Canvio aquesta setmana de tema i torno als idiomes i més concretament a l’anglès i als seus refranys. Fins ara he escrit infinitats de posts sobre locucions en aquesta llengua però de dites i refranys no n’he dit gaire. Toca avui. Com sempre n’hi haurà que seran semblants —o com dirien a Castelló paregudes— a les nostres i seran fàcils de recordar i d’altres se’ns faran estranyes.
Començo amb les que tenen cosines germanes en català o castellà. La primera és la de “a bird in the hand is worth two in the bush” . Literalment seria “Val més un ocell a la mà que dos a l’arbust”, és allò que els castellans en diuen “más vale pájaro en mano que ciento volando”. És a dir que més val estar content amb allò que pot ser nostre fàcilment que arriscar-nos a aconseguir quelcom altr,e encara que primer sembli que el rendiment serà major. L’altre que també ens sona és la de “A cat has nine lives”. Nosaltres evidentment diem que en té set de vides un gat però es veu que els anglesos encara els veuen més capaços de sobreviure adversitats. Aquesta dita la fan servir també aplicada a persones que sempre se’n surten prou bé a la vida, per a les que no ens cal amoïnar-nos gaire.
M’agrada especialment la de “a bad workman always blames his tools” és a dir un mal treballador sempre dona la culpa a les eines. Això el que vol dir és que els mal treballadors mai de la vida acceptaran que el seu rendiment és baix a causa de la seva feina deficient i diran per tant que no l’han poguda fer millor per manca d’instrumental adequat. És molt certa. Com també és molt cert allò de que “absence makes the heart grow fonder” que l’absència fa que el cor es torni més afectuós. El que transmet aquest tros de saviesa és que no apreciem tant allò que veiem sovint i que quan ja no tenim proper algú és quan ens adonem que el trobem a faltar. Jo no podria estar-hi més d’acord. Per això mateix ja fa anys que no vull viure en parella i penso que es manté la flama de l’amor molt més viva quan no veiem a la persona massa sovint. S’ha de tenir temps a enyorar-la.
Ara una dita que sembla força oposada a la de l’ocell a la mà i els dos a l’arbust. És la de “a diamond with a flaw is better than a common stone that is perfect”, és a dir que un diamant amb imperfecció és millor que una pedra perfecta. Aquí hem d’entendre diamant com a oportunitat que ens arriba amb algun grau de dificultat i en canvi la pedra perfecta és una oportunitat bastant usual que sembla perfecta.
Una altra veritat com un temple és la dita “a fool and his money are easily parted” que a un beneit de seguida se’l separa dels seus diners, és a dir que els perd ràpidament perquè o no sap administrar-los o bé l’enreden. I seguint amb el tema dels diners m’abelleix especialment la de “a happy heart is better than a full purse”, un cor feliç és millor que un moneder ple, que no és res més que allò de que els diners no fan la felicitat (però certament ajuden). Personalment penso que si uns mínims estan garantits, tenir diners a cabassos no ens fa més feliços. Ara bé, si no en tenim prou i contínuament hem de lluitar per a la nostra supervivència, és més que obvi que no és fàcil ser feliç. A no ser que a la vida t’hagi anat bé amb la salut, els amics i l’amor. Llavors potser també pots ser feliç sense diners.
I com que a tots ens agrada que ens escoltin però després escoltar se’ns fa difícil diem allò de “a good listener is a silent flatterer” un bon escoltador és un afalagador silenciós. Qui t’escolta t’està afalagant i és molt cert perquè no hi ha gaire gent disposada a escoltar.
El següent proverbi és molt modern i es pot aplicar molt sovint. Fa així “after a victory, tighten your helmet chord”, que és després d’una victòria ajusta la cinta del casc. El que significa és que després d’una victòria no ens podem adormir i ens hem de preparar per la següent batalla o partit. El que va ser entrenador del Bayern, en Giovanni Trapattoni, va dir una vegada després d’un partit “nach dem Spiel, ist vor dem Spiel” és a dir després del partit és abans del partit, que equival al mateix, serveix per recordar a la gent que no ens podem adormir i quedar-nos només amb la victòria perquè s’ha de seguir treballant.
Trapattoni va ser un entrenador entranyable per aquell equip i també per tot Alemanya malgrat que la premsa sovint feia comentaris inadequats sobre els seus errors lingüístics que s’incrementaven quan estava enfadat amb els seus jugadors. Va ser molt famosa la seva frase “Spieler sind wie Flaschen leer” gramàticament incorrecta però que es feia entendre “els jugadors són buides ampolles”.
Vull però deixar el món del futbol pels experts i concentrar-me en més proverbis. El que ens recorda el mal que poden fer les paraules és “a goose quill is more dangerous than a lion’s claw”, la pua d’una oca és més perillosa que l’urpa d’un lleó. Aquí hem d’entendre pua com al final de la ploma d’una oca que acabava en punxa i durant molt temps es va fer servir per sucar-la en tinta i escriure. Les paraules desconsiderades són molt més perilloses i corrosives i poden fer més mal que la ferida d’un lleó o un atac físic. En català tenim aquella bonica expressió que pel seu significat ens ho recorda “paraula i pedra solta, no tenen volta”.
La següent té a veure amb conflictes i diners “a lean agreement is better than a fat lawsuit”, un acord magre és millor que un plet gras. Penso que és fàcilment interpretable: és millor conformar-se amb menys i estalviar-se judicis i diners en advocats en causes que poden no guanyar-se que no pas entrar en plets que triguen temps en resoldre’s i costen diners només per intentar treure’n un benefici més gran.
I el darrer proverbi d’avui és “a journey of thousand miles begins with a simple step”, un viatge de mil milles comença amb un simple pas. És a dir que tots els nostres grans projectes i les nostres fites o viatges, comencen amb petits gestos o amb petites passes o canvis. Aquesta darrera dita m’agrada molt perquè sovint volem arribar molt lluny però ens ofusquem sense veure per on podem començar i qualsevol passa en la direcció que volem prendre ja és un inici. El problema és que molta gent es queda en els projectes i no va més enllà.
Us deixo avui amb una imatge del Safrà i el Sugus que espero que tinguin nou vides com en anglès perquè m’endolceixen la meva rutina d’una manera que no m’hagués pogut imaginar mai.