Avui per tercera setmana consecutiva em dedico a les locucions i frases fetes catalanes i vull fermament “treure suc de les pedres”, és a dir beneficiar-me’n. Tot i que el repertori que tenim de frases fetes en català és molt bo i la gent del meu entorn en fa servir força, penso que sempre és positiu o tenir-ne un parell més. Ara fa unes tres setmanes, la primera vegada que vaig ser a la protectora de Mataró, la voluntària que em va ensenyar per on podia passejar amb els gossos del centre per exemple en va deixar anar una que no coneixia “estar com un llum de ganxo” que clarament tenia el sentir d’estar boig. Fins llavors jo només havia sentit a dir senzillament “com un llum”. Es referia a un dels peludets del centre que és molt més inquiet que la resta.

Ara en ve una que a mi particularment m’abelleix moltíssim “ésser una cafetera russa” que vol dir ni més ni menys que ésser maldestre. És l’equivalent a “no fer-ne una de condreta” però moltíssim més graciosa i entranyable. No em demaneu ara pas com són les cafeteres russes. Us puc assegurar de la meva experiència al país que es resumeix a una estada de dos mesos, durant dos estius diferents, que el cafè rus no em va satisfer gaire. Quan vaig conviure amb una família russa, me’l feien de mitjó tal i com entenem “cafè de mitjó” aquí. Posaven el cafè molt en una bossa de tela que crec que era realment un mitjó vell i li feien passar l’aigua bullent com si fos una infusió. No era gaire agradívol al paladar però sí feia el seu efecte desvetllant-me. A l’escola on vaig anar a Sant Petersburg el feien de filtre però tampoc em feia el pes perquè als russos els agrada el cafè amb gustos afegits com la canyella o la vainilla i jo, sent amant del cafè com soc, trobava a faltar el cafè sol amb gust de cafè i sense edulcorar-lo ni distorsionar-ne el gust. Suposo que les cafeteres russes no devien tenir gaire bona fama perquè naixés aquesta expressió. Per als russos és molt més típic beure té, que per cert poden ingerir fins i tot amb els àpats com el dinar o sopar. No sé pas com dormen amb tanta teïna.

Però aquest dijous començo per una que coneixem en castellà com “a ojo de buen cubero” i que ja us vaig dir en el seu moment que en anglès equival a “a shot in the dark” tot i que la locució anglesa té un sentit més ampli perquè no s’aplica només a mesurar quelcom a ull, sinó que es refereix a intentar esbrinar quelcom sense informació ni coneixement del tema. Doncs en català quan fem les coses a ull, les fem “a ull nu” que suposo que es refereix a sense l’ajut de lents, lupes ni aparells que ajudin a ser més precisos.

Sort però que jo soc un “peix que es porta l’oli” en el sentit de molt viva i tant quan vaig anar a Moscou, com quan vaig anar a Sant Petersburg em vaig dur la meva mini Oroley i m’empassava la meva ració de droga estimulant per rendir durant el dia. Per cert una altra expressió equivalent de “ésser un peix que es porta l’oli” és la de “saber-ne de cada mà” però com en el cas de “no fer-ne una de condreta” no em sembla tan pintoresca com la del peix.

I dels babaus podem dir que “no hi veuen de cap ull” o que “tenen un pa a l’ull”. I n’hi ha que no son babaus perquè d’intel·ligència no els en sobra, però no saben endreçar els seus coneixements o senzillament tenen la ment en un altre món i acaben no traient-ne suc són aquells dels que podem dir que “són un calaix de sastre”.

Ara venen tot un seguit de locucions que podem aplicar a persones amb unes determinades característiques. La primera és la de “ésser de cotó fluix” que vol dir ser molt sensible. Avui dita tots els meus alumnes ho són perquè els pares no els han educat per entomar cap cop en aquesta vida. Molt semblant a aquesta locució tenim la de “ser un figa blana” o ésser “fluix com l’estopa” que equival a ser dèbil. D’altres similars són “ésser un figa molla”, un “figaflor”, un “neula” o un “home moll” A mi particularment m’agrada la de “figa blana” o la que encara em sembla més acolorida que és la de “ésser delicat com una ungla d’ase”.  En alemany un home tou seria un “Weichei” tot i que aquesta expressió alemanya significa també ésser covard.

Quan pel contrari una persona és molt resistent diem que “té fetge” o que “te ronyons”.

D’una persona que s’ha arruïnat podem dir que està “a l’escapçada”. I d’algú que està molt enfadat diem que està a “matadegolla”, és a dir que és millor no acostar-s’hi. Sortosament jo fa ja uns mesos que no estic a “matadegolla”, ja he “passat l’esponja” pels disgustos que m’han portat els companys de feina que m’han deixat penjada i ja no tinc goteres a casa. El que és cert és que encara tinc el sostre de quatre habitacions tacats i que encara no s’ha pogut descobrir el doble sostre del passadís per valorar com estan les bigues que han patit una doble filtració i no han quedat ventilades.

En el cas en que algú begui massa i vagi pet, en català podem dir que “va calent d’orelles” o “calent de cap” o, i aquesta és molt simpàtica “ en té més al cap que als peus”. Sempre hi ha dies i celebracions en què s’espera que la gent “vagi calenta d’orelles”. Generalment són cap d’any, sant Joan i el carnestoltes. Dissabte passat però a Gràcia vam celebrar el Sant Medir que és una de les festes del barri més absolutament discretes i lliures d’alcohol que hi ha. Hi té a veure que principalment és per a la mainada.

Si arribeu tard a algun lloc podeu dir que “heu fet salat” i si feu tard perquè us heu trobat algú que s’ha posat a xerrar pels descosits i no us en podíeu desempallegar, llavors direu que “heu trobat un ganxo” o que “heu trobat una romaguera”. Precisament per sant Medir vaig ensopegar amb un dels meus cosins quan volia participar de la festa al carrer Gran de Gràcia i ens vam posar a xerrar quan la desfilada ja s’havia acabat. Ell segur que pot dir que “es va trobar una romeguera” que en aquest cas vaig ser jo que el va fer arribar tard a casa.

I per acabar avui, si quelcom és vell o antic ja són conegudes les locucions “més vell que el pa” o “més vell que l’anar a peu” o que “Matusalem” però a mi m’agraden més  perquè se senten menys sovint “més  vell que Adam”, “més vell que els camins” o “més vell que una olivera”.

Espero que aquestes expressions us hagin agradat i que us serveixin per acolorir el vostre llenguatge i que no sigui sempre ensopit.

Trio la mateixa imatge que la setmana passada per fer-vos recordar la bonica expressió “d’agafar la lluna amb les dents”. Bon descans de cap se setmana que les setmanes són una bogeria.