El científic Buckmister Fuller nascut el 1895 va dir que si es pren com a base el coneixement generat fins l’any 1 DC, els humans van necessitar mil cinc-cents anys per duplicar-lo, la següent duplicació del coneixement va trigar només 250 anys i el 1900 la humanitat ja havia reunit vuit vegades més coneixement que l’any 1. El 1945 el coneixement total es duplicava cada 25 anys. L’empresa IBM va assegurar que amb internet arribarem a dues vegades més coneixement cada 12 hores. Això ja és una realitat. Com també ho és que cap ésser humà pot abastar tantíssima informació ni tampoc comprendre-la i per això ara serà essencial aprendre a destriar allò que ens cal de tota la muntada d’informació que posseïm. Podem comprendre només una part ínfima de tot el saber i com més coneixement hi ha, més petit és el percentatge de coneixement que adquirim respecte el total. Per aquest motiu d’ara endavant serà imprescindible que s’estableixin uns mínims del que cal saber. A partir d’un determinat moment cada persona haurà de seguir adquirint coneixement mitjançant les eines que destrien la informació. Per això serà imprescindible aprendre a discernir el que és cert i que no i a contrastar informació. Això que sembla tan obvi té implicacions en tots els camps i de manera absolutament immediata canviarà l’educació radicalment i de fet ja l’està canviant. Hi ha tantíssims coneixements factuals que hem d’entendre com fer-los servir quan ens calguin. I sobre tot als docents haurem de canviar les tasques i activitats d’aprenentatge i el sistema d’avaluació.
La qüestió és que els humans podem comprendre els canvis i podem comprendre com adquirir nous coneixements però avancem tant que es farà difícil poder realment capir-ho tot.
En aquest context s’ha d’interpretar la IA com a eina que ens facilitarà el dia a dia. Com ja he mencionat abans, no és possible abastar ni una part ínfima del coneixement humà. Si llegim un article científic i no som científics ens costarà seguir-lo perquè ens perdrem en una pila de tecnicismes que ens són estranys i desconeguts. Si intentem esbrinar el significat d’aquests podem cercar a internet i ens perdrem en una muntada de documents per entendre quatre conceptes als que no estem acostumats. En aquests casos, si som curiosos i volem posar el nas en universos que no són els nostres quotidians, podrem demanar ajut al xat gpt per exemple i demanar-li que ens expliqui els conceptes i ens els simplifiqui. Si una cosa sap fer aquest giny és resumir i sintetitzar i fins i tot rebaixar el nivell de complexitat de segons quina explicació. La millor definició per al xat gpt que he ensopegat fins ara és la del científic, professor i investigador català Carles Sierra. Ell l’ha arribat a anomenar “calculadora de la llengua”. I la denominació em sembla molt encertada. El xat no pensa però fa operacions per trobar resultats en paraules que nosaltres trigaríem massa a fer.
Òbviament això ens ha de deixar tranquils. De la mateixa manera que l’àbac i posteriorment la calculadora no van fer desaparèixer les matemàtiques, el xat gpt no farà desaparèixer el llenguatge. Ans al contrari. Per tal d’obtenir el resultat esperat del xat, cal donar-li les instruccions precises a través del que s’anomena “prompt” i com més acurat sigui el nostre prompt més acurat serà el resultat a les peticions que fem al xat. Les imatges que us mostro avui al blog són les que he emprat per resoldre una de les tasques del curs de IA que estic fent en aquests moments. L’exercici consistia en agafar una fotografia nostra —la meva és la dels dos arbres que porta la marca de Huawei— i l’altra és la que m’ha generat la IA a través de les especificacions que li he donat. No us penseu que amb un prompt n’he tingut prou per generar-la i a més ja veieu que a la fotografia original hi ha dos arbres i a la generada amb Leonardo només un. Tinc diverses imatges generades i he provat el generador d’imatges copilot i Leonardo. El primer m’ha creat quelcom més similar a un dibuix que a una fotografia. El segon m’ha creat unes quantes imatges molt realistes però la IA semblava no entendre que volia arbres sense fulles a les seves copes. He hagut d’anar canviant el prompt per tal de que Leonardo finalment em generi quelcom similar al que cercava. Escriure prompts de qualitat no és una tasca fàcil i de fet ja ha sorgit una professió nova que es dedica precisament a això, a generar prompts de qualitat. L’exercici em va semblar fascinant i vaig arribar a la conclusió que si jo tingués alguna dot artística i sàpigues dibuixar i pintar, certament m’hagués estat molt més fàcil pintar el que tenia en ment a partir del que veia que no pas aconseguir que la IA ho generés a partir de les meves explicacions. Us ho creieu o no, escriure un prompt fomenta la creativitat i el llenguatge perquè per aconseguir el resultat desitjat cal considerar aspectes que tenen a veure amb la capacitat d’inventar, sintetitzar i definir.
I torno ara en aquells aspectes que ens han de tranquil·litzar sobre la IA. Aquesta no és capaç de raonar de manera lògica i encara no se’n surt prou bé en aquest camp. En un article a lebigdata.fr es fa palèsa través d’una prova molt simple de raonament lògic que la IA encara no pot pensar com un humà. La pregunta molt simple es va anomenar “Alícia al país de les meravelles” escurçat en anglès com AIW. La pregunta era senzilla “ Si Alícia té X germans i Y germanes, quantes germanes té el germà de l’Alícia?” Doncs el problema està en què la IA no té Alícia en compte com a germana del seu germà i no encerta el nombre correcte. Per fer el test es van comprovar diverses IAs creades per empreses diferents, el xat gpt, Gemini, i Claude 3 Opus per exemple. La pregunta es va modificar sempre lleugerament. A aquesta darrera IA se li va fer la pregunta: “l’Alícia té quatre germanes i un germà. Quantes germanes té el germà de l’Alícia?” la IA va respondre que quatre en comptes de cinc. El raonament encara no l’ha après i per tant això fa que haguem d’utilitzar eines com el xat revisant i contrastant sempre les seves respostes.
En el camp de l’ensenyament ja vaig deixar clar en el seu moment que la IA ens pot ajudar a crear material i adaptar-lo al nostre alumant. En aquest sentit és positiu. No obstant això moltes de les tasques que demanàvem que fessin els alumnes, les podia fer el xat gpt o Gemini perfectament. Fins i tot ara aquestes eines poden fer resums de documents en pdf llargs. Per aquest motiu ens cal als docents demanar a l’alumnat que faci reflexions sobre els temes estudiats i potser que els relacioni amb algun esdeveniment i notícia de la setmana. Haurem de tornar a implantar exàmens orals que ens permetin fer preguntes per avaluar el que realment han assumit els alumnes d’allò que hem treballat a classe i sobre tot caldrà que ho connectin amb la realitat immediata que els envolta, perquè això el xat gpt encara no ho pot fer. El sistema d’avaluació ara en plena explosió de la IA ha de canviar perquè aquelles tasques que pugui respondre el xat ara ja no poden ser avaluades o no poden tenir un pes massa important. A quines eines d’avaluació podem recórrer els docents? Doncs als portafolis, als jocs de rol i als exàmens orals per exemple. I per evitar que ara tots ells interactuïn més amb els ordinadors que amb els companys haurem de seguir donant espais a classe per tal que l’alumnat faci treball en equip.
Particularment fa temps que intento separar aquells moments a classe on els alumnes han de fer servir les tecnologies d’aquells on els vull amb bolígraf i paper. Caldrà seguir incentivant la creativitat dels estudiants a través de pluja d’idees, debats a classe o aprenentatge per projectes i resolució de problemes. Els docents encara no tenim la recepta ideal perquè la IA ha irromput amb força just fa un any i mig i per tant nosaltres mateixos encara estem aprenent a aprendre i ensenyar de diferent manera.
El que vull transmetre en aquest post és que utilitzada de la manera correcta, la IA obre un món de possibilitats que poden ajudar als docents i també a l’alumnat.
I de les dues imatges d’avui què me’n dieu? Us desitjo bon estiu a tots i us deixo l’enllaç a l’article que us he comentat en aquest post.
https://www.lebigdata.fr/aucune-ia-nest-capable-de-repondre-a-cette-question-logique-et-vous