Sabeu que en tots els meus articles del blog es pot llegir entre línies i de vegades no tant entre línies la meva opinió sobre alguns temes que em fan ballar el cap.

Doncs aquesta setmana malauradament no tinc esma per res més que no sigui pensar en com salvar el meu pis, que és la única cosa que tinc, i evitar uns danys majors als que ja ha provocat el nyap de reforma del tercer primera, el pis sobre del meu.

El malson va començar per a mi quan la meva mare encara era viva perquè quan ella i el cuidador, el Franco, vivien aquí, un francès d’origen marroquí va comprar el pis de la meva veïna i va iniciar unes obres per convertir-lo en un pis que li fos a ell agradívol. Desconeixo quina empresa li va dur a terme a ell les reformes però el que sí us puc dir és que quan els sorolls van començar a ser a hores intempestives i la meva mare i el Franco van començar a protestar, jo mateixa vaig pujar a parlar amb els obrers que feien la reforma. Però el que em vaig trobar va ser un paleta polonès begut a més no poder que em va respondre xiulant quan li demanava explicacions de com s’estaven fent les obres. Vaig tenir el “plaer” d’haver de parlar amb aquell home un parell de cops perquè mentre feien les obres a la mare li anaven caient bocins de sostre al cap.

Van aparèixer esquerdes a les parets i el sostre de casa meva i del quart primera i finalment vam acabar posant una queixa a l’administrador. Les obres es van haver d’aturar perquè s’havien tirat parets que no es podien tirar i l’administrador va forçar al propietari a canviar l’empresa amb qui treballava. Però el comprador del tercer primera era un home de negocis que tenia previst acabar les obres en un moment determinat i el següent equip de reformes ens va seguir duent mal de caps. Quan ells van començar a posar mà a les obres jo ja havia perdut la mare. El nou equip tampoc va treballar com hagués calgut. Començaven la feina a hores intempestives i els veïns es van queixar. N’estava informada perquè els inquilins del segon segona no tenien descans degut al soroll infernal de les obres del tercer primera. En aquells moments jo estava plantejant-me si em quedava el pis dels pares o si me’l venia per comprar-ne un altre i per això sovint venia a Bonavista a fer el nas. Un dissabte o diumenge, no ho recordo ara amb certesa, vaig venir aquí i vaig notar com les parets de casa vibraven intensament. M’anaven caient bocins de sostre. Vaig anar al quart primera i la propietària i del quart també estava intranquil·la amb les obres i  vam decidir trucar a la urbana i als bombers. Els que feien la reforma no tenien permís per treballar el cap de setmana. De nou s’estaven fent les coses malament.

També em quedà gravat el dia que el cuidador de la mare que encara vivia al pis em va enviar un WhatsApp per dir-me que del sostre en sortien uns claus enormes. Vaig anar corrents a comprovar-ho i efectivament alguns dels claus que van fer servir per fixar el terra del pis de sobre m’havien foradat el sostre i m’havien travessat les bigues. La meva paciència ja s’estava posant massa a prova. Vaig contactar el propietari però és un home de negocis i estava massa ocupat per respondre els WhatsApp o els correus. Mesos més tard es va dignar a venir a Bonavista i vam quedar. Va oferir diners ràpids molt per sota del que hagués reclamat la meva assegurança pels danys al sostre però com que volia estar en pau amb tothom vaig acceptar. Ja no ho hauria d’haver fet. El francès propietari del pis de sobre és un home de negocis sense escrúpols que va comprar el pis i va voler fer-hi una reforma integral que no respectava ni el que era raonable tenint en consideració l’estructura antiga de l’edifici. I el que no volia era que jo el molestés més. Em va vendre una història de que no sabia si hi vindria a viure amb els seus fills i que s’ho estava rumiant. Des del meu punt de vista és un especulador. Les primeres llogateres que hi va tenir van ser unes estrangeres que feien una estada Erasmus i que cada dos per tres organitzaven festes que s’allargaven fins les dues o les tres de la matinada també entre setmana. Els convidats eren de tot menys educats perquè es dedicaven al llençar les puntes de les cigarretes per la finestra i el veí i jo ens les trobàvem al balcó o al seu pati. Però això no va ser el pitjor. Un bon dia em vaig adonar que a una de les meves habitacions interiors hi havia una gran taca d’humitat al sostre. Vaig avisar de seguida l’administrador del propietari del tercer primera i  l’endemà o el següent va venir l’arquitecte que treballa amb l’administrador de la finca i va anar a revisar el tercer primera. El plat de dutxa estava trencat i va calcular que la fuita venia d’allí. Vaig trigar mesos en tenir el sostre prou sec perquè es poguessin tornar a pintar les dues habitacions afectades.

Jo no vaig quedar tranquil·la. Ara fa unes setmanes, quan vaig entrar a una d’aquestes habitacions que m’havien pintat just feia tres mesos, vaig trobar un petit bassal d’aigua al terra. En principi no hi vaig donar importància perquè creia que em podria haver vessat a mi. El vaig eixugar i a l’estona n’hi havia un altre. Vaig mirar cap al sostre i vaig veure que a més d’una taca enorme d’humitat hi havia goteres al sostre. Vaig avisar a l’administrador de la finca i al del propietari el mateix dia i el pèrit ens va arribar a la setmana. Va inspeccionar primer el tercer primera i després el meu i la primera pregunta que em va fer va ser que com s’havia fet la reforma del tercer primera. La meva resposta va ser rotunda: sense cap ni peus. Extraoficialment em va dir que havia passat el dit entre les rajoles del bany i hi havia vorada i se li desfeia. Era més que obvi que el material utilitzat no era l’adequat.

Als dos dies de la visita del pèrit vaig a començar a tenir goteres a una altra zona de la casa i per tant vaig tornar a avisar el pèrit que va venir i va comprovar que tinc una zona del pis afectada per les dues fuites que han passat darrerament i que han fet mal en un lloc on ja hi havia un dany infraestructural previ. Des del dia que van fer el forat al doble sostre i que vaig veure l’extensió dels danys a la meva llar que no puc dormir.

Tot això hagués estat evitable si les reformes s’haguessin fet des d’un bon principi com calia. Si el propietari que va comprar i reformar el pis com a inversió ho hagués fet per viure-hi perquè sempre estem en el mateix: uns especulen i els altres en pateixen.

No cal ser Einstein per saber que la vida ens divideix en capes i aquestes tenen a veure amb el nivell socioeconòmic en el que ens trobem. Jo soc una persona de rang inferior que no pot ni queixar-se pel mal que li fan al propi pis perquè les inquilines de classe superior del tercer primera es queixen només per si han d’assistir a una reunió. Però el món és així. Hi ha fills de papà i mamà que ho han tingut sempre i ho tindran sempre més fàcil i existim els altres que hem de patir per la nostra subsistència. I això és així. Per molt que ho vulguem canviar i des de que el món és món.

Jo mentre crec que el més adequat serà denunciar l’empresa de reformes que va voler convertir un pis d’una altra època en un pis dels que es porten ara, i ho va fer tirant les parets que calien al terra i deixant-me a mi sense la possibilitat de variar res en el més mínim de l’estructura del meu.

El dilluns 13 de novembre vaig rebre una trucada de l’advocada de la immobiliària a mans de la qual el propietari ha deixat el tràmit de lloguer del seu pis i els problemes actuals. En la trucada l’advocada em va demanar que no intentés comunicar-me amb ningú directament més que amb l’administrador de la finca i va deixar clar que ells- immobiliària i propietari- no prendrien cap mesura fins que la seva assegurança no hagués establert d’on provenien els danys. Òbviament es volen estalviar els costos per analitzar on és l’arrel del problema. A dia 13 de novembre feia unes tres setmanes que jo havia notificat les goteres. No se’m permet contactar amb el propietari, que segurament no vol que el molestin mentre juga al golf, i jo no puc dormir pensant en els danys del meu pis. El propietari és un especulardor i un home de negocis sense ètica, els agents immobiliaris només fan segons els seus interessos i l’aseguradora és lenta com una tropa de soldats coixos però el que perilla és casa meva. I així funciona el món de les aseguradores i la diferència entre classe benestant i classe treballadora. Vivim en planetes diferents.

Curt i ras: si algun cop teniu ganes de fer reformes, no contracteu cap galifardeu i controleu el que fan els treballadors a diari perquè altrament els problemes sorgeixen després i poden ser molt greus. I si no sou un propietari ric que ho delega tot, us podeu veure aclaparats per reclamacions i informes. Si sou però de la classe privilegiada podeu intentar eludir els problemes i les conseqüències fins que algú us pari els peus i podeu estar segur que sempre hi haurà algú disposat…