Desgraciadament aquesta darrera setmana Alemanya, i més concretament Dresden, la ciutat on vaig viure tants anys, ha estat notícia per un fet espantós. L’Eurodiputat Matthias Ecke va ser agredit divendres passat i en va resultar ferit greu. Un jove de disset anys es va declarar autor dels fets però no va actuar sol sinó que hi havia un grup darrere. Matthias Ecke és del partir polític SPD que es podria situar a l’esquerra del panorama polític. Els agressors són partidaris de l’extrema dreta.
De nou he de recordar que a Dresden els partits de l’extrema dreta sempre hi ha estat benvinguts i sembla ser que encara es poden captar joves desorientats amb discursos populistes per encendre’ls la sang i provocar agressions.
Matthias Ecke és un amic d’una ex parella meva, un home vital i afable que s’ha endut un ensurt de mort només pel fet de defensar les seves idees. Caldrà veure si ara hi ha una onada de manifestants que volen demostrar el seu rebuig contra els fets.
A mi certament em sembla de vegades increïble que encara hi hagi una ultradreta sigui a Alemanya o a cap lloc del món.
Però no us vull tornar a parlar de Dresden directament sinó que avui us volia dur unes quantes expressions més d’aquestes que a mi em semblen tan castisses i que els alemanys fan servir sovint.
La primera és la de “die Pferde scheu machen” que literalment voldria dir “fer els cavalls tímids” i també es pot entendre com espantadissos. S’empra quan algú està provocant un gran enrenou innecessari. Potser podríem aplicar aquesta expressió a la maniobra que va fer Pedro Sánchez dient que es retirava a meditar si seguia o no com a president o si convocava eleccions anticipades. Personalment Sánchez no em desagrada, però opino que va ser una estratègia per sortir reforçat en el seu mandat ja que va rebre el suport d’una part significativa de la ciutadania que volia que seguís com a president. I he de dir que és un dels pocs presidents que hem tingut que és realment respectat a Europa.
La segona expressió d’avui és la de “jemanden einen Kopf kürzer machen” és a dir fer algú un cap més curt. Òbviament l’expressió té un rerefons històric i ens porta a l’època on tallar el cap d’algú amb una guillotina per exemple era el pa nostre de cada dia. Avui però es fa servir l’expressió quan volem dir que algú ens esbroncarà de valent. A mi per exemple em faran un cap més curta a la feina si no aconsegueixo trobar pràctiques a l’estranger per a tots els alumnes que les han sol·licitades. Però com que en realitat m’han endossat una feina que no em pertoca i que a sobre estic fent com a extra a la meva, em sabré defensar si se’ls acut intentar-ho. I utilitzant aquesta mateixa situació us puc explicar l’expressió “einen Gang runterschalten” és a dir, baixar una marxa. Quan algú intenta fer alguna cosa amb molta energia o afany, com jo que m’he pres la meva tasca de trobar i coordinar les mobilitats Erasmus a l’escola molt seriosament, llavors és convenient dir a la persona que ha de baixar una marxa. Com jo. És cert que és bo intentar fer la feina el millor possible però de miracles no en puc fer i la base de dades amb empreses col·laboradores on enviar l’alumnat ha resultat una enganyifa perquè les suposades empreses ni han respost als correus. Per tant he hagut de dedicar temps i esforços en establir contactes amb noves empreses per enviar als alumnes de pràctiques. No és la meva feina i a més no estava previst a principi de curs que l’hagués de fer jo.
I el tema em sembla molt adequat perquè el puc fer servir per explicar una altra expressió alemanya la de “das Herz auf der Zunge tragen”, és a dir portar el cor a la llengua. Dir això equival a parlar de manera oberta dels propis sentiments o estats d’ànim i jo ara m’estic ben esplaiant aquí perquè des de que van acomiadar la noia que portava les mobilitats, jo he estat patint per fer una feina a més a més quan ja tinc la jornada completa. I acabo tenint la sensació que no estic veritablement enlloc. Suposo que si algú que em coneix llegeix el blog i arriba a orelles de direcció llavors em poden fer “einen Kopf kürzer”.
Passo ara a una altra expressió que no podré suposo fer servir mai aplicada a mi mateixa. És la de “Auf groβem Fuβ leben”, viure sobre un peu gran. La veritat és que aquesta no queda gens clara quan la sents si no la captes en el seu context. Vol dir gastar molts diners. El que no faig jo vaja. I del peu passem a les cames i a les mans perquè quan els alemanys diuen “die Beine in die Hand nehmen” agafar les cames amb les mans, el que volen dir és córrer cames ajudeu-me.
Una altra expressió que trobo molt castissa però també molt estranya és la de “jemandem die Würmer einzeln aus der Nase ziehen müssen”, haver d’arrencar els cucs un per un del nas d’algú. És obvi que això dels cucs al nas ja és estrafolari però el que indiquem amb això és que hem d’arrencar la informació a algú amb molt d’esforç, és a dir intentar que algú ens digui coses que no vol dir i que costa que ens digui.
Molt similar a aquesta expressió és la de “jemandem auf den Zahn fühlen” que podríem traduir literalment com “sentir a algú a la dent”. Equival a preguntar per intentar esbrinar de quin peu calça algú, quines intencions, actitud i capacitats té. És quelcom que a mi em posa força nerviosa perquè no em fa gaire gràcia que em preguntin massa.
Hi ha persones que no són tan comunicatives com d’altres o a qui l’esfera privada els és molt important. Jo per exemple me’n faig creus del nivell d’informació que arriben a donar els meus companys sobre ells i les seves vides. A mi en canvi se m’ha d’arrencar els cucs un per un del nas perquè la veritat és que no m’abelleix gaire que a la feina tinguin gaire informació sobre mi. Ja sabeu allò de que la informació és poder…
La darrera expressió d’avui és la de “jemandem auf die Finger sehen”, mirar a algú als dits que equival a observar molt bé i de manera minuciosa a algú.
Doncs bé. Jo espero que a vosaltres ningú us faci un cap més curts, que no us mirin als dits i que no us facin sortir corrents. El que desitjo és que pugueu viure amb peu gran i que tingueu la possibilitat de portar el cor a la llengua sense que us mirin malament.
Esperem tenir una jornada electoral tranquil·la i uns resultats que no faran feliç a tothom però que han de permetre que no hi hagi un desgavell més gran del que ja tenim en aquests moments. Prou en contra van alguns factors internacionals per a sobre haver d’aguantar situacions polítiques complicades al nostre país.
Bona setmana a tots!