El lleopard que no canvia les taques i altres proverbis anglesos II.

Segueixo avui amb el tema dels proverbis i les dites angleses que ens porten una tona de saber del bo acumulat i traspassat de generació en generació. Com és usual en mi, barrejaré expressions que recordaran alguna de les nostres amb aquelles que ens són menys properes. Començo amb una que no em caldrà aclarir gaire perquè és molt i molt clara, és la de “a leopard doesn’t change its spots” que es refereix al fet que una persona no pot canviar la seva naturalesa o el seu caràcter. Per molt que vulguem pensar que algú canvia aquells hàbits que no ens agraden, serà impossible que canviï. Tan sols podem alterar comportaments concrets però aquells que reflecteixen el nostre caràcter són inherents a nosaltres i no els podem modificar. L’equivalent alemany d’aquest proverbi ja us el vaig fer arribar en una ocasió. Era el de “die Katze lässt das mausen nicht”, que el gat no deixarà de perseguir ratolins. Els nostres veïns ibèrics diuen allò de “la cabra tira al monte”.
El segon proverbi d’avui és aquell que ens fa oblidar les penes i amargors del camí recorregut i ens fa concentrar-nos en el final “all is well that ends well” traduït equival a tot el que acaba bé, està bé. La castellana és “bien está lo que bien acaba”. Aquesta també la tenim en alemany però com que ells són tan sintètics l’han retallada amb un “ Ende gut, alles gut”. Aquest proverbi em sembla correcte perquè la ment humana és molt selectiva i volem recordar només allò més positiu i passar full a tot el que ha estat negatiu.
Un altre refrany que m’agrada i que també s’ha de tenir molt en compte per no acabar treballant per cinc és el de “all lay loads on a willing horse”, és a dir que tothom carrega munts al cavall disposat. S’aproxima força al nostre “mentre hi hagi rucs, n’hi haurà que vagin a cavall”. És ben cert que hem d’anar posant límits perquè altrament sempre n’hi ha que s’aprofiten i podem acabar desbordats de tasques.
La que també us sonarà és la de “all that glitters is not gold” que en alemany i en espanyol són clavades “es ist nicht alles Gold, was glänzt” i “no es oro todo lo que reluce”. En català també el tenim “no és or tot allò que lluu” que no vol dir res més que el fet que no ens podem refiar de les aparences perquè ens enganyen.
La darrera similiar a les nostres és la de “among the blind, one-eyed man is king” que és allò que “en casa del ciego el tuerto és el rey”. Fixeu-vos que la dita en anglès només diu “entre els cecs, el tort és el rei. La castellana diu “a casa del cec” i la nostra catalana fa “en terra de cecs, el borni és rei”. La versió alemanya com ja ens podem imaginar és més propera a l’anglesa “unter den Blinden ist der Einäugige König”. Tot això el que vol dir és que entre tota la mediocritat, s’escull aquell que no ho és tant nefast.
Ara una que ja vaig esmentar probablement en el seu dia i que ens recorda les propietats de la poma “an apple a day keeps the doctor away”, una poma al dia manté el metge allunyat. Aquest refrany ha estat traduït de l’anglès al castellà i es fa rimar dient “una manzana al día mantiene al doctor en la lejanía”. Els alemanys fan servir el proverbi en anglès directament perquè és molt conegut.
Passo ara a aquells refranys anglesos menys coneguts. En era del lideratge em sembla molt escaient el proverbi “an army of sheep led by a lion would defeat an army of lions led by a sheep”, un exercit d’ovelles guiades per un lleó, derrotaria un exercit de lleons guiat per una ovella. Quan Keir Strammer va aconseguir la victòria aclaparadora a les eleccions parlamentàries a Anglaterra, els seus detractors van sortir immediatament a dir que no tenia prou carisma per portar el país. Avui dia el carisma i el lideratge s’equiparen, però des del meu punt de vista no són del tot iguals. Ara ja fa temps que sembla que els líders han de tenir veus greus, ser molt segurs de si mateixos fins al punt de semblar arrogants i a més han de tenir-s’ho molt cregut per convèncer. Però jo sempre a líders com Ghandi o Mújica que van saber liderar i canviar el rumb dels seus països des de la modèstia. No obstant sembla que soc una de les poques que pensa que no cal ser un lleó per arribar a ser un líder potent.
Amb el següent proverbi hi estic molt d’acord, és aquell que diu “an hour in the morning is worth two in the evening” és a dir que una hora al matí té el mateix valor que dues del vespre. Es refereix al fet de que pel matí com que hem dormit i estem descansats, rendim molt més que al vespre. A mi em passa que jo a partir de les sis de la tarda ja no soc vàlida per res. Em toca fer classes per la tarda però el meu rendiment no és igual i sort que l’alumnat també ha fet pràctiques pel matí i estan igual de cansats que jo. Per tant la meva energia limitada passa un pèl més desapercebuda.
El següent proverbi m’agrada molt és el de “empty vessels make the most sound”, els vaixells buits són els que fan més soroll. El que vol dir és que la gent que sovint té coneixements superficials és la que xerra més o la que farda més de coneixements. En castellà tenim allò de que “la ignorancia es atrevida” .
La darrera dita d’avui també em sembla una veritat com un temple “an idle brain is devil’s workhop” que vol dir literalment que una ment desocupada és el taller del dimoni. Significa que no és bo tenir la ment ociosa perquè llavors ens venen mals pensaments i males idees.
Jo en tot cas em mantindré enormement ocupada durant aquestes vacances per evitar qualsevol mal.

Les fotos d’aquest simpàtic i preciós lleopard a qui anomeno a partir d’ara Jamie són altre cop generades amb la IA.

Bona setmana a tots!

Deixa un comentari