Sempre m’ha semblat extremadament curiós que per tal d’emfatitzar el nostre discurs en castellà o català, sovint hi afegim el que podríem anomenar paraulotes, és a dir aquelles paraules que no són pròpies d’un llenguatge acurat i fi. No és el mateix demanar “on t’havies posat?” que “on coi t’havies posat?” o “on collons t’havies posat?”. En altres idiomes com en alemany no necessàriament haurem de fer servir una paraulota com “collons” o “cony” o l’eufemisme que hem creat per substituir les dues originals, el “coi” o “recoi” de tota la vida, sinó que empraríem una partícula emfàtica. Així doncs la versió neutra seria “wo hast du gesteckt?” i l’emfàtica “wo hast du denn gesteckt”. Fixeu-vos que la partícula emfàtica és un “denn” i ja us dic jo que no és cap renec. Probablement ja haureu caigut vosaltres mateixos que a Catalunya i Espanya en general fem servir molt els òrgans sexuals per expressar tot tipus d’emoció positiva o negativa. A paraula “collons” adquireix un sentit negatiu en una frase com “què collons fas?” dita quan una moto se’ns creua perillosament davant del cotxe i hem de frenar de manera que el cotxe del darrere per poc s’encasta al nostre vehicle. En canvi, el “Collons nano!” que podem deixar anar quan un amic ens comunica que ha guanyat la loteria té un sentit positiu. Però el mot és el mateix. El “què cony et passa?” que en anglès seria “what the hell is the matter with you?” sembla extremadament estrany perquè fer servir les parts intimes per mostrar el disgust és molt habitual per nosaltres però molt poc en altres llengües.

Pel que sembla no totes les llengües tenen la possibilitat de dir paraulotes. El japonès no en té i pels xinesos anomenar a algú tortuga ja és suficientment insultant. La manera com expressem disgust varia moltíssim de llengua en llengua però denominadors relativament universals són els excrements, les parts del cos més íntimes i la religió. Pel que fa als excrements i com els usem en expressions d’èmfasis, podríem dir que “merda”, “mierda”, “merde” en francès, “shit” en anglès i “Scheiβe” en alemany són igualment utilitzades. I l’anglès “shit” no es considerava ni una paraula malsonant fins el segle XIX. Els anglesos a més utilitzen la orina per unes quantes expressions emfàtiques. La variant més antiga és la de “piss” i quan els diuen “piss off”, nosaltres diem “fot el camp”. També podem dir “fuck off” però després dedicaré un paràgraf a aquest verb tan polivalent per si sol. En alemany amb l’arrel “piss” tenim el verb reflexiu “sich verpissen” que equival a marxar o a l’anglès “piss off”.

Doncs el verb “piss”  que està documentat des del mil tres-cents i que era acceptat en anglès i ha donat el francès “pissoir” va ser reemplaçat per l’eufemisme “pee” quan de cop “piss” va començar a ser desagradívol per les orelles més fines. Des de meitat del segle tretze a la primera meitat del segle divuit “piss” era una paraula més que acceptable en anglès.

I és que la manera com rebem i percebem una paraula pot variar amb el temps. Si parlem dels genitals, hem de dir que el femení es pot designar en anglès amb “cunt” que és una paraula relativament antiga que fins i tot Geoffrey Chaucer va fer servir en els seus “Canterbury Tales” sense cap mena de vergonya. Però quan els anglesos es van tornar més púdics, van introduir un sinònim “pussy” que apareix al mil sis-cents. De fet a Londres hi havia un carrer preferit per les prostitutes de Londres que s’anomenava “Gropecuntlane”. “Cunt” ara sona extremadament vulgar i irrespectuós.

També s’ha de dir que els anglesos com nosaltres no tenen una gran infinitat de paraules malsonants, sobre tot si comparem ambdues llengües amb el llatí perquè els romans en tenien moltes més i una gran infinitat d’elles designaven el penis de manera eufemística amb mots com espasa, instrument, daga, falç, estaca i curiosament també cuc. Si us fixeu en espasa, daga, falç i estaca totes sonen molt agressives. I és que de temps immemorials l’acte sexual s’ha visualitzat com una pugna. De fet, el verb “fuck” prové de l’alemany “ficken” que volia dir en principi desenfundar l’espasa. Després van aparèixer boniques llegendes urbanes que deien que “fuck” volia dir “Fornication under the consent of King” o bé “unlawful carnal knowlege” coneixement carnal il·legal. Molt poc probable francament.

Però tornant a la manera de renegar s’ha de dir que fins el segle dinou era molt més ofensiu involucrar elements religiosos per deixar anar un estat d’ànim nefast que no pas esmentar cap òrgan sexual ni secreció del cos. “God damn”, “Jesus” i “hell” eren  molt més ofensius que un “shit” per exemple. I la llengua també va desenvolupar eufemismes per no acabar dient noms sagrats. Així per exemple es va acabar deixant anar un “Gosh” en comptes de “God” o “what the heck” en comptes de “what the hell”. Els francesos van fer el mateix perquè per no dir “par Dieu” diuen “par bleu” i van arribar a dir “Ventre saint Gris” en lloc de “Ventre saint Christ”.

I tornem al “fuck” que és molt productiu. Ens hauríem de plantejar perquè si volem engegar a algú a dida, a fer punyetes o a la merda senzillament li diem “get fucked” quan en realitat hem d’imaginar que “getting fucked” pot ser molt positiu, però tot i així ho fem. O molt pitjor encara és el “go fuck yourself”. Els alemanys encara són més simpàtics perquè diuen “fick dich ins Knie” que literalment seria “folla’t al genoll”. No se m’acut encara com. Com ja he dit abans, “fuck off” és marxar, “fuck up” vol dir fer malbé o embolicar un assumpte i si dic en anglès que estic “fucked up” és que tinc un problema greu i si dieu “fuck around” és fer l’idiota o fer tonteries.

Per acabar aquest post d’avui m’agradaria recalcar com de curioses són algunes maneres de voler insultar. Pels alemanys anomenar a algú “Schweinehund” és un insult tot i que el “porc-gos” és un animal que no existeix. I pels francesos anomenar a algú “vampir” no és tan negatiu com si li afegim davant el “espèce de vampir”, espècie de vampir.

I per cert el “con” francès també és el genital femení i s’utilitza per insultar els homes. Curiós oi?

Doncs res, ara ja teniu un bon repertori que podeu deixar anar si punxeu una roda de camí al vostre destí de vacances, si us perden la maleta a l’aeroport i no volen saber res d’una indemnització o si el cotxe que heu llogat l’han donat a un altre i a vosaltres us volen fer pagar un de més gran i força més car. Coses totes elles que estan a l’ordre del dia quan fem unes vacances que teòricament ens han de relaxar però que poden acabar provant la nostra resistència nerviosa.

Bona setmana a tots!