Avui torno a un tema que vaig emprendre un onze de juny del 2020. Imagineu com passa el temps que llavors quan vaig escriure’n un primer post, tenia previst seguir amb el tema i entre aquell i aquest han passat tres anys com si res. Si llegiu el títol del post ja sabeu que es tracta de creences i supersticions d’arreu d’Europa i la veritat és que incloure Rússia com a part d’Europa tot i que molta gent em pot criticar per fer-ho.

Les supersticions no són res més que creences basades en la interpretació de certs senyals o patrons dels esdeveniments per endevinar el que passarà en el futur o per canviar els esdeveniments. Fa centenars d’anys, quan no teníem ni televisió ni internet ni tan soroll com ens envolta ara mateix, els humans podien estar més pendents de certs fenòmens que es repetien i que els semblaven connectats els uns amb els altres. D’aquí que arribessin a pensar que per exemple, si veien caure una fulla d’un arbre i l’agafaven amb la mà, si cada cop que ho feien després tenien un bon dia, llavors deduïen que cada cop que agafessin una fulla d’arbre que queia, tindrien bona sort. La superstició també tracta de desviar la mala sort i els mals auguris practicant alguns rituals o dient algunes paraules com si aquests rituals o aquestes combinacions de paraules poguessin desviar la mala astruga.

A mi sempre m’ha agradat això d’estudiar les supersticions perquè algunes han donat lloc al que poden ser petites tradicions. Avui us parlaré d’unes quantes supersticions russes, angleses i alemanyes.

Començo per les russes. Pel poble rus (que algun dia definirem perquè rus i eslau no és el mateix) la roba cosida a mà a més de protegir millor del fred, també manté allunyat el mal d’ull o les malediccions.

Una superstició russa que també tenim aquí, tenen a Anglaterra i a Alemanya també és això de picar fusta. La fusta es considera un element natural que concentra molta energia i picar tres vegades a una superfície de fusta porta sort. Han de ser tres perquè el número tres també es considera màgic i un símbol de poders sobrenaturals. Per tal que donar tres cops a la fusta sigui inclús més efectiu, s’ha de escopir al terra per sobre de l’espatlla esquerra. Ja veieu si es compliquen la vida! Sortosament els anglesos i els alemanys només piquen fusta i prou.

Un element de mala sort per als russos són les galledes buides i creuar-se amb algú que en du una de buida porta molt mala sort i per desviar-la caldrà dir “чур меня чур”, que és una cosa així com “resta allunyat”. Els cubells, galledes i carros buits pels russos són símbol de mala sort.

La casa i el llindar de la porta de casa és un indret màgic també per ells. Segons les creences russes antigues, la casa dels nostres avantpassats és un indret on estem protegits dels mals. Si algú ens ve a portar quelcom a casa hem d’anar en compte perquè obrim la porta a un element que no sabem si és bo o dolent. Per tant hem de rebre l’objecte amb les cames al llindar de la porta sense sortir de casa nostra. Si ens volem protegir de la mala influència que pugui portar l’objecte que rebem, hem de quedar-nos drets al llindar però dintre del pis aguantant-nos amb una sola cama i a més creuar els dits. No em vull ni imaginar la cara que faria el missatger d’Amazon si quan em porti un paquet el rebo amb una cama enlairada i creuant els dits…

Els viatges també tenen el seu ritual però està clar que quan van aparèixer les supersticions i rituals per mantenir lluny els mals, viatjar era difícil i estava vinculat a molts perills com assalts de bandolers en plena carretera. Per tal de prevenir tota desgràcia en el trajecte, els russos s’asseuen sobre l’equipatge abans del viatge.

Ara us parlaré d’una superstició que també ha arrelat a Europa i amb això vull dir que és pràcticament comú a tots els països però que té per als russos una explicació que fins ara no sabia. Resulta que els gats negres eren considerats com els guardians de casa i un amulet contra per exemple el foc que es podia calar a la pròpia llar. Per això eren molt preuats i estaven molt ben tractats i si n’hi havia algun que tombava pel carrer s’interpretava com un senyal inequívoc de que la família a que pertanyia el gat havia caigut en desgràcia. Un gat negre errabund era símbol de la desgràcia de la família de la que fugia.

I la del mirall trencat també la coneixem i és internacional. Un mirall o espill era temps enrere un objecte de luxe molt costós i transportar-lo sense que patís ni es trenqués encara l’encaria més. Per tant qui en tenia un es podia considerar ric i era un símbol d’estatus social. Si es trencava duia mala sort en sentit econòmic i es diu que trencar un mirall porta set anys de mala astruga perquè es calculava que set anys era el que es trigava en reunir suficients diners per comprar-ne un de nou.

La superstició que no compartim a Europa és la de la cantonada de la taula. A una noia jove soltera no se la pot fer seure en una cantonada de la taula, allà on hi ha l’angle del moble perquè si ho fa, es quedarà soltera per la resta de la seva vida.

Per últim us vull dir que a Rússia mai podeu seure sobre una taula perquè porta molt mala sort. I a Anglaterra el que no podeu posar mai sobre la taula són les sabates perquè cridareu la desgràcia a la vostra llar. Aquesta superstició prové del segle XIX al nord d’Anglaterra quan es posaven les sabates dels miners morts sobre la taula en senyal de respecte.

I per gaudir d’una salut de ferro i no constipar-vos heu d’agafar fulles d’arbres que cauen en el moment en què cauen. Es veu que una parella de Londres va popularitzar aquesta superstició perquè es dedicaven a collir-ne i afirmaven que mai estaven constipats. I seguint amb el tema de les fulles, per cada fulla que agafeu, tindreu un mes de bona sort.

De les fulles als conills blancs que també són màgics pel que sembla. A Anglaterra hi ha una superstició que diu que si cada primer dia de mes abans de les dotze del migdia dius “white rabit, white rabit” tindràs molt bona sort.

D’Anglaterra ara passem a Alemanya, aquest país que sembla tan fred i racional però que també té el seu punt romàntic. A la meva segona pàtria es diu que qui cuina massa salat està enamorat, “wer essen versalzt ist verliebt”. Jo no dec estar-ho gens perquè sempre m’ho faig tot molt insípid i hi he d’afegir un polsim de sal per fer més mengívol el que m’he preparat. Si algú esternuda o té el singlot és perquè segons els alemanys, algú pensa en nosaltres.

Una superstició que ja és coneguda és la de no vanagloriar-se massa de la pròpia bona sort. Qui ho fa, s’exposa a que la fortuna se li giri en contra i tot li comenci a sortir malament. Hem gaudir de la bona sort sense explicar-ho.

Els divendres són a Alemanya un mal dia, això és perquè segons la tradició cristiana, Jesús va morir el divendres sant. Per això en aquest país es diu “wer am Freitag lacht, hat am Sonntag Grund zum weinen”, qui riu el divendres té motiu per plorar diumenge. És com si pensessin que Jesús els castigarà per passar-s’ho bé el dia que ell va morir. I també de la tradició cristiana ve el fet que es consideri de mala sort treballar el diumenge. A mi tampoc m’agrada treballar el cap de setmana i menys el diumenge, un dia abans de començar la feina. De fet, des de fa uns anys que vaig decidir que els diumenges pel matí puc ser tant activa com calgui i anar a la platja i la piscina i fer bicicleta però les tardes del diumenge són per relaxar-me a casa. Un cop per setmana em cal tenir la certesa que puc quedar-me descansant i gaudint de la meva llar acompanyada dels Safrà i el Sugus i ben lluny dels mals humors de la gent que sovint intoxiquen els carrers. És la meva manera de recuperar energia i omplir-me les piles d’energia positiva. A mi de tant en tant em cal el recolliment i no hi ha un lloc millor per gaudir de la tranquil·litat com casa meva. “My home, my castle” com diuen els anglesos.

Per acabar avui també vull mencionar que a Alemanya el color groc es considera un senyal de mala astruga i mort i per això mai no podem regalar res groc. A Espanya sempre s’ha dit per exemple que no s’han de regalar mai flors grogues perquè són senyal de menyspreu.

Amb o sense menyspreu el groc és en altres països un color que representa l’alegria i la bona sort. El groc aporta energia i vitalitat i a la Xina durant molt de temps només l’emperador es podia vestir amb aquest color.

I per avui ja en tenim prou. Jo us desitjo una bona setmana i molta energia per gaudir de la tardor que a mi sempre m’ha semblat molt romàntica. La foto del post d’avui me la va enviar un amic meu d’Alemanya el dos de desembre de l’any passat per desitjar-me bona sort amb la presentació de “Rostres d’Arc Iris” perquè les marietes, com ja vaig comentar fa uns anys, són símbol de bona sort allà.