Aquest any finalment la primavera ha estat típica com aquelles que coneixia d’anys enrere, del temps de la meva ninesa i joventut, amb promeses de dies radiants que acabaven en pluges o gotellades que refrescaven l’ambient i enverdien el paisatge.
La platja per això l’he estrenada però encara no m’he llençat a l’aigua perquè la calor, gràcies a Déu, no és intensa com la de les darreres primaveres. Tanmateix, anar en bicicleta a la platja, estar ajaguda a la sorra i veure el mar encalmat és el que els alemanys anomenen “ein Balsam für die Seele”, és a dir una pomada per l’ànima. I per a mi és cert perquè que jo soc una persona marítima, no podria viure lluny del mar ni tampoc en indrets on hi manca el verd. Són dues coses que restableixen el meu equilibri fins i tot en períodes difícils com el que estic passant ara.
No sé ben bé si és que veure la quantitat d’aigua immensa del mar em tranquil·litza perquè sé que l’aigua és font de vida, o si és el seu color entre verdós i blau. Aquest penúltim dia de maig us vull fer arribar de nou un parell d’expressions alemanyes curioses i també unes quantes cites sobre el mar que trobo molt encertades.
Comencem per una cita que m’agrada molt, és la de “Jeder Horizont am Meer ist ein neuer Anfang für die Seele” que vol dir cada horitzó al mar és un nou començament per l’ànima. Per a mi veure l’horitzó al mar em dona l’esperança de que sigui el que sigui que em passa, tot s’arreglarà per molt que en un moment determinat la situació em sembli inaguantable o el meu estat d’ànim sigui fosc com el carbó. Molt relacionat amb aquest efecte calmant del mar tenim la cita “Im Meer versinken alle Sorgen”, que vol dir que al mar s’enfonsen totes les preocupacions. I no sé tampoc de qui és la següent cita però sembla feta per a mi “Das Meer ist die Antwort, die die Seele oft sucht”, el mar és la resposta que sovint cerca l’ànima. Ja veieu que en l’univers dels alemanys hi ha una connexió directa entre l’ànima i el mar i es fa palesa en la cita “Wie das Meer ist unsere Seele tief, unergründlich und unendlich”, com el mar la nostra ànima és profunda, insondable i inacabable”.
I no podria estar més d’acord amb totes aquestes veritats, sobre tot perquè a mi el mar em retorna la serenor i la calma que el trull de la rutina, la feina i les desavinences amb la gent em roben.
I què seria del planeta i de la vida en ell sinó fos per l’aigua? És una pregunta molt de biologia perquè de fet s’ha trobat vida fins i tot en racons sense aigua però per a nosaltres els humans, per a la majoria d’animals i per a les plantes, l’aigua és necessària i els alemanys tenen una infinitat d’expressions en les que aquesta és protagonista.
La primera és la de “Alle Wasser laufen ins Meer”, totes les aigües van al mar. És una cita de la Bíblia, més concretament de l’Alt Testament i significa que els humans no podem anar en contra de l’ordre de les coses i del món.
La segona d’avui és la de “Sturm im Wasserglas”, la tempesta al got, que fem servir quan algú posa el crit al cel i fa molt d’enrenou per quelcom que no s’ho val.
Quan en alemany algú té el mateix grau de coneixements, és tan vàlid o és un igual d’una altra persona diem que una persona pot donar-li l’aigua a l’altra, “jemandem das Wasser reichen können”. El que sí està clar és que les futbolistes catalanes poden donar l’aigua a molts futbolistes d’elit del sexe masculí com s’ha demostrat aquest darrer dissabte. I que consti que a mi el futbol no m’agrada gens perquè per a mi és l’opi del poble. Però posats a haver de mastegar pilota a tota hora, que el futbol femení acabi tenint reconeixement em sembla fantàstic. De fet dissabte vaig pujar a Arenys i a una de les botigues de decoració on sempre hi faig una parada obligatòria, hi vaig veure la dependenta amorrada al mòbil seguint la retransmissió del partit. Posteriorment al bar on sempre vaig a prendre cafè un home va entrar eufòric dient que el Barça havia guanyat. I un conegut recent, un noi a qui l’apassionen els llibres i de qui mai hagués pensat que li pot abellir el futbol va quedar dissabte amb una amiga per veure el partit. O sigui que ja ho sabeu, que les jugadores del Barça femení de futbol poden donar l’aigua als homòlegs del sexe oposat.
La que també em sembla molt bonica és la de “kein Wasserchen trüben können” no poder enterbolir cap aigua, que és el que diem d’una persona quan té un aspecte innocent i de no haver trencat mai cap plat tot i no ser-ho.
I per aquells casos en què una persona és un gran ajut i un suport del tipus que sigui, moral, econòmic o físic, diem que el benefactor o benefactora és “Wasser auf jemandes Mühlen”, és l’aigua del molí d’algú.
La darrera locució d’aquest maig que per a mi és especial perquè he estrenat dècada és la de “mit allen Wassern gewaschen sein”, haver estat rentat amb totes les aigües que equival a ser una persona molt experimentada, refinada i aguda mentalment.
Amb tota franquesa en aquests moments jo necessitaria algú que hagués estat rentat amb totes les aigües hagudes i per haver i fos l’aigua del meu molí perquè hi ha dos aspectes de la meva vida molt punxeguts i la gent que m’envolta i sap del que es tracta tampoc no ha tingut cap gran pensada. Així és que potser hauré d’anar-ho a consultar cada dia amb el mar a veure si ell em dona la resposta.
Bon final de maig que per a mi ha estat un xic remogut i bon començament de juny, el mes que ens farà encetar l’estiu màgic.