No sé si us haureu fixat en els cartells que anuncien la nova FP pel carrer i que són com els de la fotografia. Suposo que no deu ser quelcom que cridi l’atenció si no impartiu classes a cicles o si no teniu ningú a la família que hagi de decidir el seu futur i s’estigui plantejant fer formació professional.

La reforma actual de l’FP que encara estem esperant que ens diguin si entrarà o no en vigor a partir del curs vinent, té molts detractors. Jo avui en aquest blog us en vull fer cinc cèntims perquè fa ben bé 12 anys que vaig entrar a treballar a cicles formatius en el centre on encara treballo i és quelcom que m’afectarà de ple. I a més afectarà el futur d’una pila de joves.

Anem a pams. La reforma s’ha fet a fi de bé. Hem de partir d’aquesta base. El problema serà que no s’ha planificat amb prou temps per poder-la implementar degudament.

L’enrenou va començar amb la llei orgànica anomenada “Ley Orgànica de Ordenación e Integración de la Formación Profesional” que es va aprovar el 23 de març del 2022. L’objectiu principal d’aquesta llei era unificar la FP educativa i la formació professional per a l’ocupació. I diria més, va néixer amb la dèria de fer la formació més flexible i de possibilitar un itinerari professional que permetés anar-se qualificant en funció de les capacitats i interessos personals. També volia adaptar-se a les necessitats de l’empresa per assegurar així una major quota d’inserció laboral. Això és el text escrit òbviament. El primer canvi substancial que comporta la reforma és que augmenta el gruix d’hores de formació en empreses i redueix les lectives i com us podeu imaginar això comporta una redistribució horària del personal d’FP que pot ser dramàtica.

Voldria però primer de tot seguir aclarint en què consistirà la FP moderna. Fins ara teníem el grau mitjà que era una primera titulació professional, el superior al que s’accedia després d’un batxillerat, d’un grau mitjà o d’unes proves d’accés. Tant el grau mitjà com el superior impliquen 2 anys d’estudis. A més d’aquestes modalitats també hi havia dobles titulacions, és a dir que una persona que per exemple es qualificava en transport i logística en dos anys, fent-ne un tercer també podia tenir el títol de Comerç Internacional i a l’inrevés. Això òbviament només era possible en graus amb una gran infinitat d’assignatures en comú. Des de fa uns anys també es va implantar la FP dual que implicava un major nombre d’hores de pràctiques a l’empresa en detriment d’hores lectives.

Doncs bé, l’actual reforma preveu qualificacions professionals acumulables i ascendents que van dels graus A fins al E, sent l’A l’inferior i l’E el superior. El que per a mi és més positiu del sistema pensat sobre el paper és que la gent es pot anar qualificant progressivament en microformacions que quan s’acumulen poden arribar a representar una titulació completa. D’aquesta manera l’alumnat pot anar triant un itinerari propi específic pels seus talents i gustos.

També trobo positiu que amb la nova FP es creen mecanismes per facilitar l’acreditació de competències professionals per a aquells que ja porten anys treballant però que encara no tenen cap titulació.

Sona engrescador però pot arribar a ser un envitricoll endegar un entramat capaç de fer possible aquest sistema de peces de trencaclosques.

L’alumnat que ja pugui acreditar un certificat o títol de nivell C i D passarà un 20% de la seva formació fent pràctiques en empreses. Això serà ja el primer gran problema perquè vist des de dins ja costa ara trobar pràctiques per a alumnes de cicles superiors que han de fer  416 hores en cicles com transport i logística d’un total d’unes 1.600 a l’escola. Si automàticament s’han de restar hores de temari i continguts i s’ha de pressuposar que les empreses oferiran els continguts de manera pràctica als alumnes, el problema que tenim és que senzillament no hi ha prou empreses per oferir les hores de pràctiques necessàries.

I de fet la nova llei contempla dos règims d’oferta de formació dual. Per una banda una formació dual amb un 20% d’hores d’aprenentatge a l’empresa sense contracte o una formació laboral intensiva en què el 30% de l’aprenentatge és a l’empresa i amb contracte.

Tot això representa un esforç titànic per part de les escoles i les empreses i implica una creació de la nit al dia de figures que faciliten la cooperació escola-empresa i que encara no estan perfilades als centres de formació professional. Entre aquestes noves figures hi ha el responsable d’Innovació FP, el responsable d’Interanacionalització FP, el Tutor Dual, el Responsable i Coordinador d’Orientació Professional. També hi haurà nous perfils docents com el docent sènior o l’expert en el sector productiu.

Per si sembla poc, també es canvien assignatures. Anglès serà transversal a tots els cicles però en aquells on es necessita més com a comerç internacional en comptes de 132 hores se n’impartiran només 66. Ja em direu com assoliré cap millora en l’anglès dels alumnes per no parlar de les segones llengües que quedaran com a residuals! I en detriment d’aquestes assignatures potser n’arriben d’altres com la de sostenibilitat i digitalització aplicada al sector productiu.

Encara que no sapigueu gairebé res de l’actual FP crec que els canvis que comento ja són prou significatius i dramàtics per tal d’entendre que sense la planificació necessària per implementar aquesta llei, la seva execució pot ser un gran desastre. Ho pot ser perquè les empreses no podran assumir les tasques de formació previstes a la llei. Qui ensenyarà a l’alumnat el que s’ha arrencat del currículum? I a més, com es treuen de cop i volta hores del currículum per implementar assignatures noves sense haver preparat al professorat amb anticipació?

Doncs així estem a l’FP. I això que fa poc va sortir un article que deia que els joves que acaben els cicles són els que abans s’incorporen al mercat laboral.

Jo també veig els cicles formatius com una plataforma de llançament a la vida laboral però tot i la intenció clara de fer-los més propers a l’empresa, no acabo de veure clar que la gran pensada pugui sortir bé sense planificació prèvia.

En tot cas serà qüestió d’anar mirant quins mòduls de cicles puc fer per si no tinc prou hores a la concertada. I vosaltres què en penseu?  Bona setmana a tots i bon maig.