Ara ja fa moltes setmanes, més concretament des del set de desembre és a dir dos mesos, que no dedico el blog a locucions i expressions alemanyes i ja toca altre cop per anar variant la temàtica.

Avui us vull apropar unes expressions molt castisses que s’utilitzen molt sovint en alemany i que fan la llengua molt acolorida. La primera no és nova però us la vull recordar. És la de “Leben wie Gott in Frankreich”, viure com déu a França que ve de l’època en que els francesos eren un gran poder a Europa i la resta de països veia l’opulència en què vivien els membres de l’aristocràcia i la reialesa. Qui viu com déu a França, viu en el luxe i no li manca de res. Però això és una qüestió molt personal i d’expectatives. Jo per exemple ni faig gaires viatges, ni compro roba sovint, ni surto a passar-m’ho bé regularment. Però tinc casa pròpia i puc menjar tres cops al dia i si em ve de gust prendre’m un cafè després de la meva sessió de patinatge, me’l prenc. I per a mi això ja és viure en el luxe total. Suposo que els meus anys d’estudiant a Alemanya passant-m’ho molt prim han canviat la meva perspectiva de les coses. Fa poc al curs de rus vam veure un documental sobre els nènets, un poble que tradicionalment viu en cabanes, és nòmada es dedica a la cria dels rens i té una vida tan dura que el temps que els queda després de les tasques diàries no li permet gaire esbarjo. I tot i així uns dels pastors nòmades del documental deia clarament que a ell no li calia absolutament res més a la vida. Per tant ell segur que també pensa que viu com déu a França. Tot és qüestió de perspectiva.

La segona locució d’avui també és un recordatori. Resulta que quan quelcom ens sembla estrany i incomprensible als alemanys els sembla espanyol i per això diuen “kommt mir Spanisch vor”, em resulta espanyol. Com si nosaltres fóssim tan estranys, oi?

La que ve ara és nova “hinter schwedischen Gardinen” darrera cortines sueques. Quan diem que algú està darrera de cortines sueques és que ha anat a parar a la presó. I què tenen a veure les cortines amb la presó? Doncs es veu que temps enrere l’acer suec era considerat un dels més resistents que hi havia. Així doncs les cortines eren els barrots de les presons que no es podien serrar amb res. Suposem que el  delinqüent Marco Raudano, que es va escapar de la presó i a qui van enganxar mentre sopava amb la seva parella, ja torna a ser darrere de cortines sueques.

Una altra locució que m’abelleix molt és la de “Eulen nach Athen tragen”, portar òlibes a Atenes. I què vol dir? Doncs vol dir fer quelcom completament inútil perquè resulta que el símol d’Atenes és l’òliba i la ciutat està plena d’estàtues i pintures que la representen i per tant no cal portar-ne més. Seria com portar figues a Figueres.

Si quelcom és un tema o un terreny desconegut per nosaltres en alemany diríem que són “Böhmische Dörfer” és a dir pobles de la Bohèmia que per als alemanys també era una regió que els semblava estranya i que no entenien per res.  Això potser és perquè no molts alemanys s’atrevien a fer el que ells en diuen “über den Tellerrand schauen” és a dir mirar més enllà de la vora del plat. Si una persona vol mirar més enllà del plat significa que la persona està oberta a allò que és nou, no habitual i desconegut i que està oberta al món i vol conèixer com viuen altres persones. Si als alemanys els pobles de la Bohèmia —que no tenien gaire lluny—els semblaven tan estranys i incomprensibles potser és perquè no eren gaire viatgers…

I ja sabeu d’un post anterior en què us vaig fer sortir aquesta locució que quan cal tenir paciència els teutons diuen que s’ha d’esperar i prendre cafè “abwarten und Tee trinken”.

Per a aquelles ocasions en què algú ofèn a algú altre es fa servir l’expressió “jemandem auf dem Schlips treten” és a dir, trepitjar la corbata d’algú. Jo com a professora he d’anar molt en compte de no ferir mai la susceptibilitat de ningú i no trepitjar-li la corbata. I si el que volem és que la persona deixi de parlar de coses irrellevants i vagi directament al que interessa, llavors li direm “Butter bei die Fische” o “Butter an die Fische” mantega als peixos i ells ja entendran que han d’anar al gra.

La següent expressió està documentada en temps de Martin Luther i sabem que ell la va fer servir però probablement és encara més antiga. És la locució “in den sauren Apfel beiβen”, mossegar la poma àcida que ja vaig comentar una vegada. Qui mossega la poma àcida fa quelcom que no li és agradable però que li cal fer.

Per aquelles ocasions en què no tingueu res a veure amb un assumpte i ho vulgueu deixar clar a Alemanya, haureu de dir “Mein Name ist Hase”, que literalment vol dir “el meu nom és llebre”. I no és que l’expressió vulgui indicar que les llebres són ignorants sinó que va néixer el 1855 quan un estudiant anomenat Victor Hase va haver de declarar a un tribunal perquè havia ajudat a un amic seu a fugir després d’haver matat a un altre estudiant durant un duel. Quan ell va pujar a declarar va dir “Mein Name ist Hase, ich weiβ davon nichts”, el meu nom és llebre, no sé res de tot això. I la frase es va fer tant famosa que es fa servir encara avui tot i que en la seva forma curta de “Mein Name ist Hase”.

Quan tenim un període de mala sort o hem de fer una cosa que ens és desagradable en alemany diem “die Arschkarte ziehen” és a dir treure la carta-cul. Aquí “Arsch” designa la part del cos que ve on s’acaba l’esquena.

I ara unes quantes que tenen les seves homòlogues en altres llengües. La primera és la de “Wenn Oster und Weihnachten zusammenfallen” quan Pasqua i Nadal caiguin el mateix dia o com diríem nosaltres “la setmana dels tres dijous”. Per aquesta situació els nostres veïns francesos també tenen una locució molt castissa “quand les poules auront des dents” quan els pollastres tinguin dents, cosa que per ara és biològicament impossible. Si el temps ho dirà, en anglès diem “time will tell” i en alemany “kommt Zeit, kommt Rat”, arriba el temps, arriba el consell. Per últim, quan un és el primer, sovint s’endú un part important i per això els anglesos diuen “first come, first served” a qui arriba primer se’l serveix primer i els alemanys “wer zuerst kommt, mahlt zuerst” qui arriba primer, menja primer.

I per avui ja en tenim prou que si no m’he descomptat ja són quinze expressions i és difícil recordar-les totes després. Bona setmana a tots i bon carnestoltes.