Reprenc avui el tema de l’anglès i la seva influència en l’americà i a l’inrevés. Ja vaig escriure en un post anterior que de vegades, amb el pas del temps, els britànics han titllat d’americanisme una paraula que va néixer al vell continent i que senzillament no havia caigut en desús a Amèrica. És obvi que en els darrers cent anys hi ha hagut més préstecs de l’americà cap a l’anglès que no pas de les Illes al gran continent. Una de les grans contribucions va ser la paraula “roundabout” que és la rotonda i que va ser un mot que devem a Logan Pearsall Smith, un americà que va viure a Anglaterra i que va treballar de conseller lingüístic a la BBC. Abans de la seva invenció “roundaobut” la rotonda a Anglaterra s’anomenava “gyratory circus”, circ giratori.

No obstant, no oblidem que l’anglès ha contribuït amb moltes paraules de creació moderna com el “weekend” que apareix documentat per primera vegada el 1630 i va esdevenir d’ús comú al segle XIX quan es van reduir les hores de feina a les fàbriques i la indústria de l’oci va inventar-se maneres per tal que els obrers i treballadors gastessin diners i es desemboiressin el dissabte. A Anglaterra van aparèixer les tarifes reduïdes de tren que permetien als treballadors de les ciutats desplaçar-se al camp i airejar-se per tornar amb les piles carregades. Molt més tard va venir la idea de posar els partits de futbol els dissabtes per la tarda.

Una altra gran paraula anglesa és “smog” del 1905 que designa el fum de les fàbriques de la ciutat de Londres que embrutava el cel de la ciutat. Útil i recent és “miniskirt” del 1965. Radar que és un acrònim que vol dir “radio detecting and ranging” del 1941 i “brain-drain”, fuga de cervells, és del 1963.

A pesar de que l’Anglès de la gran illa va donar incomptables paraules que es feien servir també en Americà, en un moment determinat de la història de la llengua anglesa, els britànics van tornar-se molt i molt perepunyetes amb la seva llengua i van endegar una campanya per excloure i deixar de fer servir mots i paraules que creien d’origen americà. Una d’aquestes va ser l’adjectiu “talented” que els semblava un americanisme horrorós però que resulta que era una paraula encunyada a Gran Bretanya i documentada des del 1442. El lingüista Johnson va criticar també la paraula “jeopardy” sense saber que també era anglesa de soca-rel. Pels qui no ho sàpiguen, “jeopardy” vol dir “en risc”. El mateix va passar amb el verb “antagonize” que va caure en desgràcia a Anglaterra tot i ser provinent d’allà. Però com que s’havia deixat d’usar al vell continent i es va tornar a utilitzar a Amèrica, quan va tornar al seu lloc d’origen, els britànics puristes pensaven que era un americanisme.

D’una manera similar el verb “progress” ja no es reconeixia a Gran Bretanya però es va tornar a fer servir als EEUU i va ser criticat pels britànics que no sabien que Shakespeare ja l’havia fet servir en el seu moment.

Altres arcaismes ens sonen molt americans però van néixer a Anglaterra. Aquest és el cas de “loan”, préstec, que els americans poden fer servir de verb en comptes del “lend”.

Durant unes quantes dècades els britànics van ser extremadament crítics amb la llengua que es parlava als Estats Units i el 1978 un dels membres de la House of Lords va dir el següent: “If there is a more hideous language on the face of the earth than the American form of English, I should know what it is”, que traduït seria “si hi ha una altra llengua més horrible que l’anglès americà, m’agradaria saber quina és”. Una visió extremadament repel·lent que avui dia gairebé ningú comparteix perquè els britànics ara fan servir paraules i expressions típicament americanes encara que continguin paraules que no existeixen en el seu idioma. Un parell exemples d’aquest fenomen són les expressions “to do something on a shoestring” que literalment voldria dir fer quelcom en el cordill de sabata i que significa fer una cosa amb molts pocs diners. El curiós del cas és que els britànics no fan servir “shoestring” sinó “shoelace” pel cordill del calçat. Una altra expressió utilitzada a Anglaterra per molta gent però d’origen americà és la de “to look like a million bucks”, sentir-se com un milió de dòlars és a dir, extremadament bé. Quan una persona té un salari molt bo, els americans diuen “to have a megabucks salary” que és el que també es fa servir ara a Anglaterra per significar el mateix. I una altra locució d’ús comú ara als EEUU i a Anglaterra és la de “to take a rain check” que és quan un refusa quelcom però amb la condició que això que refusa es pugui posposar per més endavant.

La influència americana en l’anglès ja és innegable. L’estructura “aim at doing” tenir com a objectiu fer quelcom, ha començat a ser canviada per “aim to do” i l’expressió “first time for years” ja ha passat a ser sovint “first time in years” com a Amèrica. Gràcies a l’anglès americà diem més “truck” que no pas “lorry” i escrivim “burden” i no “burthen”, que és la càrrega, i “mask” en comptes de “masque”. Altres paraules es resisteixen al canvi i així per exemple a Amèrica es diu “program” però a Anglaterra seguim utilitzant “programme” en tots sentits menys en l’informàtic, que llavors escrivim també com a “program”. De la mateixa manera en americà escrivim “color” però en anglès “colour” igual que “humour” anglès en comptes de l’americà “humor”.

Però certament encara hi ha moments en què les dues llengües poden fer-se la punyeta. Em refereixo als casos en què les expressions o paraules tenen sentits diferents. Per exemple “dustman” l’home que buida els cubells d’escombraries és quelcom que els americans no entendrien. “Homely” que és casolà a Anglaterra i és un adjectiu molt positiu, significa lleig a Amèrica. Alguns exemples de paraules diferents en les dues variants de l’anglès serien les següents. Guingueta que és “beach hut” en anglès i “cabana” en americà. El xumet és el “pacifier” en americà i el “baby’s dummy” en anglès. L’agent immobiliari és el “realtor” en americà i el “State agent” en anglès, el maleter en americà és “truck” però “boot” en anglès. El “zucchini” americà, que en alemany es diu igual, és el “courgette” anglès, és a dir el nostre carbassó.

I aquí no s’acaba la història però per avui ja en tenim prou. Espero que aquest octubre que acabem d’encetar ens porti finalment les pluges que ens calen.