té la dita “ Cross the stream where it is shallowest”, creua el corrent on és més superficial, és a dir fes-te les coses el més fàcil possible. També opino que en la descomplicació hi ha un guany. Guanyem temps que podem invertir en fer altres coses positives que som capaços de fer només perquè no ens hem embolicat en qüestions enrevessades. Sempre he cregut que les fórmules senzilles són les que millor funcionen.
La darrera dita d’avui té una arrel històrica. És la de “don’t carry coals to Newcastle” no portis carbó a Newcastle. Tradicionalment aquesta ciutat tenia unes importants mines de carbó, per tant portar carbó a Newcastle era fer quelcom completament innecessari. I l’equivalent d’aquesta dita en alemany ja us la vaig portar fa unes setmanes. La recordeu? És la de “Eulen nach Athen tragen”, portar òlibes a Atenes perquè com ja vaig explicar en el seu dia, Atenes en el passat estava plena de representacions d’aquestes aus.
Aprofito l’ocasió per desitjar-vos bones vacances si esteu a punt de començar-les. Gaudiu-ne molt que no tenen preu.

La imatge d’avui l’he feta també amb la IA.

Deixa un comentari