Ara ja fa un parell de dijous que no escric res sobre la llengua que s’ha consolidat com la Lingua Franca arreu del món, la que ens fa ballar a tots el cap i la que en la seva aparent simplicitat acaba sent immensament complexa. Avui retorno a ella i em centraré en les seves primeres passes al nou món, a Amèrica.

Quan els primers 104 pelegrins que van embarcar cap a Amèrica el 1620 ho van fer, la seva llengua estava en un moment de canvi absolut. Només per posar un exemple resulta que ells van ser dels primers que feien servir la desinència -s per la tercera persona del singular perquè només uns vint-i-cinc anys abans, el “has” hagués estat “hath” i el “runs” hagués estat “runneth”. Per no parlar de que els pronoms “thou” i “thee” que no són res més que el tu germànic “du” en casos diferents van desaparèixer cap a principis del segle XVII i ja tampoc van arribar a Amèrica. Si aquests primers peregrins que es van assentar al nou continent haguessin arribat abans, la gramàtica de l’anglès i l’americà encara serien més divergents. Actualment l’americà, com ja vaig explicar en un post anterior, té alguns arcaismes com el participi de “get” com a “gotten”. Com us podeu imaginar els nous habitants acabats d’arribar a Amèrica van haver d’adquirir una pila de lèxic nou per descriure unes realitats que no coneixien fins al moment. Moltes paraules les van agafar de les llengües indígenes com “canoe”, canoa, “raccoon” que per si no ho sabeu és l’os rentador que els castellans anomenen mapache, “hammock” la hamaca o el “tobacco” el tabac. No obstant, tot i que el món que els nouvinguts es van trobar era força diferent al que habitaven al vell continent la quantitat de paraules de la vida quotidiana que van agafar de les llengües indígenes és ridículament minsa. El que sí van adoptar van ser els noms geogràfics autòctons de les llengües indígenes transcrits i pronunciats d’una manera que segurament no haguessin estat entenedors pels indígenes però sí ho eren pels intrusos. La fonètica i estructura de les llengües ameríndies era tan diferent a les europees que es van adaptar els toponímics molt sovint escurçant-los. A veure, també és lògic perquè a Massachusetts hi ha un llac que els indígenes anomenaven “Chargoggagomanchaugagochaubunagungmaug” i que es traduiria com “tu pesques a l’altra banda, jo a aquesta i ningú al mig”. Òbviament els intrusos van escurçar significativament el nom i ha quedat en “Chaubunagungamaug” que déu-n’hi-do també. L’os rentador és deia en llengua indígena “raugrauoughcun” i els europeus ens van fer el favor de llimar el terme fins a deixar-lo com a “raccoon”. De la mateixa manera la paraula “isquonterquashes” ha esdevingut “squash” i avall. Com que la fonètica de les llengües ameríndies tenia poc a veure amb les europees en un principi va costar força transcriure els toponímics. Manhattan, s’ha pogut veure escrit com a “Manhates”, “Manthanes” “Manhatones”, “Manhatesen” i “Manhattae”. “Iowa” també es pot trobar escrit en una infinitat de maneres. I per cert, segons sembla “Manhattan” és un toponímic recent pels indígenes que volia dir el lloc on aconseguim els arcs.

Però no tot es va adoptar de les llengües autòctones. L’anglès americà va adquirir també paraules d’idiomes europeus que havien anat a parar a Amèrica com l’holandès. D’aquesta llengua l’anglès va adoptar “landscape”, paisatge, “cookie” que és galeta o “caboose” que és un vehicle de la part posterior del tren. Altres paraules que van passar a l’anglès provenen de l’espanyol com “rodeo”, “buffalo”, “avocado”, “burro”, “fiesta” i “coyote” i d’altres van passar a l’Americà del mexicà com “stampede”, estampida o “cafeteria”.

I una de les paraules més conegudes, usades i útils de la llengua anglesa que relacionem directament amb Amèrica és la paraula “dollar” que resulta que és, com ja vaig comentar fa uns anys en el meu blog, d’origen alemany. I és que els primers dòlars eren monedes de plata i la plata s’extreia d’una mina anomenada Joachimsthal. D’aquí que a la moneda amb el pas del temps se l’anomenés “thaler” i s’acabés adaptant la transcripció a la fonètica i esdevingés “dollar”. El terme “dollar” està registrat per primera vegada el 1782 quan Thomas Jefferson va escriure al “Notes on a money unit in the States” que aquest terme ja era el més estès i conegut als EEUU i per això  tres anys després la moneda va ser adoptada com a divisa als Estats Units. O sigui que el nom d’una de les coses que més defineix els EEUU prové d’Alemanya, i la designació pel  continent prové d’Itàlia perquè un cartògraf va agafar el nom d’un navegant italià que va anar un parell de vegades al nou continent sense veure mai Amèrica del nord i pensant que l’havia descobert ell, va posar al mapa Amèrica en honor a Amerigo Vespucci, l’afortunat navegat. El pobre geògraf i cartògraf, Martin Waldesmüller, va esborrar el nom del navegant del mapa quan va esbrinar el seu error però el continent ja era conegut com a Amèrica i així es va quedar. I si llegiu el nom probablement ja imagineu d’on era el nostre Martin Waldesmüller oi? Doncs sí, correcte, era alemany. O sigui que Amèrica li deu el seu nom a un alemany i la seva moneda a una mina alemanya. No està gens malament, oi?

Bé i ara no us vull deixar pensant que els “intrusos” no van ser gens originals a l’hora de reinventar l’americà. Ja fa unes setmanes vaig escriure un article sobre l’anglès a Austràlia i ara no voldria que penséssiu que els americans no van ser tan originals com els australians Potser sí que ho van ser una mica menys però tot i així l’americà ha creat una infinitat de paraules compostes com “bullfrog”, granota toro que òbviament és una granota gegantina, “eggplant” que és la planta ou i designa la albergínia, “grasshopper” que és el salta herba que nosaltres anomenem llagosta.

El que també va succeir va ser que de l’anglès es van reciclar paraules i l’americà els ha donat un segon significat. Aquest és el cas de “pond” que és una bassa en anglès però pot designar un llac a Amèrica.

Bé i per acabar avui, vull comentar la teoria més estesa sobre l’origen de la paraula “Yankee”. Fins ara la hipòtesis que sembla més plausible és que provingui del nom holandès “Jan Kees” que seria en Joan Formatge i que designaria qualsevol dels holandesos que vivien a Amèrica al començament. Us espero la setmana vinent amb molt més….