I aquest dijous atrotinat en què ja he començat totes les classes i estic baldada, retorno al gran tema de l’anglès i de la variant que en va sorgir quan aquesta llengua va aterrar als EEUU. Recordo que la setmana passada ja vaig comentar que els colons van saber inventar nous mots i adaptar alguns noms a una fonètica que els hi fos còmoda per anomenar els indrets que ara poblarien. De vegades van reciclar una paraula del vell continent i la van utilitzar per descriure una nova realitat al nou continent. I com que tot és més gran als EEUU van haver de crear paraules noves pels animals que trobaven en aquelles contrades. Potser recordareu l’exemple de la “bullfrog”. Però la granota toro no va ser la única realitat que els va semblar sobredimensionada a la seva nova llar i per això van haver de crear noves paraules per designar realitats desconegudes fins el moment. Un parell d’exemples en són “mesa” que és una enorme roca que acaba en una superfície completament plana o “bluff” que és un cingle, o d’altres que senzillament anomenaven de manera acolorida aspectes de la vida quotidiana per a ells. Algunes d’aquestes paraules dels “principis” han desaparegut però d’altres com “cattawampus” que designa quelcom que està anant malament. Com a exemple puc posar el meu actual curs a l’escola perquè han marxat inesperadament a començament de curs dos professors dels quals un feia anglès, i com que la companya que treballa amb mi també està de baixa, doncs resulta que ja la ballo durant una setmana per acabar tota la feina i intentar fer una classe amb cara i ulls amb grups sobredimensionats. És a dir que per a mi “the course has started going cattawampus already from the beginning”. Per certa aquesta paraula es pot escriure tant com a “cattawampus” i “cattywampus”. També força interessant em resulta la paraula “rambunctious” que vol dir ple d’energia i difícil de controlar. Els búfals per exemple quan noten un perill poden ser “rambunctious” o sense anar més lluny els meus gats quan els agafa el que els veterinaris anomenen un “zoomie” que és un atac de moviment quan han de cremar tota l’energia extra que no gasten anant a caçar altres animalons per menjar-se’ls. I òbviament també van encunyar expressions noves com la de “kick the bucket”, donar una puntada de peu al cubell, que ja van explicar en un post anterior que volia dir morir-se. Una altra expressió molt útil és la de “to be in cahoots with someone” que vol dir conspirar o estar aliat amb algú per fer quelcom il·legal.

I si la setmana passada us vaig desvelar l’origen de dues de les paraules més purament americanes que hi ha “dollar” i “Amèrica” avui us he de decebre dient que encara s’està intentant esbrinar d’on prové el famosíssim “OK” que pot ser escrit si us ve de gust com a “O.K”. De teories n’hi ha de tot tipus però la que sembla més plausible és que fos una abreviació del “all correct” però escrit de manera incorrecta. Potser va ser el mateix president Andrew Jackson que el va popularitzar perquè es veu que la ortografia no era el seu fort.

Pel que fa a la pronunciació no se sap ben bé quan els americans van començar a parlar de la manera que ho fan ara però el 1791 el doctor David Ramsay, historiador americà, va dir que es notava a Amèrica una certa puresa de la parla. En un post anterior ja us vaig comentar que hi ha moltíssims més dialectes i accents a Anglaterra que no pas a Amèrica però suposo que és lògic que en un nou continent, els colons deixessin de banda els seus parlars peculiars per adoptar una forma més estàndard per tothom. Penseu que en una primera fase Nord Amèrica no rebia gaires immigrants i que fins el 1840 només n’eren uns 20.000 per any. Els EEUU van començar a rebre més immigrants a partir de la crisis de la fam a Irlanda el 1845. La primera meitat del segle XX va ser la que va veure la major arribada d’estrangers al país i està registrat que hi van desembarcar un milió d’italians, un milió d’Austro-hongaresos, mig milió de russos i grans nombres provinents d’altres nacions. Però aquests estrangers del segle XIX i del XX ja es van trobar amb una llengua que havia llimat força les variants dialectals. Generalment habitaven les terres on ja hi havia gent del mateix origen i això ha permès que el Pennsylvania dutch encara tingui característiques fonètiques de l’alemany actual. Per exemple, als alemanys el so de la “th” anglesa els costa tant que la pronuncien com una essa sonora. No obstant aquests nuclis dialectals són minoritaris als Estats Units perquè des d’un primer moment els colons que s’hi van instal·lar van ser molt flexibles i mòbils i quan una part significativa d’un país es mou amunt i avall, els accents sobren i tendeixen a desaparèixer. A més en general tampoc interessava ser reconegut com a provinent de cap nacionalitat en concret per no ser etiquetat directament com a “wop” en cas dels italians o “kraut” en cas dels alemanys. Aquests darrers rebien la designació gràcies a la seva afició a la Sauerkraut, la “choucroute”. Els espanyols eren els “dagos” com a diminutiu de Diego i els irlandesos —dels que n’hi havia força— eren els “micks” o bé “paddies”. Un fenomen curiós dels EEUU és que els fills dels immigrants sovint no sabien ja ni parlar la llengua dels pares perquè aquests consideraven que era millor que no la sabessin per assimilar millor la nova cultura. Una llàstima em sembla.

Per acabar avui voldria dir que el vocabulari americà compta amb paraules que van deixar de ser usades a Anglaterra durant un temps fins que la indústria de Hollywood les va estendre. Entre aquestes estan la de “fall” per a tardor que era la paraula que Shakespeare hagués fet servir per designar la tardor en comptes d’”autumn” o “assignement” per a deures, la de “slim” com a sinònim de petit i la de “mad” en el sentit d’enfadat.

No obstant, l’anglès modern també té contribucions extraordinàries al seu vocabulari gràcies a les creacions originàries dels EEUU. Entre elles tenim “baby-sitting”, “teenager”, “blizzard” que és una tempesta de neu acompanyada de fortes ventades, l’adjectiu ultra pràctic de “law-abbiding” que podem traduir com “que respecta la llei” o el verb “to butt in” que vol dir interrompre una conversa o discussió o algú que està parlant.

Per aquesta setmana ja n’hi ha prou. Us espero la següent que aquí a Barcelona haurà estat curta de nou. Bona setmana a tots!