Dissabte passat es va celebrar el dia de la violència contra les dones. Me’n vaig adonar d’una manera més que particular perquè havia anat a passar la tarda de dissabte a Arenys, que és un dels indrets on m’hi escapo per un parell d’hores m’omplo d’energia positiva i m’oxigeno els pulmons. I ara a la tardor i més endavant a l’hivern el primer que em dona la benvinguda a aquesta localitat és l’olor de llenya cremada impregnant els carrers del centre. Això fa que les meves compres, la meva passejada i el meu cafè siguin encara més terapèutics. No obstant, dissabte passat en tornar de la meva fugida idíl·lica vaig trobar els carrers tallats perquè s’havia fet el Passeig de Gràcia inaccessible. Primer se’m va acudir que com que la setmana passada s’havien celebrat els 100 anys d’aquesta artèria de Barcelona potser volien seguir amb els concerts i festes al carrer tot fent-ho coincidir amb el famós cap de setmana del Black Friday. Ja se sap que aquesta data incita a fer-nos comprar el que no ens cal per aprofitar uns descomptes que sovint no són ni reals. Precisament un dels alumnes em va comentar dijous que les vambes que volia havien passat de valer 170 euros a valer-ne 120. Em vaig quedar esfereïda de que algú pogués gastar-se tants diners en un calçat esportiu, però jo ja fa temps que m’he adonat que no visc en el món que es porta ara. Tanmateix, el caos circulatori no tenia a veure amb cap celebració del centenari del Passeig de Gràcia ni amb el Black Friday sinó amb la manifestació del dia de la violència contra les dones. Pel que van dir els mitjans posteriorment va ser multitudinària i ja tocava perquè encara ara tots els governs s’omplen la boca dient que treballaran per combatre-la, a l’hora de la veritat s’apliquen mesures que no acaben sent res efectives i les dones seguim patint violència de tota mena en el nostre dia a dia.

El problema del dissabte va ser que jo, com probablement molts altres, no teníem coneixement d’aquesta manifestació i ens vam trobar una Barcelona per la que circular en cotxe era un esport de risc. Que tallin els carrers bé, però en primer lloc cal avisar amb antelació i segona, si els talles i els ciutadans no ho saben amb anticipació, si més no s’ha de procurar informar de com poden arribar al seu destí. Només us diré que trigo uns 16 minuts de Marina amb Consell de Cent a casa i dissabte, amb els talls de circulació, vaig estar dues hores al cotxe gastant benzina i contaminant per arribar destí. I no estava sola. La manifestació del dia de la violència contra les dones es va convertir en una manifestació de conductors irritats i emprenyats amb l’organització dels esdeveniments. No sabeu quants disbarats i insults anaven cridant uns conductors als altres! Va ser espantós.

Sembla que per algun motiu l’ésser humà és força propens a la ira i a expressar-la amb agressions i violència. No diré que ho hi hagi gent que sàpiga controlar les seves emocions més negatives però el que sí crec és que sigui el que sigui que fa de l’homo sapiens una espècie tan violenta, encara no ha desaparegut ni s’ha diluït.

Avui us exemplificaré fins a quin punt la llengua anglesa està plena d’expressions agressives que provenen d’èpoques en què possiblement la justícia se la prenia la gent sense esperar judicis. La primera és la de “to pull the triguer” que vol dir “prémer el gallet” i que vol dir senzillament prendre una decisió final o resoldre com han de seguir les coses. També molt significativa és l’expressió “to take a stab at something” que literalment podríem traduir com prendre una punyalada a quelcom. Sona estrany tot i que en sentit figurat només significa fer un intent. Jo per exemple “will take a stab at not looking at my mobile phone so much at the weekend”, intentaré no mirar tant el meu mòbil en cap de setmana. De tant en tant la desconnexió és molt agradívola.

Si estem en una situació en que anem posposant quelcom perquè ens fa mandra, és a dir que fem allò que els anglesos anomenen “procrastinate” i finalment decidim no ajornar-ho més, llavors diem en anglès que nosaltres “will bite the bullet”, mossegarem la bala.

La data d’entrega d’un projecte, feina de l’escola o qualsevol tasca en anglès s’anomena “deadline” la línia morta. Si no ens agrada la paraula “deadline” perquè som eufemístics i volem evitar parlar de segons quins temes llavors el que podem dir és “due date”.

Com nosaltres els anglesos també poden matar dos pardals amb una pedra però ells en comptes de pardals són menys selectius i el que maten són ocells “kill two birds with a stone”.

Ara en ve una que m’agrada força, és la de “to pick one’s battles” escollir les pròpies batalles. Es fa servir per referir-nos a l’oportunitat que sempre tenim de no perdre el temps en confrontacions, controvèrsies i discussions poc importants perquè hem de reservar les nostres forces per lluitar per aquelles que sí seran realment importants o ens duran un èxit més gran. Molt encertat el pensament.

I de vegades en comptes de dir “enviar un correu” els anglesos diuen “shoot an email”, disparar un correu. Òbviament la paraula disparar té una connotació molt violenta.

El terme “overkill” també em sembla curiós. És una paraula composta de la preposició “over” que en aquest terme té el sentit de “en excés” i el verb “kill” que vol dir matar. Un “overkill” és una matança desmesurada en el sentit literal però es fa servir també per designar qualsevol exageració que fa que alguna cosa perdi la seva efectivitat. Si jo em mudo per anar al teatre i després em poso massa joies, llavors puc dir que és un “overkill”. A la feina per exemple rebem correus per informar-nos contínuament de les activitats fora del currículum que es fan ressonar a les xarxes. Rebem tants correus que a mi també em sembla un “overkill” perquè ja no els miro.

I quan nosaltres “bomb” quelcom el que diem en el sentit figurat és que no ho vam fer bé. Jo per exemple de vegades em preparo la classe però “I bomb it” perquè intento posar-hi massa matèria i després els alumnes no l’assimilen.

De les que avui comento una de les meves favorites és “to roll with the punches” que literalment voldria dir “rodar amb els cops de puny” però que en sentit figurat vol dir ser capaç de fer front a unes quantes situacions adverses. L’expressió suposo que té a veure amb el món de la boxa.

I si intentem “parar el cop” o fer una situació difícil un pèl menys difícil, llavors en anglès diem també “to soften the blow”, fer el cop més tou, amortir el cop. Per les ocasions en què feu les coses a ull els anglesos tenen el seu “take a shoot in the dark” és a dir disparar en la foscor. És el que els castellans anomenarien calcular “a ojo de buen cubero”.

En el cas en que vulguem deixar de pensar o concentrar-nos en quelcom en anglès fem servir una expressió molt visual però enormement cruel “to beat the dead hores” pegar el cavall mort. Si jo per exemple segueixo entestada en que es faci una revisió completa de les instal·lacions del pis de dalt per evitar més danys al meu pis, llavors l’administrador podria dir “let’s not beat the dead horse”.

Personalment en aquests moments tinc dues preocupacions principals: la salut del meu pis després de dues filtracions importants en set mesos i un possible canvi de feina per estalviar-me la pèrdua d’energia que representa treballar avui dia amb determinat tipus de jovenalla. Estic pensant i repensant com entrar de nou en el món de la formació d’adults i crec que una bona opció seria el SOC. Quan estem considerant quelcom i ho anem pensant una vegada i una altra en anglès diem “to kick around an idea” és a dir donar puntades de peu a una idea.

I a persones que no eviten mai els temes ni les confrontacions i van de cara les podem anomenar “straight shooters”, disparadors o disparadores directes.

Per avui darrer dijous de novembre del 2023 ja n’hi ha prou perquè són de 14 locucions angleses que potser us venen de nou. Bona setmana a tots!